L’ADN d’origen neandertal pot fer augmentar els riscos de la covid-19

Un tram de sis gens procedent dels creuaments dels nostres avantpassats amb els neandertals podria explicar els casos més greus del coronavirus actual

Segons un nou estudi, fa 60.000 anys els neandertals ens van deixar en herència un tram d’ADN lligat a la covid-19. Els científics encara no saben per què aquest tram concret fa augmentar el risc de gravetat en la malaltia del coronavirus. Però aquest nou descobriment -que encara no s’ha publicat en cap revista científica- demostra que, sovint, les claus de la salut als nostres temps provenen de la història antiga.

“L’encreuament que es va produir fa 60.000 anys entre neandertals i avantpassats dels actuals humans encara té repercussions”, diu Joshua Akey, genetista de la Universitat de Princeton, que no ha participat en el nou estudi.

El treball d’investigació ha descobert que aquest fragment del genoma, que comprèn sis gens del cromosoma 3, ha fet un desconcertant viatge al llarg de la història humana. Aquesta variant és habitual ara a Bangladesh, on el 63% de la població en té com a mínim una còpia. A tot el sud de l’Àsia, gairebé un terç de la població ha heretat el segment. En canvi, és molt menys habitual a la resta del món. Només el tenen un 8% dels europeus i el 4% d’habitants de l’est de l’Àsia. I gairebé no apareix a l’Àfrica.

No sabem del cert quina pauta evolutiva ha donat peu a aquesta distribució durant els últims 60.000 anys. Com diu Hugo Zeberg, genetista de l’Institut Karolinska de Suècia i un dels autors del nou estudi, “és la pregunta del milió de dòlars”.

L’enigma dels gens neandertals

Pot ser que la versió neandertal sigui perjudicial i per això cada vegada és menys freqüent. També és possible que aquest segment fos beneficiós per a la salut dels habitants del sud asiàtic perquè els dotava d’una resposta immune contra els virus de la regió. Però “cal subratllar que en aquests moments tot això és pura especulació”, sosté el coautor de l’estudi, Svante Paabo, director de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig.

Els investigadors tot just comencen ara a entendre per què la covid-19 és més perillosa per a algunes persones que per a unes altres. Els gens hi tenen un paper. Noves dades posen de manifest un lligam entre la malaltia i el segment del cromosoma 3. Les persones que tenen dues còpies de la variant són tres vegades més propenses a caure greument malaltes que les que no en tenen.

Quan es va publicar aquest nou conjunt de dades, el doctor Zeberg va decidir esbrinar si el segment del cromosoma 3 era heretat dels neandertals. Fa uns 60.000 anys, uns avantpassats dels actuals humans van sortir de l’Àfrica i es van estendre per Europa, l’Àsia i Austràlia. Es van trobar amb els neandertals, amb els quals es van encreuar. Aleshores l’ADN neandertal es va incorporar al nostre patrimoni gènic i ha anat passant de generació en generació, molt després de l’extinció d’aquesta espècie.

La majoria de gens neandertals es van demostrar nocius per als actuals humans. Potser representaven un obstacle per a la salut de la gent o eren una dificultat per tenir fills. En conseqüència, els gens neandertals van esdevenir més escassos i molts van desaparèixer del nostre patrimoni gènic.

Però sembla que alguns d’ells constituïen un avantatge evolutiu i han esdevingut força habituals. Al maig, Zeberg, Paabo i Janet Kelso, també de l’Institut Max Planck, van descobrir que un terç de les europees tenien un receptor hormonal neandertal. S’associa a més fertilitat i menys avortaments.

La importància de la història

El doctor Zeberg ja sabia que hi ha altres gens neandertals, habituals actualment, que ens ajuden fins i tot a combatre els virus. Quan els actual humans es van estendre per l’Àsia i Europa potser es van trobar amb uns virus nous contra els quals els neandertals ja havien desenvolupat defenses. I des d’aleshores sempre hem conservat aquests gens.

Zeberg va estudiar el cromosoma 3 en una base de dades en línia de genomes neandertals i va descobrir que la versió que augmentava el risc de contraure la covid-19 greu era la mateixa que es va trobar en un neandertal que va viure a Croàcia fa 50.000 anys.

Segons Tony Capra, un genetista de la Universitat Vanderbilt (dels EUA) que no ha participat en l’estudi, és força versemblant que originàriament el fragment d’ADN neandertal aportés algun avantatge, potser fins i tot contra altres virus: “Però d’això ja fa 40.000 anys, i parlem d’ara”. Pot ser que una resposta immune que funcionava contra determinats virus antics hagi acabat provocant una reacció excessiva contra el nou coronavirus. Normalment, els casos més greus de covid-19 es produeixen perquè els sistemes immunitaris dels malalts llancen atacs descontrolats que acaben danyant els pulmons i causant una inflamació.

El doctor Paabo diu que aquest segment d’ADN podria explicar, en part, per què al Regne Unit moren de covid-19 tants oriünds de Bangladesh. Caldrà veure si aquest segment neandertal continua mantenint un lligam fort amb la covid-19 quan el doctor Zeberg i altres investigadors hagin estudiat més pacients. I segurament farà falta trobar-lo en fòssils antics dels actuals humans per entendre per què ha esdevingut tan habitual en uns llocs i no en uns altres.

Copyright The New York Times

Traducció de Lídia Fernández

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF