La Vall d'Hebron lidera una plataforma digital europea per millorar el diagnòstic de tumors

L'eina fa servir dades moleculars de tumors i d'assajos clínics per a decisions clíniques complexes

En condicions ideals, la medicina de precisió pretén donar una resposta específica i individualitzada a cada un dels tumors atenent les seves característiques genètiques i moleculars. Això no vol dir tenir un medicament per a cada cas, però sí, molt probablement, una combinació de fàrmacs efectiva per fer front a trets molt concrets del tumor i de la seva progressió en forma de metàstasi. Què passa, però, si hi ha diversos trets a considerar i cal rebuscar a les bases de dades i a la literatura científica de quina manera es poden combatre millor? Seria simple si fossin pocs els elements a considerar per prendre la millor decisió. Si en són diversos, el millor és disposar d'una eina que faciliti el camí. Justament això és el que han fet  set centres europeus amb el lideratge del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). Les característiques de la nova eina es publiquen avui a Nature Medecine.

La nova eina, anomenada Molecular Tumor Board Portal (MTBP), incorpora dades que poden esdevenir vitals a l'hora de recomanar a un pacient que segueixi un tractament o un altre. Una de les més rellevants són els marcadors biològics que identifiquen no només el tipus de tumor sinó també quina molècula farmacològica és la més adequada o quina combinació de fàrmacs és la més efectiva. Fa uns anys, quan hi havia pocs biomarcadors descoberts i encara menys fàrmacs disponibles, explica Rodrigo Dienstmann, investigador del VHIO, resultava fàcil prendre una decisió, tot i que sovint fos errònia. El nombre de marcadors que es coneixen avui "ha crescut de manera notable", diu, i el més previsible és que ho segueixi fent. Amb la particularitat que un marcador no indica necessàriament un tumor sinó una reacció bioquímica o molecular concreta sobre la qual actua un fàrmac o una combinació de fàrmacs. El portal també inclou el resultat d'assajos clínics en què s'han provat aquests fàrmacs.

Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, Premi Nacional de Recerca

Tota la informació s'actualitza contínuament i també es categoritza, de manera que cada nou descobriment o nova publicació científica important s'incorpora establint quin grau de rellevància té. Els graus tenen a veure amb si la recerca, l'assaig o el fàrmac han sigut validats, amb el nivell de regulació legal en què es troben, amb l'evidència científica que aporten i amb l'impacte real que tenen en la presa de decisions. L'objectiu final, insisteix Dienstmann, és "evitar discordàncies" entre oncòlegs davant d'un cas concret.

El portal recull les dades moleculars i genòmiques de 500 pacients d'arreu d'Europa i aspira a arribar fins als 2.000 en un parell d'anys. La seva estructura, que s'alimenta de bases de dades públiques, s'organitza de manera que en pocs passos un oncòleg pot trobar la millor teràpia segons marcadors específics. És el que se'n diu una eina de "suport" a la decisió clínica.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF