Successos

74 morts i cap culpable: així va ser l'incendi mortal a Londres que recorda el de València

El dramàtic accident del 2017 a la capital britànica va calcinar la Torre Grenfell, que continua dreta i abandonada

3 min
Una panoràmica de la torre de Grenfell, vista des d'un barri veí

LondresDes de l'andana exterior de l'estació de Latimer road, de la línia Central del metro de Londres, enmig de cases de dos o tres pisos com a màxim, la Torre Grenfell sobresurt embolcallada de bastides i fundes ignífugues. Han col·locat una tela a la part superior que té un enorme cor pintat de verd al centre. Des de metres i metres de distància es poden observar les quatre cares de l'edifici, de 24 plantes. Però ni la bastida ni el cor, símbol de l'esperança, poden amagar el record de la tragèdia que hi va tenir lloc el 14 de juny del 2017 a la matinada.

L'immoble va cremar com una torxa a partir d'un foc generat al pis quart pel mal funcionament d'un frigorífic. El revestiment de l'edifici amb polietilè, que tot just feia mesos que s'havia acabat de col·locar arran d'unes obres de restauració, i una sèrie d'errades dels bombers, que van trigar massa a evacuar els veïns, van convertir l'edifici en una trampa mortal. L'accident es va saldar amb 74 víctimes, 72 de les quals van morir aquella mateixa nit. Dos més van morir a l'hospital, i un centenar llarg de persones van resultar ferides de diversa consideració.

Malgrat les múltiples diferències, el devastador incendi d'un bloc amb 138 pisos a València –de moment amb deu morts confirmades i una desena de desapareguts– fa inevitable recordar la tragèdia de la Torre Grenfell.

Com és habitual al Regne Unit, el xoc generat per aquell terrible accident va desembocar en la creació d'una comissió d'investigació que encara, quan aviat farà set anys, no ha publicat les conclusions finals. Però alguns dels més de 320.000 documents que s'han revisat han permès determinar per què l'incendi va ser tan mortífer. La causa principal va ser el material utilitzat en la restauració, com els panells de revestiment Reynobond PE 55. Es tracta d'una capa de plàstic altament combustible, feta a partir de polietilè i subjectada entre dues làmines d'alumini; uns materials que també se sospita que haurien afavorit l'incendi de l'edifici de València.

Sense conclusions set anys després

Fa una dècada, almenys des de l'exterior, la Torre Grenfell lluïa i no semblava que tingués gairebé mig segle d'antiguitat. Però els experts convocats a la comissió van assegurar que el polietilè és com "benzina sòlida". A més, a l'hora de provar-ne la seguretat, es va descobrir que depenent de com es col·locaven els panells de revestiment eren més o menys propensos a propagar el foc. O es feia amb un sistema de caragolament a uns marcs (reblat) enganxats a les parets mestres o bé es doblegaven i en penjaven de raïls ocults (cassets). La companyia nord-americana que els venia, Arconic, en va acabar suspenent la fabricació. Amb tot, al Regne Unit es calcula que encara hi ha unes 700.000 persones que viuen en pisos amb perill d'incendi a causa dels elements utilitzats per recobrir les façanes.

Un bomber inspeccionant les restes de l’incendi de la Torre Grenfell, l'any 2017.

El 2021, quatre anys després de la tragèdia, el govern de Boris Johnson va canviar la normativa en la construcció i seguretat dels edificis i va crear un regulador de seguretat únic, que té l'obligació de conservar mapes dels edificis, sortides d'evacuació i informació sobre els materials emprats en la construcció. Un any després es va aprovar la llei sobre seguretat d'edificis, que va introduir una sèrie de reformes a l'antiga legislació per regular els dissenys, revestiments, construcció i ocupació dels edificis de més de 18 metres d'altura o que compten amb set o més plantes i dues o més unitats residencials.

Però hi ha encara un problema latent no resolt. El revestiment de més de cent edificis com el de la Torre Grenfell i d'una altura semblant encara no ha estat substituït. I el ministeri que s'ocupa d'aquesta àrea, el de Desenvolupament Territorial, Habitatge i Comunitats, ha calculat que hi ha 140.000 arrendataris que encara viuen en edificis de mitjana altura –set o vuit plantes– amb "risc d'incendi que amenaça la seguretat de la vida".

Què se'n farà, de la torre?

Mentrestant, el govern encara no ha decidit quin és el futur de la torre. Els veïns afectats, que veuen el revestiment que tapa la vergonya de l'incendi, estan pendents d'una decisió que no arriba. L'informe final de la comissió d'investigació s'hauria de publicar no més enllà del juny. Però la redacció ha de tenir en compte les implicacions legals que pot tenir un text que és un procés del tot separat del litigi civil. Un cop publicat, la policia farà recomanacions a la Fiscalia de la Corona sobre a qui s'ha d'acusar i de quins delictes. Això comportarà un cas penal que podria començar el 2025, vuit anys després de l'incendi.

stats