Més crim i més turisme, però menys policia

El 2018 ja va tancar amb una xifra de denúncies gairebé equivalent a la del cim de la crisi econòmica i el primer semestre d’aquest any l’augment de la delinqüència s’ha accentuat
Més crim i més turisme, però menys policia / GUILLERMO SANEUGENIO

Els delictes denunciats a les Balears durant el primer semestre de l’any s’han disparat un 11,3% respecte del mateix període de l’any passat. Segons dades del Ministeri de l’Interior, fins al juny s’han fet 34.913 denúncies als cossos policials de l’Arxipèlag, 3.538 més que en el mateix període del 2018. Fa cinc anys que les denúncies augmenten sense fre, fins al punt que el 2018 va tancar amb un nivell de criminalitat gairebé equivalent al de 2012, al cim de la crisi econòmica, quan es va arribar als 74.558 delictes. El govern espanyol, que té les competències de seguretat, no ha donat cap explicació sobre la situació, però les xifres delaten que hi ha menys policies nacionals i guàrdies civils que el 2013, menys policies locals que el 2011 i que mentrestant la població ha augmentat i el turisme no ha aturat de créixer.

En total, l’any passat va tancar amb un 5% més de delictes denunciats que no el 2010. I la tendència d’augment de la criminalitat que arrossegam des del 2015 ha empitjorat durant aquesta primera meitat de l’any. El creixement de l’11,3% del primer semestre és més alt que la suma de les crescudes del mateix període dels quatre anys anteriors. De fet, durant aquest primer mig any, les Balears són la comunitat on ha crescut més la criminalitat, darrere tan sols de l’Aragó, on ha pujat un 13,9%.

La recuperació econòmica, que va començar el 2013, va coincidir amb una davallada significativa de la delinqüència a les Balears. Durant la crisi s’havien reforçat les plantilles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, però a partir del 2013 va començar a caure el nombre d’agents dels cossos estatals. El 2018, tot i un petit augment, va arribar amb 225 agents menys dels que hi havia el 2013. El nombre d’efectius de les policies locals també ha davallat: malgrat una remuntada significativa el 2014, l’any passat n’hi havia 2.504, 114 manco que el 2010. Mentrestant, la població de les Illes va començar a créixer a partir de 2014. Si el 2010 hi havia 1.106.049 empadronats a les Balears, el 2018 eren 1.128.908, fet que suposa una pujada del 2,1%. El turisme, per la seva banda, s’ha disparat. L’any passat va tancar amb 16.583.654 visitants, un 50,1% més que no els que varen venir el 2010, que tot just varen ser 11.047.558. Al gràfic del capdamunt podeu veure com l’arribada de turistes s’ha accelerat a partir del 2015. És també a partir del 2015 que comença la remuntada de la criminalitat, que s’ha accentuat durant la primera meitat d’aquest any.

La comunitat d’Extremadura pot servir per veure la influència del turisme en la criminalitat. Té tan sols 56.000 habitants manco que les Balears, segons l’Institut Nacional d’Estadística, però el 2018 tenia 240 policies nacionals i guàrdies civils més que les Illes, i s’hi varen fer 26.535 denúncies, una mica més d’un terç de totes les que es varen cursar a les Illes.L’analista en seguretat Jofre Montoto reconeix que és “sorprenent” i “estrany” que Extremadura tingui més policies que les Balears, perquè el turisme és un dels factors principals per entendre l’augment de delictes.

La policia es queixa de plantilles curtes i envellides i un equipament escàs

Montoto explica que la pujada sostinguda de turistes i de residents combinada amb una davallada d’efectius policials fa que sigui “lògic” que els agents no es puguin distribuir equilibradament per tot el territori per atendre més incidents. L’analista insisteix que els 3.399 guàrdies civils i policies nacionals desplegats a les Illes tenen una càrrega de feina molt important durant els mesos amb més activitat turística i si hi ha menys efectius “n’hi haurà menys que es puguin dedicar a investigar delictes com l’estafa”, afirma.

Augment d’estafes

D’entre les dades estadístiques de criminalitat publicades pel Ministeri de l’Interior destaca l’augment dels delictes de l’apartat “resta d’infraccions penals”, que no estan desglossats. Durant el primer semestre se n’han denunciat 19.882, 3.556 més que la primera meitat del 2018. Aquests delictes no estan desglossats, però aquí s’hi inclouen les estafes. Fonts del Ministeri de l’Interior han informat aquest diari que aquest primer semestre se n’han denunciades 6.046, un 60,5% més que el primer semestre de l’any passat (3.765). Les mateixes fonts asseguren que aquests delictes augmenten any rere any a tot l’Estat perquè es multipliquen les estafes per internet, però encara més a les regions turístiques com ara l’Arxipèlag. La mitjana estatal de creixement durant el primer semestre és del 23%, prop d’una tercera part de la de les Illes Balears. Generalment, segons les mateixes fonts, les estafes són de quantitats petites d’entre 20 i 40 euros, malgrat que si estan relacionades amb l’oferta d’apartaments que després resulten fraudulents, les quanties ascendeixen fins als 300 euros.

Entre les denúncies que més han augmentat durant el primer semestre també hi ha les de delictes contra la llibertat sexual, que han crescut un 36,3%; i els robatoris amb violència i intimidació, amb una pujada del 12,6%. Els únics tipus de delictes que han davallat d’una manera significativa són els robatoris de vehicles (-14,1%) i els robatoris amb força a immobles (-11,6%).

Els delictes sexuals es disparen un 36% a les Balears

Davant aquesta situació, sorprèn la negativa del govern espanyol de donar explicacions de qualsevol mena. Tot i que les dades que mostren l’augment de criminalitat del primer semestre ja fa més d’un mes que es feren públiques, la Delegació de l’executiu de Pedro Sánchez a l’Arxipèlag no ha fet cap comunicat ni roda de premsa per explicar el perquè d’aquest augment i què es pensa fer per combatre’l. Tampoc ha respost els requeriments de l’ARA Balears sobre aquest aspecte. És més: el delegat en funcions, Ramon Morey, havia de comparèixer dimecres al Parlament precisament a causa d’aquesta pujada del crim i no hi anà. Al·legà que la qüestió és competència exclusiva de l’Estat i no estava obligat a comparèixer.

Silenci i opacitat

La Delegació del govern espanyol a les Balears, a més, tampoc no ha volgut donar a l’ARA Balears les dades del nombre d’agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a les Illes, al·legant motius de seguretat. Però la informació està publicada en diversos informes del govern espanyol que són accessibles a internet. A més, fonts del mateix Ministeri d’Interior han assegurat a aquest diari que no hi ha cap motiu pel qual no es puguin facilitar.

El silenci i l’opacitat de l’administració estatal a les Balears contrasta amb la d’una comunitat propera que té un cos policial propi: Catalunya. Aquest estiu el tinent de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va declarar que la ciutat vivia una “crisi de seguretat”. Durant el 2018 la criminalitat a la ciutat havia augmentat un 17,57%. El director dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, va negar cap crisi, però va admetre “problemes” i es varen prendre mesures: a la tardor s’hauran incorporat 320 policies autonòmics més a la ciutat. El primer apartat de l’article 33 de l’Estatut de les Illes Balears diu que “és competència de les Illes Balears la creació i l’organització d’un cos de policia propi en el marc de la legislació estatal”, però aquest cos policial autonòmic illenc no s’ha arribat a crear ni desplegar mai.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF