A la major part de l’estat espanyol l’edificació plurifamiliar és la reina de les estadístiques, perquè preval l’atenció abans que la necessitat d’habitar per damunt d’altres usos. En el cas de les Balears, els darrers anys la situació s’ha capgirat tant que segons les dades del nombre de visats del Col·legi d’Arquitectes, el juny de 2023 s’havien visat tants de pisos (1.607) com xalets (1.584). Alguns mesos, els pressupostos declarats per part dels promotors que es dediquen a fer unifamiliars de luxe superen fins i tot els dels plurifamiliars. “L’habitatge fa temps que ha esdevingut un actiu econòmic i financer, i per tant això n’ha desbaratat completament l’accés, que és un drama a les Illes”, assegura la geògrafa i experta de la UIB Sònia Vives. Els darrers sis anys s’han fet més xalets que mai a les Balears, “una veritable bestiesa”, assegura Mateu Vich. Alguns, a partir de l’anàlisi feta per aquest geògraf, “tenen tot tipus d’intervencions i transformacions del territori, com grans instal·lacions annexes, i fins i tot algun té una rotonda”, conclou.
El 25% de les cases estan buides o s'usen poc
Una anàlisi de consum energètic de l’INE afegeix gairebé 60.000 habitatges d’ús ocasional als 105.000 que estan buits a les Illes, mentre que una part de la població no pot accedir a una llar
Palma163.000 habitatges de les Balears es troben buits o amb un ús molt ocasional, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) elaborades a partir del consum energètic de cadascuna de les 25 milions de llars comptabilitzades arreu de l’Estat. Si es té en compte que, segons l’INE, a les Illes hi ha 652.000 habitatges, això vol dir que una de cada quatre cases, o pisos, està buida (105.434), o té un ús limitat. D’aquestes residències d’ús ocasional, n’hi ha que fan un consum energètic baix (13.483 habitatges) i altres que en fan un ús esporàdic (44.815). Per tant, si a les dades d’habitatges buits s’hi afegeixen les que es detecta que consumeixen poc o de manera es-poràdica, la suma arriba al 25% del total del parc d’habitatges de les Illes Balears. O sigui que un de cada quatre habitatges o està tancat de cap a cap d’any o hi està temporalment. En un context de flagrant i urgent manca d’habitatge, la xifra resulta molt significativa. Per què es dona aquesta realitat tan contradictòria on conviuen una societat desesperada per trobar casa amb un parc immobiliari que en té un 25% en desús o infrautilitzat? Tot i que els especialistes apunten a nombroses causes i diverses, n’hi ha una que es repeteix: “Si pots fer negoci uns quants mesos amb un habitatge, i treure’n el mateix que si el llogassis tot l’any, malauradament el que acaba passant és que se li fa un aprofitament turístic de temporada”, confirma el geògraf Mateu Vich, que recentment ha fet un estudi sobre la destrucció del territori que ha provo cat l’edificació de xalets al sòl rústic. Són precisament aquestes construccions les que s’han disparat els darrers anys, fins al punt que, a les Illes, se n’han fet més que no de plurifamiliars.
3.600 nous xalets
Entre 2015 i 2021 s’han construït 3.600 xalets a Mallorca, “la majoria de grans dimensions, amb piscina, i pensats per a un ús recreatiu, que s’allunya del concepte d’habitatge”, explica Vich. Una de les dades que més crida l’atenció és la mitjana d’ús de l’espai que tenen aquestes construccions. Entre la casa principal, els camins i les construccions annexes com a casetes d’eines i altres infraestructures per garantir el concepte de luxe que a poc a poc es va imposant, s’han assolit els 3.500 metres quadrats d’ocupació total. “Segons els meus càlculs, l’espai utilitzat per cada persona que fa servir un d’aquests edificis, és 35 vegades major que el que empra una que visqui a Palma”, conclou. L’expert immobiliari Pedro García coincideix en el fet que s’ha disparat el nombre de xalets i l’aposta d’una part important del sector per aquest model “que és absolutament prohibitiu i que no respon a les necessitats dels residents”, assegura. Dins els unifamiliars, García destaca els registres de nova construcció corresponents a l’alta gamma. “El mercat de luxe no atura, no hi ha crisi que l’afecti i, és clar, l’administració, en el fons, tampoc no està interessada a canviar aquesta realitat, perquè treu uns ingressos molt importants de tots els permisos i tràmits, i no estan disposats a renunciar-hi”, sentencia.
Per municipis
Les grans cases fetes els darrers anys amb l’objectiu de rendibilitzar-les turísticament s’han concentrat a municipis tradicionalment dedicats als xalets de luxe, com Andratx, que ja és el terme mallorquí amb més percentatge de cases buides (33%), i a d’altres que s’hi han incorporat amb entusiasme, com Capdepera, Campos i Santanyí. “És molt clar l’ús que es pensa fer d’aquestes construccions, bàsicament explotació turística o venda, ja que les dimensions i els equipaments són els que coneixem popularment com a xaletarro”, diu Mateu Vich. El geògraf assegura que a zones com Cala Pi (Llucmajor), el Mal Pas (Alcúdia) i Crestatx (sa Pobla) també s’ha desbocat l’edificació. Formentera, amb un 37% de cases buides, lidera la classificació de totes les Illes. Aquestes edificacions solen estar tancades els mesos d’hivern, o com a molt s’ocupen alguna setmana quan els seus propietaris venen a fer alguna es capada. “A Eivissa, és increïble veure com les zones de costa a l’hivern estan plenes de grans xalets buits, és fantasamagòric. Després també hi ha cases i apartaments no tan luxosos que en alguns casos llogam els treballadors del sector turístic. Això sí, has d’estar disposat a sortir per la porta el març o l’abril, perquè venen els turistes que ho lloguen per setmanes. I t’has de cercar la vida o, si tens sort, allotjar-te allà on fas feina, com és el meu cas, que encara em puc considerar un privilegiat”, explica José Miguel Cruz, un treballador d’hosteleria que duu 10 anys a Eivissa i que només en aquest període ha vist un canvi substancial: “La desesperació per l’habitatge ha crescut i, si no vols compartir pis, només pots aspirar a un apartament a un lloc on ningú hi vulgui viure. Són pisos que tenen condicions per a l’estiu, i molt precaris per passar-hi l’hivern”, lamenta. Precisament, el cas d’Eivissa va ser estudiat per la geògrafa Sònia Vives, qui té molt clar que els habitatges buits responen en bona mesura a unes expectatives de negoci que poc tenen a veure amb la funció social de l’habitatge. “Són percentatges molt alts de cases i pisos buits. Demostren que molts dels habitatges s’han construït i es fan servir com a inversió, més que com a llar. Estan esperant que es revaloritzin i fan com un guaret”, etziba. Els pisos de la Sareb Emperò no tots els habitatges buits o amb poc ús tenen a veure amb la seva explotació turística o amb el mercat de luxe. Segons Pedro García, cal no perdre de vista aquells pisos que es varen fer durant el boom de la primera dècada del 2000 i que després varen quedar en mans dels bancs a causa de les nombroses i traumàtiques execucions hipotecàries. Una dècada més tard, encara s’arrossega part d’aquella realitat, ja que “el banc dolent, la Sareb, els mateixos bancs i els fons d’inversió tenen molts de pisos i cases en propietat. En general, estan buits i, en el cas dels de la Sareb, es troben en molt mal estat de conservació. Duen anys sense cap mena d’inversió ni manteniment i, per tant, ara mateix seria impossible introduir-los al mercat del lloguer, que tanta falta fa”, afirma l’expert immobiliari Pedro García. A més, una part d’aquests immobles “es troba en zones diríem que una mica conflictives i, per tant, a curt termini és molt difícil que serveixin per compensar la manca d’habitatge”, afirma. L’anàlisi que per primera vegada va publicar aquest estiu l’INE sobre els usos dels habitatges en funció del seu consum elèctric està basat en 28,8 milions de comptadors o punts únics de subministrament (CUPS) arreu de l’Estat, dels quals almenys 25 milions corresponen a habitatges. Les dades inclouen tots els municipis de més de 1.000 habitants i han servit per retratar els usos d’una manera sistematitzada i precisa, segons els responsables de la institució estadística. “Aquests usos de baixa intensitat quadren bastant amb el meu anàlisi territorial, d’on s’estan fent més nous xalets. Cal recordar que Andratx, per exemple, té un 60% de segones residències”, explica Mateu Vich. “A mi el luxe no em molestava, de fet, crec que hi ha de ser i que també genera feina, però altra cosa és quan veus que és l’únic que es promou. O pisos d’un milió d’euros o cases que es lloguen per 10.000 euros cada mes. Llavors, et demanes com pensen tenir treballadors turístics. I no només això, com pensen tenir carters o policies, perquè això és insuportable”, explica José Miguel Cruz.
