La temporada taurina arrenca a Inca amb una controvèrsia que no amaina

IncaInca torna a encendre el debat al voltant de les corregudes de toros aquest diumenge, 29 de març, amb l’inici de la temporada taurina. I, com és habitual, a pocs metres del recinte, entitats animalistes han convocat una protesta amb el lema ‘No és la meva cultura’.

La mobilització s’emmarca en un context de creixent distanciament social respecte a aquest tipus d’esdeveniments. Les organitzacions convocants sostenen que la sensibilitat envers el benestar animal ha evolucionat de manera notable en els darrers anys i que cada vegada és més difícil justificar el patiment animal com a forma d’entreteniment. Satya Animal, una de les entitats convocants, defineix la situació com “un bucle continu” d’activitats que consideren alienes a una societat “moderna i amb principis morals”.

Les crítiques no es limiten a l’esdeveniment en si, sinó que apunten també a les administracions públiques. Els col·lectius denuncien que es continuïn destinant recursos a la promoció d’aquests actes i que s'hi faciliti l’accés de menors, un aspecte que consideren especialment preocupant. En aquest sentit, assenyalen tant el suport explícit del PP i Vox a la tauromàquia com la manca d’un posicionament clar per part del PSOE en l'àmbit local, a qui retreuen una actitud ambigua: “El PSOE d'Inca, concretament, és un exemple clar de covardia i conservadorisme electoral per deixar que el seu poble sigui l'epicentre de la tortura a l'illa”, apunta Satya Animal.

En la mateixa línia, la Fundació Franz Weber ha advertit reiteradament sobre l’impacte dels esdeveniments taurins en la infància i l’adolescència. Els naturalistes també critiquen la posició abstencionista del PSOE Inca: “Contravé la posició que el PSIB ha mantingut des del 2017 al Parlament, quan va avalar la prohibició d’accés a menors i després va votar en contra de la reforma legal que en permetia l’accés gràcies al bipartit PP-Vox”.

En l'àmbit polític, MÉS per Inca, que forma part de l’equip de govern amb el PSOE, considera que un municipi que té el distintiu de Ciutat Amiga de la Infància no hauria d’acollir un espectacle basat en la violència i la mort: “Aquest distintiu implica el compromís de garantir entorns segurs, educatius i lliures de violència, una premissa que xoca directament amb l'exposició de menors al maltractament animal”. 

La formació ecosobiranista espera que aviat es torni a incloure la prohibició a una llei, en concret aprofitant la reforma de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència, “que ja hauria d’haver-se aprovat”.

Cal tenir present que el Comitè dels Drets de l’Infant de l’ONU ha recomanat que l'estat espanyol, tant en l'àmbit estatal com de les comunitats autònomes, establesqui l'edat mínima de 18 anys per participar en esdeveniments taurins, sense excepció, i promogui activitats de sensibilització “sobre els efectes negatius que té en els nins la violència associada a les corregudes de toros”.

La Fundació Franz Weber ha denunciat que el Govern de Marga Prohens no s’hagi pronunciat respecte d'aquest tema, “cosa que evidencia que estan còmodes amb les advertències d'un organisme internacional”.

El debat competencial

Queda clar que el debat no és només social, sinó també polític i jurídic. La protecció de la tauromàquia com a patrimoni cultural en l'àmbit estatal limita la capacitat de comunitats autònomes i ajuntaments per regular-la. Iniciatives com la ILP 'No és la meva cultura', avalada per més de 700.000 signatures, han intentat revertir aquest marc legal, tot i que va ser rebutjada al Congrés espanyol per PP, Vox i UPN, amb l’abstenció del PSOE.

La iniciativa no plantejava la prohibició de les corregudes, sinó la derogació de la llei que les va blindar en declarar-les patrimoni cultural immaterial. El seu objectiu era clar: tornar a comunitats autònomes i ajuntaments la capacitat de decidir si volen o no espectacles taurins als seus territoris.

Per això, cal reconèixer que en aquests moments ens trobam davant un problema de competències -com tants altres que tenim a les Illes Balears- i l’Ajuntament d’Inca no té la potestat per decidir sobre les activitats taurines ni sobre les polítiques d’accés o promoció a menors.

Alternatives i futur de la plaça

El marc legal deixa municipis com Inca amb un marge d’actuació molt reduït. Tot i això, entitats i formacions polítiques apunten que encara hi ha espai per a mesures alternatives. La Fundació Franz Weber planteja la possibilitat d’adquirir la plaça de toros i transformar-la en un equipament amb usos culturals i socials, mentre que MÉS per Inca defensa fórmules de col·laboració amb la propietat de la plaça que permetin regular-ne l’ús i evitar activitats basades en el maltractament animal.

No sabem si alguna d’aquestes propostes podria sortir endavant en els propers anys. L’única certesa és que la celebració de corregudes de toros contrasta amb altres avenços legislatius i culturals en matèria de protecció animal i el més previsible és que seguesqui el mateix camí.

A les portes de la jornada de diumenge, Inca es prepara per a un nou capítol d’un debat que fa temps que es manté obert i que no sembla que es resolgui aviat. Dins la plaça, els defensors de la tauromàquia com a cultura i tradició; defora, els qui aposten per una cultura sense tortura animal. I entre ambdós espais, la societat i la política que seran decisives per al futur de la plaça.