Un dia a Correus: "Els estrangers envien ensaïmades i sobrassades envasades al buit"

MaóHi va haver un temps en què l’oficina central de Correus de Palma tenia un departament de telègrafs i 400 apartats postals en el soterrani. L’edifici del carrer Constitució, en ple centre de la capital, compleix 80 anys de servei. El vestíbul conserva la majestuositat de la pedra i el disseny dels arquitectes Manuel Cases i Francisco Pou, però està ple de taules amb contes infantils, sobres per a diferents tipus de paquets, i a la pantalla sobre el taulell se succeeixen els números del torn automatitzat. És la part de cara al públic, encara que la maquinària de Correus no descansa des de fa més de tres segles. Durant les 24 hores del dia, agents de classificació –segons la terminologia de l’empresa– s’encarreguen de processar i organitzar totes les cartes i paquets que arriben al CTA (Centre de Tractament Automatitzat), situat al polígon de Can Valero. La mà de l’home es combina amb les màquines per fer-hi feina de manera ràpida i eficient.

A les 7 del dematí, un ruter va al CTA, carrega el gènere en un camió i el descarrega en góndoles, que no són embarcacions venecianes, sinó estructures amb dos pals verticals i rodes similars a les dels portaequipatges dels hotels. Els budells de l’edifici de Correus s’omplen de cartes i paquets que van trobant el seu lloc. Des de les 7.30 h, Paquita Martínez classifica tota la correspondència de la seva zona en casellers per districtes, números i carrers. Hi ha totes les dels codis postals 07001, 07002, 07003, 07006 i 07012. Una vegada enllestida la correspondència, tant ella com la resta de carters la col·loquen al carret segons la ruta, de manera que només sigui qüestió d’obrir i repartir. Així, fins a buidar-lo.

Consignes per a maletes

La ubicació de les oficines postals determina el tipus de clients i d’operacions. A la de Son Gotleu, per exemple, la població migrant fa que sigui un centre d’enviament i recollida de doblers. La del carrer Constitució, en plena zona noble de la ciutat, té un caire més administratiu i turístic. És una àrea de gestories, empreses, despatxos d’advocats i epicentre de l’activitat institucional del Govern, el Consell i l’Ajuntament de Palma. Els dilluns i els divendres són els dies de més afluència. Des de la pandèmia, Correus no ha tornat a obrir els dissabtes. La falta de servei presencial el cap de setmana s’ha suplert amb Citypaq, un servei d’enviament i recollida automatitzat a les portes de l’oficina. Només en l’últim any ha crescut un 66%, en passar de 29.000 paquets el 2023 a 49.000 el 2024. “I si en posàssim cinc més, estarien també plens”, apunta Rebeca Muñoz, directora de l’oficina des de 2013 i que fa més de 20 anys que treballa a Correus. “Al principi, la gent desconfiava perquè és extern, però mai no hem tingut problemes de seguretat. És un dels millors invents. És un dipòsit, la comprovació la feim a la finestreta perquè tingui una traçabilitat correcta, perquè una vegada aquí, ja és a la nostra xarxa”, aclareix.

Quan un client fa un enviament, pot decidir si la vol rebre a domicili, a l’oficina o amb el sistema de Citypaq. No és una consigna, encara que també a la seu del centre de la ciutat es guarden maletes. L’experiència del Camí de Santiago ens va desfer els dubtes sobre la pertinença del servei.

La temporada alta comença just després de Setmana Santa. “Hi ha molta gent que només ve a l’estiu. Molts d’anglesos i alemanys envien productes d’aquí, ensaïmades i sobrassades. Els envasen al buit. S'ho saben muntar. En realitat, la gent intenta enviar de tot”, revela la directora. Ja no es permeten les urnes de cendres i, en general, les restriccions són les mateixes que regeixen als aeroports. “Demanam pel contingut de l’enviament. No som notaris ni podem obrir les caixes. Però si menteixes i inclous alguna cosa no permesa, t’ho retornaran en passar per l’escàner”, certifica.

A l’oficina central de Palma treballen devers 60 persones repartides en quatre plantes. Una desena atén el públic i es troba amb gent obstinada a enviar allioli o amb els que, en aclarir-los que fa falta la matrícula del cotxe per recollir els adhesius de les baixes emissions, pregunten: “però com la duré si està ancorada”.

Apartats de correus

Els apartats de correus ja no es compten per centenars, però resisteixen gràcies a dos grups: “Els que els mantenen per romanticisme, perquè el tenen fa 40 anys i potser reben tres cartes a l’any, i els que el contracten per privacitat, ja que comparteixen pis i no volen que altres persones vegin la seva correspondència”. De la mateixa manera, les postals de Nadal o christmas “s’han perdut” i “només les envien els anglesos”, mentre que els dècims de loteria de Nadal continuen viatjant per tota Espanya i mig món.

La fi del departament de postals

Ja no hi ha un departament específic dedicat a la classificació de postals turístiques a diferents països, però es manté la venda de segells. “És un producte estandarditzat. Els que més es venen són per a Europa. Aquí, a quatre despatxos”, assenyala Muñoz, qui també va exercir com a cartera: “Clar, em vaig menjar els tres torns! Tot té el seu encant. Ho record amb molt d’afecte”.

Les cartes manuscrites, el format de comunicació previ al correu electrònic i la missatgeria instantània del mòbil, són residuals, però les reben. “Les que envien a la presó estan fetes amb molt d’amor. Venen en sobres americans pintats amb flors i són molt maques”. Marcos Sánchez assenyala que la seva feina a Correus li ha permès “entrar en un centre penitenciari perquè els presos emetessin el seu vot” i participar del “repte de transformar una empresa postal tradicional en una altra més digital i tecnològica”. “Oferim molts més serveis dels que la gent coneix”, afegeix Muñoz. Entre ells, funcionar com a entitats bancàries davant el seu tancament massiu o tramitar documentació digital per a l’Administració sense cita prèvia. “És un servei barat i ajudam els clients a complir amb processos que els resulten complicats i que, gestionat des d’aquí, tenen la mateixa validesa que davant l’Administració”.

A més de la temporada alta per l’afluència de residents estrangers i turístics, existeix la de paqueteria. Comença amb el Black Friday al novembre i s’estén fins al febrer amb les rebaixes d’hivern. Aquestes compres són majoria en els prestatges, encara que els productes nous no superen als vells. “Ara mateix, tenim més roba usada que nova, tota de Vinted o articles de Wallapop”, revela sobre l’èxit de les aplicacions del mercat de segona mà.

Al carrer, Paquita Martínez, empeny diligent el carro sobre l’empedrat de Sant Jaume. “Paul, et duc un paquetet”, li diu a un veí. “L’estava esperant”, respon Paul mentre en signa el lliurament. “M’encanta la meva feina perquè m’agrada el tracte amb la gent. He aconseguit que això sigui com un poble. I és difícil en el centre de Palma”. Cada dia té entre 60 i 80 aturades, sumant paquets, cartes i notificacions. Recorre unes 20.000 passes i fa la sensació que podria lliurar tot el material amb els ulls tancats: “Les cartes et van duent. La gent em demana què li duc avui i tant de bo sempre fossin bones notícies”, diu mentre lleva les gomes a les certificades, que guarda en un altre compartiment del carret i que mai no deixa si ha de pujar unes escales.

Bústia de tota la vida

Neta del carter d’un poble de Granada, va començar classificant al CTA en el torn de nit per poder conciliar amb els horaris del seu home i atendre els seus fills. “Sempre vaig contenta a fer feina i mai no he perdut res en 20 anys”, revela, orgullosa, mentre continua saludant a porters i senyores del barri amb familiaritat. “El pitjor és assabentar-te, per exemple, que algú ha mort. T’afecta”, confessa. “No sé si existeix una feina en la qual el temps passi més ràpidament”, diu en obrir la bústia groga de tota la vida, situada davant del bar Bosch. “Clar que hi ha coses! Mai no és buida.

Hi ha gent que, a més de postals, tira també carteres, claus o documentació que nosaltres duim a objectes perduts”, explica mentre canvia la saca i guarda en el carret la que ha llevat. “Bon dia, Paquita”, li diu un veí. “Bon dia!”, respon, com sempre somrient, la cartera del barri.