Adolescents que ja no volen marxar del seu poble

AlpontAlpont és un municipi de la comarca dels Serrans, al País Valencià. Entre la vila i les seves onze aldees consten sis-cents empadronats, tot i que la gent del lloc calcula que la xifra real s'acosta als dos-cents. Quan es deixa enrere l'autovia i ens enfilem al port de la Montalbana, ja es percep que ens endinsem en una zona deprimida, però també s'intueixen els tresors naturals que hi ha entre aquestes muntanyes i rierols. Aquest port de muntanya és, per als pobles que hi ha més enllà, una mena de frontera no només física, que els deixa aïllats quan neva, sinó també psicològica, entre el que sembla un món obert i connectat i un altre de profundament rural i força més endogàmic.

Els pocs adolescents de la zona estudien a la secció de secundària d'Alpont de l'IES la Serranía. Aquest any en són 42, entre cinc municipis i onze aldees. Una realitat com aquesta, molts la perceben com una presó de la qual aspiren a escapar-se i que no permet competir en l'àmbit cultural i laboral amb adolescents de ciutats més grans. O almenys era així fins fa tres anys.

Un projecte europeu ha capgirat el sentiment que imperava entre aquests joves. Avui el centre presumeix d'haver estat escollit la millor Escola Ambaixadora del Parlament Europeu a Espanya, entre una llista de 114 centres. L'experiència i la feina no només han estat enriquidores per al claustre i per als alumnes, sinó que també ha fet veure a aquests últims que no només s'aconsegueix destacar des d'una gran ciutat.

La professora Nerea de la Torre explica que els alumnes rurals sempre han tingut complex d'inferioritat. La primera vegada que havien de rebre la visita de la Generalitat es preguntaven, incrèduls: "Venen fins aquí a veure'ns a nosaltres?", recorda. Tres anys després, els alumnes confessen a la seva professora: "Estem orgullosos de ser d'aquí".

El programa Escoles Ambaixadores, creat fa vuit anys, busca acostar les institucions i els valors de la UE als joves mitjançant les seves escoles de secundària. Que un institut rural tan petit com el d'Alpont rebés aquesta atenció ja va sorprendre d'entrada, però el programa desplegat a partir de la tria, amb acolliment d'estudiants internacionals i la possibilitat de viatjar a Brussel·les i Estrasburg, ha entusiasmat els estudiants i ha servit per comparar la seva realitat amb la de molts altres instituts de tot arreu.

De cop, el sentiment d'inferioritat s'ha anat esvaint i també les barreres que els joves s'imaginaven que tindrien pel fet de ser d'on són. "Hem conegut eurodiputats i hem vist que són persones normals, molts fins i tot criats en pobles petits com el nostre. Qualsevol de nosaltres hi podria arribar", defensen els alumnes.

Una altra percepció que ha desaparegut: el món rural com a presó. L'Elena i la Julia, antigues alumnes ambaixadores obligades a estudiar el batxillerat a València i Terol, es comparen amb els seus nous companys i no només veuen que no són inferiors des del punt de vista educatiu, sinó també que s'han criat amb més qualitat de vida. "El que més desitjo del món és criar els meus fills com m'he criat jo", comenten.

El programa ha posat en marxa a Alpont tot d'activitats que han culminat amb les celebracions del Dia d'Europa, un aniversari que l'any passat els joves van celebrar amb un concurs de façanes europees i que enguany han commemorat amb un concurs de cuina. Són activitats que han creat comunitat i que han esdevingut cultura local: el poble ja debat com celebrarà el 9 de maig vinent.

El cas d'Alpont desperta idees, inspiració i emocions. El petit poble mostra una de les cares més humanes i menys evidents de l'europeïtat i també la manera més subtil, i potser per això més important, d'oferir als joves un lloc al món: la millora de l'autopercepció, l'enfortiment de l'orgull rural i l'esperança en un futur possible. El desig de no abandonar el poble existeix. La qüestió, ara, és si les polítiques ho possibilitaran.