20 anys parlant de limitar el turisme: poques mesures i el doble de visitants

PalmaHan passat més de 20 anys des que la necessitat de posar límits al turisme va passar de ser merament un discurs ecologista a entrar a les institucions. A començaments d’aquest segle, un equip tècnic de la UIB va diagnosticar de la mà del primer Pacte de Progrés els mals del model balear i va començar a treballar propostes concretes per mitigar-ne l’impacte. En aquell moment –entorn de l’any 2000– arribaven a les Balears poc més de 10 milions de turistes. El recompte final del 2024 acabarà amb 19 milions, una xifra que implica un increment de prop del 100%. És a dir: mentre les Illes han escenificat un debat sobre els límits del nombre de visitants, aquest pràcticament s’ha duplicat.

Llavors, l’Executiu d’esquerres –liderat pel recentment desaparegut Francesc Antich– va recollir el testimoni de les mobilitzacions ciutadanes encapçalades pel GOB, que reclamaven un canvi de model després de començar a comprovar els impactes de la ‘balearització’ del litoral i les infraestructures. A més d’impulsar l’ecotaxa es va pretendre “acompanyar les polítiques d’una sèrie de dades i treballs per poder fonamentar l’acció de govern”, recorda el geògraf Ivan Murray, membre de l’equip de la UIB que va elaborar els indicadors de sostenibilitat del turisme.

Era la primera incursió oficial i institucional del debat sobre la necessitat de posar límits a l’activitat turística. Una de les primeres constatacions va ser l’excés de pressió humana diària. Llavors la concentració més gran de persones sobre les Balears va ser d’1,1 milions de persones –suma de residents i turistes. Avui dia, més de 20 anys després, aquesta xifra també s’ha duplicat i ja hi ha més de 2 milions diaris de persones els mesos centrals de la temporada. “Hi ha un moment clau, que és l’ampliació que es va fer de l’aeroport (1997). Es va fer gegantí i això va ser una aposta no només per no canviar, sinó també per aprofundir un model que basava el seu creixement any rere any en l’explotació del territori i els recursos naturals”, lamenta Murray.

Fa dues dècades, quan el Govern ja estudiava com controlar el creixement turístic, el nombre de passatgers als aeroports de les Balears era d’uns 26 milions de persones. Avui dia, la xifra ja supera els 46 milions. Si fa més de 20 anys que a les Illes hi ha un debat oficial, al si de les institucions, i cert consens sobre limitar el turisme, per què s’ha fracassat tot aquest temps i actualment fins i tot els hotelers demanen aturar la tendència del creixement?

“El turisme no ha aturat de créixer senzillament perquè no hem canviat en absolut les regles del joc econòmic. I a les Balears, encara que no tenim les competències per fer determinades polítiques, sí que en tenim per canviar moltes coses que no hem canviat”, explica Cati Torres, Economista i membre del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB.

En opinió d’aquesta especialista, només amb una acció decidida dels poders públics es pot fer un gir de timó, cosa que no ha passat. “Les regles del joc s’han mantingut i s’ha anat alimentant un model socioeconòmic orientat a la degradació dels recursos naturals a partir d’un consum excessiu que no atura de créixer i de la generació massiva de residus i emissions”, apunta.

Segons Ivan Murray, “no hem fet més que continuar posant llenya al foc”. “Altres economies, com l’alemanya, han deslocalitzat la producció i s’han quedat amb el disseny i el concepte, allò que genera valor. El turisme no es pot deslocalitzar i ens hem vist abocats al que podríem anomenar maledicció turística: un sistema que consisteix a posar cada vegada més gent, més cases, més vols i, per tant, més emissions i residus, per poder mantenir un ritme de creixement que altres assoleixen amb valor afegit, no amb augments constants de recursos”, diu.

El problema de l’habitatge és antic

El volum de visitants ha arribat a ser tan desmesurat –més de 16 turistes per cada habitant de les Illes el 2024– que ha agreujat molt els mals que ja anunciaven els indicadors del Pacte: consum de recursos insostenible, costos econòmics en infraestructures –com depuració d’aigües– que hipotequen les finances públiques, manca d’especialització professional, amb els corresponents salaris baixos, i uns problemes d’habitatge que, en contra del que es pugui pensar, no són nous.

“S’ha produït una important pujada dels preus dels habitatges que provoca un augment de la dificultat per accedir-hi”, deien els indicadors de sostenibilitat del turisme que va encarregar el Pacte l’any 2002.

Han estat dues dècades de debats, retrets polítics i molt poques mesures concretes, coincideixen els experts. Hi ha hagut manifestacions ciutadanes i iniciatives legislatives. Però, llevat del sostre de places que va fer el Pacte d’esquerres l’any 2017 i les restriccions d’entrada de vehicles de no residents a Formentera, no s’han duit a terme gaires accions concretes més. A més, la mesura de limitar la capacitat d’allotjament no podia evitar la irrupció de l’habitatge com a actiu turístic i financer, que “ha estat un esglaó nou del model de creixement”, continua Ivan Murray.

La irrupció indiscriminada del fenomen del lloguer turístic –amb llicència i sense– ha provocat una pujada de preus de l’habitatge tan gran que ha reactivat les protestes i fins i tot ha obligat el Govern de Marga Prohens a parlar amb claredat de posar límits. “Ens referim a l’emergència habitacional, com si fos un fet que succeeix de manera espontània. Però, com tantes altres emergències –climàtica, energètica, de matèries primeres, bèl·liques–, té lloc perquè l’hem provocada alimentant un model socioeconòmic. Cap govern ni institució han decidit revisar i modificar aquest model, sinó que, a més, s’ha promogut amb polítiques públiques. Amb la legalització del lloguer turístic atribuïm a l’habitatge una naturalesa de mercaderia i l’allunyam del que hauria de ser: un bé d’ús. L’obrim a l’especulació”, critica Cati Torres.

El Pacte per la sostenibilitat

A més de l’impossibilitat d’accedir a l’habitatge, l’altre gran factor de la mobilització recent és la sensació de saturació. És l’altre motiu que ha duit a l’Executiu de Prohens, dues dècades després, anys després dels indicadors del Pacte, a seure a una taula els sectors implicats per intentar acordar mesures concretes. Tot i les crítiques i desercions de col·lectius ecologistes i socials com el GOB i el Fòrum de la Societat Civil, la directora general d’Economia, Catalina Barceló, assegura que “arribaran mesures i seran concretes”. “Sé que hi ha escepticisme, perquè fa molt de temps que es parla d’aturar. Però he coordinat diverses meses de treball i fins i tot sectors empresarials que fa uns anys eren reticents a posar límits i ara mateix els reclamen i els proposen. Arribaran”, reitera Barceló.

El Pacte per la sostenibilitat reprodueix més de dues dècades després dels primers indicadors institucionals el mateix repte: com fer possible viure del turisme sense sentir-se al bell mig d’un parc temàtic, reduint el consum de recursos naturals i contribuint al benestar amb un descens de la saturació. Però Torres adverteix que aquesta tasca no és fàcil. “No podem posar el focus només en la relació entre benestar i saturació turística. La saturació és una conseqüència més d’un procés molt més profund i preocupant, que és la turistització. Assistim des de fa anys a un procés social de submissió de l’activitat privada i pública a la lògica del capital turístic, del ‘tot turisme’”, assegura.

Per la seva part, l’exconseller de Turisme i conseller del Banc d’Espanya Carles Manera assenyala que “resulta cansat” continuar parlant de diversificar el model. “Cal passar a l’acció, donar suport de veritat a sectors com el tecnològic. Feim coses molt interessants a les Balears i si volem que passin coses diferents, cal una aposta com la que s’ha fet durant molt de temps pel turisme”, sentencia.