José JavierMascarell I Sebastià Salom: “Palma necessita un bosc urbà, però el projecte que promou Cort fa curt”

PalmaEls arbres d’una ciutat són les seves brànquies, els canals per on els carrers respiren, s’absorbeix el fum, la contaminació es dissipa. A Palma hi ha un gran pulmó verd, que és el bosc del castell de Bellver, però els antics urbanistes ja varen preveure que el futur de la ciutat demanaria més aire. De fet, el pla Calvet de 1897 que va idear l’eixample en un esquema radiocèntric projectava un gran corredor verd que havia d’unir mar i muntanya. El parc de la Riera que es va inaugurar l’any 2007 es va convertir en la gran decepció, perquè tot el que havia de tenir de verd va acabar submergit en ciment. L’actual equip de govern ha volgut reprendre la idea de la falca i ha començat amb la reforestació del canòdrom. Però, segons el col·lectiu Palma Verde i Biciutat de Mallorca, el projecte no és prou ambiciós.

Quina era la idea original impulsada per la plataforma Palma Verde?

J. J. M.: La nostra idea inicial era fer un gran bosc, una proposta que es construïa sobre tres grans pilars: que el bosc generàs feina i servís per desenvolupar-hi projectes d’integració social; que permetés que els mateixos ciutadans contribuïssin a la reforestació i, finalment, que es convertís en un espai de lleure però també educatiu, on els estudiants trobassin un espai d’aprenentatge.

Des de Biciutat de Mallorca perseguiu els mateixos objectius?

S.S.: Sí. El que volem és una ciutat neta de fums i més habitable; per tant, ens sumam a la campanya #VolemBosc, perquè el bosc urbà faria de Palma una ciutat més amable. No volem un simple parc, sinó un bosc de veritat per poder reduir la contaminació que hi ha actualment, que massa sovint supera els límits establerts per l’Organització Mundial de la Salut.

Com vàreu fer arribar la vostra proposta a l’Ajuntament?

J.J.M.: Nosaltres vàrem prendre part en els pressupostos participatius del 2016, en els quals vàrem presentar el nostre projecte de bosc urbà, que coincidia amb el de la Falca Verda i que anava des del canòdrom fins al camp de futbol de Miquel Nadal. Aquesta proposta és molt diferent de la feta per l’Associació de Veïns del Fortí, que reclamava un corredor verd que es redueix a dues fileres d’arbres que baixarien des del Fortí fins al parc. En les votacions finals, l’Ajuntament ens va contactar i ens va dir que volien unir la nostra proposta amb la de l’associació de veïns. El resultat va ser un projecte molt menys ambiciós. A partir de llavors ens varen treure d’enmig, es varen oblidar d’aquests tres pilars que comentava i d’alguna manera es varen fer la proposta seva, perquè ja no ens han tornat a contactar. De cara als mitjans, sembla que la idea només sigui seva i que nosaltres no hi hàgim tingut res a veure.

És d’aquí d’on sorgeix la campanya #VolemBosc?

J.J.M.: Exacte. Allò que volem és reivindicar la proposta inicial. També aprofitam per demanar un canvi de model de participació ciutadana a la ciutat.

Què milloraríeu en la qüestió dels pressupostos participatius?

J.J. M.: Doncs jo crec que s’ha fet malament des del principi. Quan va arribar Manuela Carmena a l’Ajuntament de Madrid, va començar a implantar un nou software dissenyat per fomentar la participació ciutadana que es diu Consul. Aquest software s’està venent arreu del món, però a Palma hem hagut d’esperar gairebé dos anys perquè s’implanti completament. Al principi, la web de l’Ajuntament on s’utilitzava aquest software tenia moltes funcionalitats de participació capades i les han anat alliberant molt a poc a poc. Des del nostre punt de vista, s’ha optat per una modalitat molt limitada. És com si no haguessin tingut realment interès que la gent hi participàs. En canvi, si entres a la web de l’Ajuntament de Madrid, comproves que és molt més dinàmica i que pots fer propostes cada dia. El projecte dels pressupostos participatius de Palma està bé, però només pots votar durant els terminis que ells et marquen. Els joves d’avui dia viatgen, veuen com funcionen la resta de ciutats europees i aquí encara anam endarrerits.

Teniu algun referent d’altres boscos urbans que hagin sorgit d’una recent reforestació?

J.J. M.: A Frankfurt, per exemple, hi ha tot un anell verd, anomenat Grüner Ring, que enrevolta tota la ciutat. La part del sud està composta per un bosc autòcton i la zona nord és un anell de 40 quilòmetres de diàmetre que és tot reforestat. En aquesta reforestació, hi varen poder participar els ciutadans. A Berlín també s’està fent un projecte de reforestació a la zona nord de la ciutat.

Què us pareix el projecte que ja ha iniciat Cort i que es concreta en la reforestació del canòdrom?

S.S.: Palma necessita un bosc urbà, però el projecte de falca que promou Cort fa curt. Es gastaran un milió d’euros per plantar 280 arbres en una superfície de 16.000 metres quadrats, mentre que la nostra proposta parlava d’un mínim de 400. Hi ha parts del projecte que ens agraden perquè recupera patrimoni històric, com el ramal de l’antiga Font de la Vila i la pista del canòdrom, que es convertirà en un camí per on es podrà córrer i transitar. Però, per exempl,e volen fer una altra zona de jocs infantils, malgrat que a la plaça del costat ja n’hi ha una. La idea no era fer un parc, sinó un bosc, que és molt diferent. Allò que ens molesta, sobretot, és aquesta manca de diàleg. Hem intentat contactar amb el batle, Antoni Noguera, i amb el regidor d’Urbanisme, José Hila, però no ens han contestat cap correu. No som a l’edat mitjana; si el que es vol és promoure la participació, tots hauríem de poder decidir com volem que es transformi la nostra ciutat. D’altra banda, tampoc entenem que en el futur bosc urbà hi hagi diferents espècies d’arbres, perquè llavors ja no s’està fent un bosc, sinó un parc.

Sabeu si Cort té en ment projectar les altres fases de la Falca?

J.J. M.: De moment, només s’ha projectat la del canòdrom, i per a la intervenció al velòdrom encara no hi ha dates d’inici. Nosaltres consideram que s’hauria de ‘lligar’ el projecte complet de la Falca Verda perquè no passi allò que passa sempre, que canvia el color de l’equip de govern i els projectes queden en no-res, perquè la dreta mai acabarà allò que ha començat l’esquerra. Hi ha mecanismes jurídics que et permeten un mínim de garanties de continuïtat. Entre aquests es troba el PGOU, que pot establir una sèrie d’intervencions que si s’hi inclouen després són difícils de sostreure.

Quin és l’entrebanc més gran per fer el projecte complet de la Falca Verda?

J.J.M.: Ells apunten l’obstacle econòmic, però existeix un impost turístic. No té gens ni mica de sentit que l’Ajuntament de Palma anunciï que invertirà 4 milions d’euros de l’ecotaxa per arreglar el paviment del parc de la Mar, perquè això, d’‘eco’, no en té res.