Detecten col·lisions d'estels de neutrons en una investigació en què participa la UIB

Un estudiant del Grup de Física Gravitacional de la Universitat de les Illes Balears treballa en un dels detectors 

L'Observatori d'Ones Gravitacionals per Interferometria Làser (LIGO), situat als Estats Units, i el detector Virgo, amb seu a Itàlia, varen registrar el 25 d'abril ones gravitacionals del que sembla una col·lisió entre dos estels de neutrons. L'endemà, es va descobrir una altra font candidata que, de fet, pot haver estat el resultat de la col·lisió d'un estel de neutrons i un forat negre, un esdeveniment que fins ara mai no s'havia vist. D'altra banda, també es podria tractar [si es confirma] d'una altra fusió de dos estels de neutrons, segons ha informat la Universitat de les Illes Balears (UIB), atès que és l'única universitat de l'Estat que ha participat en totes les deteccions fetes fins ara. A més, aquestes noves deteccions s'han produït coincidint amb l'estada a l'observatori de LIGO, a Hanford (EUA), d'un alumne de doctorat del grup de Física Gravitacional de la universitat balear, Pep Covas.

Els descobriments arriben poques setmanes després que LIGO i Virgo tornassin a entrar en funcionament. Els detectors bessons de LIGO [un és a Washington i l'altre és a Louisiana, als Estats Units], juntament amb Virgo, situat a l'Observatori Gravitacional Europeu (EGO), a Itàlia, varen reprendre les operacions el primer d'abril, després de sotmetre's a una sèrie de millores per augmentar la seva sensibilitat a les ones gravitacionals. Cada detector examina ara volums més grans de l'univers que abans i cerca esdeveniments extrems, com són xocs entre forats negres i estrelles de neutrons. 

L'equip dirigit per la doctora Alícia M. Sintes, del grup de Física de la UIB,  continua liderant les cerques de senyals d'ones contínues provinents d'estrelles de neutrons desconegudes i també els senyals transitoris emesos després de la fusió de dues estrelles de neutrons.   En total, des que es va fer història amb la primera detecció directa d'ones gravitacionals el 2015, la xarxa ha descobert proves de dues fusions d'estrelles de neutrons, tretze fusions de forats negres i una possible fusió d'estrelles de neutrons de forats negres.

Ones gravitacionals

Quan dos forats negres xoquen, deformen el teixit de l'espai i el temps, i produeixen ones gravitacionals. Quan dues estrelles de neutrons xoquen, no només envien ones gravitacionals, sinó també llum. Això significa que els telescopis sensibles a les ones de llum a través de l'espectre electromagnètic poden ser testimonis d'aquests ardents impactes juntament amb LIGO i Virgo.  Un d'aquests esdeveniments va ocórrer l'agost de 2017: LIGO i Virgo varen descobrir inicialment una fusió d'estrelles de neutrons en ones gravitacionals i després, dies i mesos següents, prop de setanta telescopis a la Terra i a l'espai varen ser testimonis de les explosives seqüeles de les ones de llum, que incloïen de tot: des de raigs gamma fins a llum òptica i ones de ràdio.

En el cas dels dos recents candidats a estrelles de neutrons, els telescopis de tot el món varen córrer una vegada més per rastrejar les fonts i captar la llum que s'espera que sorgeixi d'aquestes fusions. Centenars d'astrònoms varen apuntar amb entusiasme telescopis a pegats de cel que sospitaven que albergaven les fonts del senyal. No obstant això, en aquests moments, cap de les dues fonts no ha estat identificada.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF