Mallorca s'acomiada de Francesca Moll, "la llibretera de referència del català", amb actes fins dilluns

PalmaMallorca s'està acomiadant fins dilluns de Francesca Moll, qui tothom recorda com a gran persona, compromesa, bona mare i esposa, però també com a "la llibretera de referència de la llengua catalana" a l'Illa. El seu germà, Francesc de Borja Moll Marquès, molt afectat, ha anunciat a ARA Balears que "com a actes públics hem previst una adéu demà diumenge a les 17,00 hores al tanatori de Son Valentí, i dilluns, a les 20,00 hores a Sant Francesc de Palma". A més, les entitats i empresaris del món de la cultura estan compartint paraules de condol i estudiant la manera de reviure el seu record. De fet, avui vespre a la parròquia de Santa Maria la Major d'Inca, durant la presentació d'un llibre sobre la història del temple, Lleonard Muntaner, consternat, ha avançat que "tindrem present a una dóna que va fer que Llibres Mallorca (fundada el 1948, en plena postguerra) fos un exemple de compromís per a distribució de llibres en català".

Més explícit i, evidentment sentit, ha estat el seu germà Francesc. "En els darrers mesos ja havia perdut molta salut. La mort no ha estat imprevista, però fins el darrer moment ha estat centrada en els seus quatre fills i en el seu home (Pere Martínez Pavia)". Precisament, segons es recorda a Viquipèdia "Josep Maria Llompart va fer d'intermediari entre Pere Pavia i Francesca Moll quan aquesta, a causa de la fama de bohemi de'n Pere, va demanar consell a Llompart per veure que trobava de Pere Martínez Pavia perquè s'hi volia casar" i Llompart li va contestar que “qualsevol dia el canonitzaran”, coneixedor del catolicisme en què s'havia criat Francesca Moll. La mateixa font recull que "el 21 de desembre del 2015 van celebrar les noces d'Or, essent la parella d'enamorats de referència de tot Can Amunt, del bracet van a fer una volta, cada dia pels voltants de Cort, amb 90 anys complits i tenint cura de la dona, que no està tan lúcida com ell". Una d'aquestes passejades abans de l'estiu del 2017 és la que ha recordat avui horabaixa Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear. Mateu, president en funcions de l'Obra Cultural Balear, guarda "un afecte extraordinari i admiració encara major a una de la trentena de persones que va fundar la Obra Cultural Balear, i de les quals ja en queden poques. És admirable la seva tasca de llibretera a Llibres Mallorca des de mitjan del segle passat, fins que va tancar. En els inicis era la única llibreria que venia llibres en català, punt de trobada capital i molt important de la llengua catalana a Mallorca, que va passar moltes dificultats durant dècades i forma part essencial de la història del català a les Balears". D'aquella passejada, Mateu recorda que "va ser, com sempre, molt cordial, i tot i que era molt discreta, seguia molt atenta a l'actualitat cultural, literària i lingüística".

Aquest diumenge al matí quan ens aixecarem i fullejàvem els diaris locals, llegirem amb tristor, que la Editorial Moll i també la seva llibreria, Llibres Mallorca, tancava les seves portes, desprès de 80 anys donant suport a la cultura i al món de l'edició del llibre a Mallorca i a les Balears.

Al front de "Llibres Mallorca", Francesca Moll va ser la propulsora de que aquí a Palma es cèlebres el dia de Sant Jordi. L'any 2015 la llibreria hagués complert 55 anys seguits distribuint les principals novetats literàries per Sant Jordi, però va haver de tancar les portes degut al procés de liquidació de l'Editorial Moll. Com llibreria també va ser també propulsora de les diferents edicions de la Setmana del Llibre en Català i de la Fira del Llibre i promotors del Gremi de Llibreters de Mallorca, que va presidir el seu germà, Francesc de Borja Moll.

Cisca Moll i "La dona cosint" de Sant Miquel

Segons Viquipèdia una de les llegendes urbanes de Palma és que "La dona cosint", de Pere Pavia, que es troba a la plaça de Sant Miquel, representa Cisca Moll, ja que va ser reconstruïda per l'escultor durant els anys vuitanta gràcies a la col·laboració del govern municipal de Palma presidit per Ramon Aguiló, però realment la primera dona cosint va ser creada per Pere Pavia als inicis de la seva carrera com a escultor.