Vèncer el silenci per sortir de l’infern

L’ARA entrevista tres dones que han patit violència masclista i que, més enllà de la denúncia judicial, expliquen el seu cas conscients que poden ajudar altres dones a reconèixer-se com a víctimes

Les xifres oficials del Ministeri de l’Interior indiquen que la violència contra les dones és molt lluny d’erradicar-se. El 2018 les denúncies contra la llibertat sexual van créixer un 13% a les Illes Balears respecte del 2017; en total, se’n van presentar 584 -73 per agressions amb penetració i 511 per altres delictes-. A més, les Illes encapçalen el rànquing de víctimes de violència de gènere amb una taxa de 30,35 per cada 10.000 dones, segons l’Observatori contra la violència domèstica i de gènere. Però ni les alarmants dades reflecteixen l’abast real d’aquesta plaga social, perquè la majoria de víctimes no arriben a judici. Moltes tenen por de la reacció dels agressors i d’altres no se senten preparades per afrontar un procés judicial llarg, que les obligarà a explicar uns fets que de vegades se sancionen amb una multa. Amb denúncia judicial o no, hi ha moltes supervivents que decideixen trencar el silenci com una primera passa per sortir de l’infern.

Rosa, Glòria i Gemma en són un exemple. Entrevistades per l’ARA, posen veu, amb les seves històries personals, a les estadístiques. Han patit violència sexual d’homes i ho relaten perquè són conscients que el seu testimoni pot animar més víctimes a fer la passa. Així ho va dir l’escriptora i diputada d’ERC Jenn Díaz a l’ARA, després d’explicar al Parlament de Catalunya que havia patit violència masclista: “Si fa deu anys hagués vist una diputada dient el que jo he dit al faristol, potser m’hauria pogut reconèixer com a víctima”. Díaz explicava que un dels grans problemes a què s’enfronten és prendre’n consciència. L’escriptora ho havia escrit així a Vida familiar : “Ja sabia que tot allò no era el que es diu normal, no era tan idiota per creure-ho, però també vaig pensar que potser estàvem molt nerviosos”.

La violència contra les dones no hi entén d’edats, orígens, classes socials. L’ONU va calcular que gairebé el 60% de les 87.000 dones assassinades el 2017 a tot el món van ser víctimes d’un crim masclista comès per les seves parelles, exparelles o familiars homes, cosa que converteix la llar en “el lloc més perillós” per a elles. El seu testimoni és clau per trencar estereotips i conscienciar que rere els números hi ha dones amb noms i cognoms.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF