Kabunda aposta per la descolonització de les ments

PalmaMbuyi Kabunda és un referent per parlar d’Àfrica des d’una altra mirada, d’una Àfrica en moviment, d’aquella que no surt als mitjans. És doctor en Relacions Internacionals i membre del Grup d’Estudis Africans (GEA) de la Universitat Autònoma de Madrid; va ser professor d’Aina Mascaró, mediadora intercultural de la barriada de Son Gotleu, amb qui conversa en una cuina allà mateix. A Mbuyi Kabunda li agrada cuinar i parlar, i a Aina Mascaró també. “Sempre hi ha hagut racisme, però era més subtil. Ara ho diuen clarament. Vox els ha posat les paraules i se senten autoritzats a dir-ho”, assenyala Aina.

Mbuyi es queixa d’un incident racista que va viure ell mateix a Palma abans de fer un curs de formació per a tècnics de cooperació, funcionaris i policies. Un home li va cridar les típiques frases racistes. Sembla que no dona gaire importància al fet en si, però coincideix amb el que diu qui va ser la seva alumna. Comenta que les persones racistes ja no ho dissimulen i que se senten empoderades. Reapareixen expressions com “torna al teu país” i “venen aquí per llevar-nos la feina”.

Missatge eurocentrista

Aquest doctor en Relacions Internacionals que també ha estat ponent del Festival Altres Cinemes fixa la seva mirada en Occident. “El nord té el monopoli tecnològic, financer, econòmic i dels mitjans de comunicació, i de les armes de destrucció massiva. La CNN i la T5 francesa són les cadenes de televisió que donen les notícies, no deixen que els africans en facin la seva pròpia lectura, i el seu missatge és totalment eurocentrista”.

També creu que no hi ha consciència del que passa a Veneçuela. “Pots imaginar que fa uns anys els africans haguéssim pensat que calia alliberar Berlusconi o que a Espanya havíem d’intervenir per alliberar-vos de les retallades de Rajoy? Creuen que tenen el dret d’intervenir en els països del sud i d’imposar les regles del joc. Donen lliçons i no són exemple de res: a Catalunya unes persones demanen fer un referèndum i els fiquen a la presó amb penes de 15 o 20 anys”.

Mbuyi creu que és molt difícil canviar la manera que té la gent de veure les coses, “fins i tot poden pensar que és una agressió. Però, per altra banda, és un camp molt interessant, perquè s’ha de procedir a la desconstrucció, a la descolonització de les ments”. Això no obstant, afirma que no cerca la confrontació: “S’ha de cercar dur-los a reflexionar i s’ha d’incidir més, sobretot, en les causes que en els efectes”.

Immigració en positiu

La immigració, explica Mbuyi, contribueix a fer créixer els països d’origen i els d’acollida, tots en treuen beneficis. “No es poden crear les condicions de pobresa a l’Àfrica i demanar als africans que hi quedin. Em sembla cínic”. Per ell, aquesta actitud existeix de fa temps. “Ho han fet al llarg de la història: han esclavitzat el continent, l’han colonitzat, l’han saquejat, han donat suport als dictadors i alhora demanen als africans que hi quedin”.

El que defensa és que el desenvolupament a l’Àfrica es basi únicament en els valors humans. “Un desenvolupament que inclogui l’homocentrisme i el sociocentrisme. Un desenvolupament del poble, pel poble i per al poble. Pensat pel mateix poble, mitjançant la seva participació, per satisfer-ne les necessitats i reduir les desigualtats”.