TEMPORAL

Tota l’aigua del Gorg Blau, sobre Sant Llorenç

El cabal que transportà el torrent en quatre hores equival a la capacitat del major embassament de les Illes Balears

Durant les quatre hores aproximades de pluja torrencial del passat 9 d’octubre, el cau del torrent de les Planes de Sant Llorenç, que agafa el nom de Ca n’Amer passat el poble de Son Carrió, va llançar cap a la mar de s’Illot uns vuit hectòmetres cúbics d’aigua. Això suposa un cabal superior a la capacitat màxima del Gorg Blau -l’embassament més gran de les Illes Balears- que és de 7,3 hm3. Així ho expliquen des del Departament de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, en unes primeres estimacions, i a l’espera de disposar de dades més precises sobre els diferents registres pluviomètrics, que permetin oferir una radiografia més exacta del que va passar a gran part del Llevant mallorquí el 9 d’octubre.

En principi, la Conselleria maneja i analitza les dades de les diferents estacions meteorològiques d’aficionats que hi ha a la zona, i que han permès disposar d’una aproximació a l’afectació del temporal en els municipis de Sant Llorenç, Artà, i Capdepera, indrets en els quals la gran tempesta va suposar la mort de 13 persones, moltes de les quals arrossegades amb els seus vehicles per la força titànica de l’aigua, que davallava cap a la mar des de les diferents conques de la serra del Llevant. Els torrents d’aquests municipis assumiren una glopada d’aigua molt superior a la seva capacitat.

El geòleg Jordi Giménez, de la Direcció General de Recursos Hídrics, explica que perquè la gent es faci una idea aproximada del corrent que hagué suportar el torrent de les Planes en arribar al poble de Sant Llorenç, i l’espera d’un estudi de camp, “el cúmul d’aigua que arribà al poble al llarg de les quatre hores de pluja intensa és de prop de dos hectòmetres cúbics d’aigua per hora, entre 400 i 450 m3 per segon i gairebé un total d’uns 8 hm3. A aquesta quantitat caldria afegir-hi 3 hm3 més del torrent de Son Puça, a la zona de Son Carrió. Per tant, valorant que l’embassament de Cúber té 4,6 hm3 de capacitat màxima afegits al 7,3 del Gorg Blau, no ens faríem gens lluny si deim que l’aigua que arribà a la desembocadura del torrent a s’Illot fou l’equivalent a la capacitat màxima dels dos grans embassaments de la Serra”.

Son Carrió té registrades precipitacions de 180 l/m2; Sant Llorenç, de 250 l/m2, i Artà tingué alguns punts de fins a 280 l/m2. I hi ha punts concrets de més de 300 l/m2. El nucli de la tempesta descarregà, per tant, una pluja intensa mai vista, i lluny dels pronòstics de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que activà l’alerta vermella molt tard i quan la major part del mal ja estava fet.

“Estam parlant de manera estimada, a partir d’unes dades i valorant un seguit de factors com el fet que la conca de la zona de Sant Llorenç (serra de Calicant) és molt impermeable i té poca capacitat d’absorció, amb la qual cosa, i tenint en compte la intensitat registrada en poques hores, segurament la major part de l’aigua de la conca de Sant Llorenç anà directament al torrent de les Planes i tots els seus afluents. I a aquest cabal s’hi afegí el del torrent de Blanquera, que té un punt de convergència amb el de les Planes al mateix poble”, explica Giménez.

Per la seva formació geològica, la conca de la zona més oriental del Llevant de Mallorca és propensa a les inundacions. En canvi, les muntanyes de la Serra tenen molts avencs i coves, “la qual cosa permet que l’aigua s’escoli al subsol i arribi a les fonts”.

La serra del Llevant va de nord-est a sud-oest. Prop de Sant Llorenç hi ha el puig de Calicant (476 m), el puig Alpara (487 m), el puig de les Esquerdes (348 m) i tota una cadena muntanyenca menor que dirigeix les aigües pluvials cap al poble.

La conca llorencina, segons dades del Departament de Recursos Hídrics del Govern, té una superfície de 33 km2, la meitat que té, per exemple, la del torrent de Canyamel a Capdepera (66 km2), però amb menys vessants i amb un cabal anual d’uns 7 hm3. És a dir, el torrent gabellí no acull en tot un any l’aigua que passà pel poble de San Llorenç en un espai de 4 o 5 hores el passat 9 d’octubre. És una altra de les dades que permet contrastar la magnitud de l’aiguat, que ha tingut una major incidència tràgica i danys materials pel fet que una part de la vila es va construir vora el torrent.

La torrentada del 1989

Sant Llorenç ja havia viscut episodis de diluvi, però amb menys fúria. El 6 de setembre de 1989, una gota freda de major abast geogràfic afectà la comarca i el Migjorn de l’illa. A Sant Llorenç es registraren molts danys materials. En canvi, hi hagué tres morts en un hotel de Portocolom, construït en el jaç del torrent. I encara hi és, acollint turistes.

El 1990 es decidí eixamplar el llit del torrent de Sant Llorenç, deixant-lo amb una capacitat per transportar 200 m3/segon d’aigua, que passa a 250 m3/segon després d’ajuntar-se (en el mateix poble) amb el torrent de Blanquera.

“Pluges com les recents solen passar una vegada cada miler d’anys, però això no és matemàtic i ningú té la certesa que no puguin repetir-se en poc temps”, diu Giménez. El que sembla clar és que la infraestructura fluvial del Llevant no té capacitat per fer front a pluges d’intensitat excepcional. Una altra cosa és que es pugui evitar la pèrdua de vides humanes amb un sistema àgil d’alerta per a la població.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF