Inici de l’operatiu per protegir la posidònia

PalmaTot i l’important operatiu del Govern per controlar els fondejos que destrossen el fons marí, que aquest any comptarà amb 15 embarcacions d’informació i vigilància, ecologistes i navegants critiquen que hagi tornat a arribar l’estiu sense l’aprovació del decret de posidònia, que ha de permetre comptar amb les eines adequades per fer més efectiu aquest control.

El director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, ha reconegut que amb el decret, encara en el Consell Consultiu, es disposarà de més força per protegir la posidònia i el fons marí, però ha destacat que l’operatiu que es posa en marxa aquest estiu permetrà millorar aquesta tasca de prevenció.

“Hem invertit dos milions d’euros en un pla de quatre anys per dur a terme una tasca d’informació i vigilància, executat per 15 embarcacions, a més de les cinc que ja tenim de l’Ibanat”, explica Mir.

L’estiu passat ja disposàrem de deu barques, que varen realitzar un total de 6.000 intervencions, bàsicament per explicar les embarcacions que fondegen a les costes de les Illes en quins llocs poden llançar les seves àncores o no.

Una de les crítiques que rep aquesta campanya és el fet que a les embarcacions no hi vagin sempre agents de medi ambient, que tenen autoritat per obrir expedients de sanció quan es troben davant alguna acció que atempta contra el medi ambient. “Els agents són els que són, de moment no en tenim més, per la qual cosa allò que feim és que de manera aleatòria s’embarquin en alguna de les unitats de vigilància que hem posat en marxa. Cal recordar que fa tres anys pràcticament no hi havia cap barca fent aquesta tasca”, explica Mir.

Retard del decret “intolerable”

Els ecologistes i els navegants lamenten el retard en l’aprovació del decret de posidònia, que era prioritari per a aquest Govern.

Toni Muñoz, responsable d’àrees naturals del GOB, destaca que “no sabem si el retard és a causa de les pressions que va tenir el govern anterior i va deixar en el calaix aquest projecte, però realment serà un fracàs no aconseguir que es posi en marxa aquest decret en aquesta legislatura. S’ha emprat l’excusa del Consell Consultiu, però aquest organisme informa de moltes coses i és inexplicable que trigui tant l’aprovació del decret”.

Medi Ambient recorda que el decret és una normativa molt important i que l’expedient de la seva tramitació consta de 2.300 pàgines, per la qual cosa el retard en la seva aprovació està justificat.

Segons el GOB, aquesta nova normativa aporta, sobretot, seguretat a l’hora de concretar la prohibició de fondejar. Els vaixells ja no podran al·legar que no saben que estan en una zona de posidònia, ja que els inspectors disposaran de les eines necessàries per dur a terme aquesta prohibició. Les embarcacions també tindran la seguretat de poder fondejar en determinades àrees sense perill d’afectar negativament el fons marí.

“S’està realitzant la cartografia de zones bastant poc estudiades, com la que va d’Andratx a Pollença o de Palma a Andratx”, comenta Muñoz, que explica que amb aquesta informació es podran crear, per exemple, zones on es pugui fondejar de manera ecològica mitjançant boies.

Els ecologistes coincideixen amb el Govern a reconèixer que les Illes estan en el punt de mira de la comunitat científica europea, ja que és una regió pionera a posar en marxa mesures de protecció de la posidònia, “atès que hi ha zones de França o Itàlia, per exemple, que tenen unes grans praderies de posidònia i també volen aplicar algunes mesures per garantir-ne la conservació”, afegeix Muñoz.

Crítiques dels navegants

Al descontentament dels ecologistes s’hi suma el dels navegants, que acusen el Govern d’haver actuat sense cercar el consens.

“Si el Govern s’hagués assegut amb tots a dialogar, el decret ja seria una realitat. Però no ho ha fet, i ara el decret és un paper que fa voltes i no arriba a aprovar-se”, explica Gabriel Dols, president de l’Associació de Navegants del Mediterrani.

“Evidentment, tots estam en contra d’una mala pràctica en el fondeig, de manera que és necessari que hi hagi informació, però cal dir que si les barques de les Illes fossin tan perjudicials ja no quedaria posidònia. El decret no es pot fer sense un estudi que l’avali”, assenyala el president de l’associació.

Per a Dols, hauria estat molt més efectiva una labor d’ajuda per a l’activitat del fondeig”i no l’enviament d’inspectors a vigilar i posar multes. L’ambient seria diferent, perquè les maneres de fer han estat nefastes”, indica. Des del Govern s’insisteix que les embarcacions de Medi Ambient fan principalment una tasca d’informació.