Absolen els directius del Castor al no poder provar-se la relació entre els sismes i la injecció de gas

La sentència afirma que "no hi ha constància" que els terratrèmols "causessin danys"

Daniel Martín
3 min
Els dos acusats pel conegut com a cas Castor, Recaredo del Potro (dreta) i José Luis Martínez Dalmau, a les portes de l'Audiència de Castelló en una imatge d'arxiu

ValènciaEl cas Castor no té culpables. L'Audiència de Castelló ha absolt Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'exconseller delegat de la companyia, del delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa empresa, pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013. Els tres magistrats de la secció primera que encapçala el togat Esteban Solaz han dictat la sentència que considera que "no existeix constància probatòria" sobre en quina mesura "les injeccions van afectar el medi ambient produint els sismes de més magnitud" i que tampoc "hi ha constància que causessin danys personals ni materials en els ciutadans de les poblacions pròximes al magatzem de gas Castor".

Els jutges es fan seves les tesis de la defensa dels acusats. Segons la resolució, publicada només quinze dies després de la finalització del judici, "es desconeix com va poder influir la injecció de gas en aquesta sismicitat i si, "conforme als estàndards científics i tècnics de la indústria del moment", els terratrèmols "no eren predictibles/previsibles". En aquesta línia, els jutges diuen que l'empresa va adaptar la seva activitat "a la normativa vigent" i que aquesta va ser "sotmesa a contínues anàlisis des de l'administració central i altres institucions públiques". També afirma que "no es va contravenir la normativa en matèria de protecció de medi ambient ni es va produir un perill greu".

La resolució detalla que en el seu disseny el projecte Castor "havia tingut en compte i respectat el mapa de perillositat sísmica de l'Institut Geològic Nacional", informació a la qual es van sumar diversos estudis per caracteritzar les estructures geològiques de l'entorn i descartar que l'activitat d'injecció de gas natural pogués "provocar riscos geològics de rellevància". A més, afegeix la sentència, es va implantar "un sofisticat sistema de monitoratge sísmic".

Els tres magistrats també han descartat la responsabilitat de la companyia pels cabals d'injecció assolits, ja que consideren que cap de les autoritzacions concedides a Escal UGS establia índexs superiors als implementats i que el nivell que es va assolir els dies previs als sismes "ja s'havia injectat en la primera fase" del projecte, ja superada.

La sentència també rebutja que possibles interessos econòmics de la companyia en accelerar les proves d'injecció hi haguessin pogut influir, atès que la retribució d'Escal UGS "no depenia ni dels volums injectats ni dels cabals d'injecció", ni tampoc que "finalitzés en breu temps la tercera fase d'injecció". "És més, Escal UGS no tenia la perspectiva de completar un cicle d'extracció de gas en desconèixer quan se subministrarien nous volums de gas adquirits en subhasta pública", afegeix la resolució.

Pel que fa a la informació sobre els sismes detectats, la sentència defensa que la companyia, propietat en un 66,67% d'ACS, l'empresa que encapçala el magnat Florentino Pérez, i els seus representants legals "van analitzar detalladament l'evolució de la sismicitat induïda, van procedir a reduir la taxa d'injecció de gas a cabals d'injecció similars als empleats anteriorment sense produir sismicitat" i van atendre "tots els requeriments d'informació que li van arribar del ministeri d'Indústria". A més, davant l'increment de la sismicitat a partir del 9 de setembre, els jutges valoren que l'empresa va adoptar "mesures correctores" al reduir la injecció de gas després d'una "anàlisi precisa de les dades".

Sense indemnitzacions

La resolució també rebutja l'existència de danys morals per part dels 124 socis de la plataforma d'afectats Aplaca, cadascun dels quals reclamava 15.000 euros d'indemnització per aquest concepte. Addueix la sentència que el patiment no tenia la "suficient gravetat", que no eren "conseqüència d'un dany comès" i que no han estat justificats "mèdicament". Pel que fa als danys materials reclamats per diversos particulars, considera que "no ha quedat demostrada la seva relació amb els sismes per intensitats i magnituds que publica l'Institut Geogràfic Nacional".

stats