ENVELLIMENT

Microedatisme contra el tracte vexatori als grans

Una mostra itinerant per tot l’Estat recull exemples d’expressions de menyspreu contra els ancians

“Ja vaig fer tot el que havia de fer en aquesta vida!” (anònim) / “No et posis límits, deixa que la vida decideixi el que et convé ara (sigui quina sigui la teva edat). Segur que et sorprendrà”. / “Reineta, pren un suquet!” (anònim). Parles a les persones grans com si fossin infants? N’estàs fomentant l’aïllament o la depressió, els comportaments dependents i el deteriorament de la seva salut. Sobretot si viuen en residències. Ho continuaràs fent? Aquests són només dos exemples d’edatismes o discriminacions per edat. L’expressió ‘edatisme’ es deriva del terme anglès 'ageism', encunyat el 1968 pel gerontòleg i psiquiatre Robert Butler per referir-se a la discriminació contra les persones grans, basant-se en els termes ‘sexisme’ i ‘racisme’.

La Comissió Europea va traduir el terme com a ‘edatisme’ i, per la seva banda, el metge, psicoanalista i psiquiatre especialista en psicogerontologia Leopoldo Salvarezza, autor d’'El fantasma en la vejez (1995) o La vejez: una mirada gerontológica actual' (1999), entre altres llibres, el va traduir com a ‘vellisme’. D’altres en diuen ‘gerontofòbia’, ‘etarisme’...

En definitiva, l’edatisme és l’estereotipificació i la discriminació contra persones o col·lectius per motiu d’edat.

Dia mundial

El passat dijous es va celebrar el Dia mundial de presa de consciència de l’abús i maltractament en la vellesa, una jornada designada per l’Assemblea General de les Nacions Unides per representar el dia de l’any en què tothom expressa la seva oposició als abusos i els sofriments infligits a algunes de les nostres generacions majors. Coincidint amb aquesta data, el Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears va organitzar una conferència sobre microedatismes a càrrec de la psicòloga, gerontòloga i formadora Núria Carcavilla i una exposició que restarà oberta al públic tot l’estiu. Sota el títol 'L’edatisme, la discriminació que hem d’evitar per ser feliços a qualsevol edat' , l’experta en demències i activista de la vellesa, va apuntar que “no pesen els anys, sinó els mites”, i va destacar la necessitat de “tenir cura del llenguatge, de com descrivim les persones grans”. La també fundadora de la revista 'QMayor', explica a l’ARA Balears que va ser una campanya duta a terme a 'Eldiario.esper denunciar el masclisme a través dels micromasclismes “la que ens va inspirar a traslladar la denúncia a aquesta altra forma de discriminació, en lloc de pel sexe, per l’edat”. Des de llavors, ara fa un any, “vàrem començar a difondre aquests missatges al nostre mitjà en línia i des de fa sis mesos feim feina amb aquesta exposició itinerant, acompanyada de conferències i tallers intergeneracionals per treballar amb persones grans i joves sobre la conciència de reconèixer aquesta discriminació per no perpetuar-la en el temps”.

Envelliment

Carcavilla explica que el col·lectiu d’infermeria va ser “el primer que va veure i va contactar amb nosaltres per tal de sensibilitzar el sector perquè volen que les infermeres incloguin a la seva formació aquestes maneres de comunicar-nos i traslladar el bon tracte a la manera com ens comunicam amb els altres i, en concret, amb els ancians”.

La mostra recull 15 exemples de microedatismes que són només una petita part de tots els que  'QMayor' té penjats a la seva web i que Carcavilla compta que són devers 60, tot i que “la xifra continua augmentant perquè són les mateixes persones grans les que ens escriuen i ens en proposen de nous”, com per exemple : “He anat al supermercat i la caixera m’ha aixecat la veu per dir-me el preu només perquè ha vist que som una persona gran, i jo hi sent bé”. Davant aquests casos, Carcavilla lamenta que “aquest és un problema global tan normalitzat a la societat que ara costa molt sortir-ne”.

“Ens preocupa més el problema de l’envelliment”, comenta l’experta, “perquè es veu com una càrrega, com el que suposarà el desequilibri per mantenir el sistema social, el sistema econòmic, sobretot amb les pensions, amb el problema que hi tenim, i no ho veim com una conquesta a escala social d’un món desenvolupat en el qual vivim i miram de destacar la part dolenta de ser persones grans”, explica Núria Carcavilla, qui assenyala que “envellir és un orgull” i “hauríem de celebrar-ho igual que se celebren altres tipus d’iniciatives”.

Incloure’ls al sistema

Carcavilla valora positivament la iniciativa anunciada per la Conselleria d’Educació i el Col·legi de Metges de Balears de crear la figura dels assessors, que ocuparan professionals jubilats: “És una pràctica totalment normalitzada a altres països europeus, hi ha consultors de persones jubilades que es dediquen a ajudar altres persones, formant part d’aquesta economia social”.

Pel que fa a la manera com se senten les víctimes, la psicòloga explica que, fins i tot, a vegades, interioritzen aquests missatges i elles mateixes manifesten expressions com “jo ja no tenc edat per a aquestes coses”. Se senten inútils perquè el missatge que els arriba és “ja no som vàlids quan tenim una certa edat, ja no tenim aquests drets de participar amb igualtat que sí que tenen altres col·lectius” i es compleix l’anomenada profecia autocomplida que “he interioritzat tant aquest estereotip que em comport com la resta de la gent espera que em comporti”.

“Totes les persones desitjam fer-nos grans, però a la vegada som conscients que hi ha una discriminació cap als ancians”. Aquest tracte discriminatori “ens afectarà a tots en algun moment o de la vida”, assegura la presidenta del Coiba, Rosa María Hernández, qui té clar que des del Col·legi “volem treballar per al bon tracte a les persones grans” i “podem començar amb les petites coses i les expressions de cada dia”. “No pot ser -diu Hernández- que fer-nos grans signifiqui que les persones hàgim d’oblidar tota la nostra trajectòria”.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF