INTERNET

Esnifar condons o ingerir detergent: les amenaces dels joves a les xarxes

La gent amb l’autoestima baixa o tendència narcisista és la més susceptible a patir-ne els perills

Fer-se fotos en llocs arriscats o alterar els hàbits de menjar i dormir, sigui amb excessos -com ara ingerir càpsules de detergent- o limitacions -com deixar d’alimentar-se-, són alguns dels reptes virals de les xarxes socials. Però n’hi ha d’altres que arriben a ser molt extrems i impliquen posar la vida encara més en perill, com ara ficar-se un preservatiu pel nas, esnifar-lo i treure’l per la boca -un repte que va sortir fa un temps i que ha tornat a circular les últimes setmanes-, o els mètodes que inciten al suïcidi, com el perillós joc de la balena blava. Els reptes i les tendències que sorgeixen de les xarxes influeixen en els joves (i no tan joves), i això pot ser un problema. “Aquesta necessitat de demostrar, de ser més que l’altre, afecta les persones amb l’autoestima baixa o, en el sentit contrari, repercuteix en les que tenen una tendència narcisista o fins i tot psicopàtica”, assegura el psicòleg Manuel Armayones.

“Hi ha un perill, però no el senten. De fet, un repte ho és perquè comporta un perill”, destaca Armayones. I a vegades la situació de risc es descontrola. Fa un mes la policia va haver de rescatar una noia de 14 anys que es feia fotos penjada de la biga d’un terrat d’un edifici de vuit plantes de l’Eixample de Barcelona. “Els casos que acaben en tragèdia són pocs”, explica el subinspector dels Mossos Jordi Santacatalina, que és el cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC) del cos a la regió policial metropolitana nord. Però quan es detecta que en algun centre educatiu hi ha hagut alguna situació extrema, la policia catalana s’hi trasllada per parlar amb els alumnes i evitar “un efecte crida”. “Els joves cada vegada estan més conscienciats. Quan veuen que un company ha assumit riscos, acostumen a informar-ne les famílies o els professors”, diu Santacatalina.

Els Mossos, que ja treballen els perills de les xarxes amb els alumnes amb el programa Internet Segura, adapten el contingut de les seves xerrades en funció del problema que s’hagi detectat. “Un dels aspectes que tractem és que hi ha moltes webs, youtubers i influencers, i n’hi ha de positius i negatius. Però han de saber distingir els continguts i han d’anar alerta amb els reptes que es plantegen”, apunta el subinspector. “La majoria dels menors ho tenen clar i ho saben distingir -afegeix-, però també n’hi ha que poden arribar a una situació extrema per una manca de referents a casa seva. És fonamental el paper dels pares”. Armayones va més enllà perquè considera que la conducta dels joves va lligada a la norma social. “El repte és que siguem capaços de ser crítics”, diu el psicòleg, que també és el director de desenvolupament de l’eHealth Center de la UOC.

“Tota la societat ha de transmetre el missatge que no te l’has de jugar per una ximpleria. Els joves no han de veure els reptes de les xarxes com a model de res”, explica Armayones, i subratlla: “El problema no és només que puguis morir, sinó que pots patir complicacions per haver-ho intentat”. “Si tu penges un vídeo a YouTube, que és propietat de la plataforma, on surts fent un repte, d’aquí uns anys una empresa et contractarà quan vegi les imatges?”, reflexiona el psicòleg.

No facis ‘like’

“Sempre es busca l’acceptació, el reconeixement i la popularitat, i es pengen continguts extrems que siguin innovadors”, adverteix Santacatalina. Però el subinspector dels Mossos admet que hi haurà altres casos com el rescat de la noia en un terrat de Barcelona, perquè els reptes de les xarxes són “un fenomen mundial”. Ho exemplifica amb el fet que els mòbils permeten fer fotos que, amb la implicació d’un risc, poden arribar a ser espectaculars i es poden difondre per tot el món. “La finalitat és la mateixa de sempre: ser reconegut. Però ara els menors tenen una tecnologia que els dona més repercussió”, avisa Santacatalina. I Armayones afegeix: “Si vols ajudar, no facis like. Així no hi tires benzina”.

“El problema no el tenen només les persones que protagonitzen els reptes perillosos, sinó també els que els hi animen i ho volen veure”, remarca el professor de la UOC. Malgrat tot, apunta que hi ha altres reptes i vídeos que promouen missatges positius. En la mateixa línia, el subinspector destaca les iniciatives solidàries que també sorgeixen de les xarxes. “Els reptes per ajudar un col·lectiu o donar suport a la lluita contra una malaltia són bons referents per als menors”, conclou.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF