SOCIETAT

Menorca reclama regular els usos nàutics

Entitats socials, lúdiques i patronals econòmiques demanen al Consell que agiliti el Pla Insular de la Costa

Regular les activitats que representen un impacte per al territori. Aquest és el missatge que el GOB Menorca trasllada després de l’aprovació en el darrer congrés del document Com abordar la pressió difusa al medi ambient. L’entitat ecologista ha tornat a demanar al Consell que elabori el Pla Insular de la Costa (PIC) per limitar les embarcacions que accedeixen als ports, platges i cales. Però, a més dels ecologistes, entitats com l’Associació Menorquina d’Empreses Nàutiques (ASMEN) i empreses com Menorca en Caiac també reclamen al Consell que agiliti els tràmits per regular l’activitat nàutica a l’illa.

Un dels punts destacats és la necessitat d’avaluar l’impacte de la freqüentació de coves marines per part de caiacs, barques particulars, golondrines i clubs de busseig, i aplicar les restriccions que es considerin necessàries. Per exemple, l’elevada pressió humana que reben unes coves situades a Cala Galdana provoca que espècies com la ratapinyada no puguin viure en el seu hàbitat natural. Però aquesta reclamació topa amb l’estratègia del Consell de Menorca de presentar l’illa com una destinació “esportiva, activa i nàutica”.

El sector nàutic ho veu amb bons ulls

L’Associació Menorquina d’Empreses Nàutiques (ASMEN) aglutina el 90% de les empreses que es dediquen a aquesta activitat. El seu president, Justo Saura, reconeix que “fa anys que demanam regular els usos nàutics amb unes normes específiques per a Menorca. Si ho aconseguim, en traurem més profit”. Saura admet que “no serà senzill”, però “escoltant totes les parts amb voluntat i amb nombres reals d’embarcacions damunt la taula, estic convençut que arribarem a un consens, sempre que tinguem clar que no estam saturats i que no cal reduir el nombre de visitants”, afegeix el president d’ASMEN.

Una de les propostes de Justo Saura és la rotació d’amarraments, que “és la fórmula més positiva per absorbir la demanda durant els mesos d’elevada densitat turística i mantenir un litoral com el que tenim. Un amarrament per cada tres embarcacions”. L’associació aposta per unes normatives clares i “no crear problemes als propietaris d’embarcacions que venen a Menorca a passar uns dies de vacances”.

Per la seva banda, Maria Teresa Gustems, la propietària de l’empresa més representativa a l’illa en activitats nàutiques, Menorca en Caiac, valora la proposta del GOB “molt positivament”. El seu testimoni posa en valor el grau de sensibilització envers el medi ambient. “Ens va arribar per casualitat una informació que alertava que en una cova hi havia cries de ratapinyades i que aquestes són sensibles al renou i la presència humana. Vàrem decidir no entrar-hi més i explicar-ne els motius als clients”, relata Gustems.

La resposta dels clients, diu la responsable de l’empresa, és “exemplar, ho entenen ràpidament”. De tota manera, Maria Teresa Gustems denuncia falta d’informació mediambiental: “Ens agradaria rebre directament estudis o qüestions que afectin el desenvolupament de l’activitat amb l’ecosistema. Tenim clar que vivim de la bellesa natural de Menorca i per aquest motiu cal cuidar-la”. Finalment, destaca el paper de “transmissors de bones pràctiques” i fa una crida a l’administració perquè “actuï sobre aquelles empreses il·legals, que ningú controla, com també altres pràctiques que suposen més degradació per a l’illa”.

El Pla Insular de la Costa (PIC) és una de les reivindicacions històriques de diverses entitats: un document amb la participació de totes les institucions implicades en matèria nàutica i que determinaria per zones els usos, a banda de les necessitats específiques com amarraments i rampes d’avarament. Tot i que la majoria de partits polítics són partidaris d’aquesta eina, el Consell de Menorca encara no l’ha impulsada.

Si fa uns mesos s’assegurava a l’ARA Balears que a través de la modificació del Pla Territorial Insular (PTI) es podria regular l’activitat nàutica, el conseller d’Ordenació del Territori, Miquel Company, s’ha compromès a promoure un pla de la costa dins aquesta legislatura. “Sabem la importància que té i és entre les nostres prioritats. Després del PTI, arribarà el seu torn”. Company també ha explicat que el PIC naixerà “fruit d’un gran acord, perquè caldrà parlar amb Demarcació de Costes i patronals. Serà un pla que regularà i garantirà la seguretat, però no entorpirà l’activitat econòmica”, ha afegit.

Més enllà de la nàutica

Les activitats nàutiques no són les úniques que preocupen l’entitat ecologista. El GOB també demana que es reguli i s’habilitin zones per donar serveis a les autocaravanes només en espais urbans.

Un altre punt destacat en l’informe és l’escalada. En aquest sentit, els ecologistes asseguren que l’activitat hauria d’estar regulada i controlada per tècnics ambientals. Adverteixen que els penyals són espais fràgils i molt sensibles, sobretot en època de cria dels ocells.

Cert és que els darrers temps ha augmentat la conscienciació per part d’aquelles empreses que organitzen esdeveniments, especialment pel Camí de Cavalls. Ara, però, el GOB vol fer una passa més amb un full de ruta que pretén preservar el territori de la degradació produïda per la suma de diferents impactes causats per l’increment de la pressió humana.

El GOB Menorca considera que hi ha d’haver més persones informadores i de vigilància sobre el terreny. També aposta per una normativa clara, que prevegi un sistema de sancions per als casos d’incivisme flagrants. Al mateix temps, confien que la futura llei de Reserva de la Biosfera doni cobertura legal a les accions que s’hagin de dur a terme per controlar la pressió humana. Els ecologistes són partidaris d’una resposta ràpida i ferma davant impactes clars que possibilitin obrir o tancar camins, desviar itineraris o canviar autoritzacions si s’escau.

Des del GOB parlen de planificar millor l’ús públic a l’àmbit insular, amb més tècnics i agents de Medi Ambient. L’aprovació de la normativa Xarxa Natura hauria de ser suficient per tal de sustentar la gestió de l’ús públic. En darrer cas, s’hauria d’avaluar la possibilitat de crear més parcs naturals o altres formes de protecció que implicassin una millora de la gestió. Per aquest motiu, demanaran la redacció dels plans especials de les àrees naturals d’especial interès (ANEI) pendents i introduir la valoració econòmica dels impactes ambientals. Per acabar, proposen la creació d’un cos d’inspectors dependent del Consell de Menorca, emmarcat dins la declaració de Reserva de la Biosfera i amb capacitat sancionadora.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF