La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra diversos articles del Decret 44/2025, que regula l’activitat de lloguer de vaixells i embarcacions d’esbarjo a les Illes Balears. L’organisme alerta que algunes mesures en podrien limitar l’oferta, dificultar l’entrada de nous operadors i afectar la varietat i qualitat dels serveis disponibles per als consumidors.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern contra determinats articles de la Llei estatal d'habitatge.

L'Ajuntament de Palma reactivarà la segona fase del concurs d'idees de la plaça Major després que el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals hagi desestimat el recurs presentat per una de les empreses que es van presentar al concurs. Aquest recurs va obligar l'Ajuntament de Palma a paralitzar el concurs l'agost a l'espera de la resolució final, per la qual cosa, ara que es coneix la decisió del tribunal, es continuarà amb els terminis acordats, segons ha detallat el Consistori en un comunicat.

Recurs judicial contra el beach club d'Es Baluart. L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha recriminat a l'Ajuntament, el Consell, el Govern i la direcció d'Es Baluard que permetin la instal·lació d'una terrassa amb "estètica beach club" a les instal·lacions del museu, "un espai patrimonial de primer ordre" i han qualificat aquest fet com un exemple de gestió política "nefasta": els actuals governants no han sabut ni volgut defensar els interessos generals protegint de veritat el patrimoni i evitant-ne la utilització perversa. 

El GOB ha presentat un recurs de reposició contra l'acord del Consell de Govern que permeté la declaració de projecte industrial d'interès estratègic el parc fotovoltaic Fenix Energy, que ocuparà més de 50 hectàrees (ha) dels municipis d'Inca i Selva. L'entitat ecologista ha fonamentat el recurs, principalment, en la inexistència del vistiplau de l'Ajuntament de Selva, un requisit obligatori per fer la declaració.

El Grup per a la Defensa de la Naturalesa (GOB) presentarà un recurs contra l'acord del Consell de Govern que permeté la declaració de 'projecte industrial estratègic' el parc fotovoltaic d'Inca i Selva. La principal implicació d'aquesta declaració és l'agilitació i la simplificació dels procediments administratius, encara que el parc ha de passar igualment el tràmit d'avaluació ambiental. 

Davant el degoteig de rebaixa de penes arran de l'aplicació de la llei del només sí és sí, aquest dijous el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha promès que aquesta revisió de condemnes es farà "fugint d'automatismes" i ha assegurat que el ministeri públic vetllarà perquè siguin processos "amb una clara vocació d'empara a les víctimes". El missatge deixa la porta oberta al fet que la mateixa Fiscalia mogui fitxa per frenar les rebaixes de condemnes a agressors. Aquest dimecres fonts del ministeri públic ja explicaven que estaven estudiant cas per cas i que si es considerava "necessari" s'elaboraria "una circular per unificar criteris d'aplicació de la llei". De moment, aquesta tarda la Fiscalia General de l'Estat ja ha emès una circular en què demana la documentació de tots els casos en què s'han rebaixat les penes aplicant la llei del només sí és sí per estudiar-los. A més, també demana els informes que ha fet el ministeri públic en cada cas.

L'Estat ja ha respost al recurs d'inconstitucionalitat contra els seus pressupostos que va presentar el Parlament balear i ha argumentat que no està obligat a dotar econòmicament el factor d'insularitat del Règim Especial de les Illes Balears (REB), el qual es va aprovar l'any 2019 mitjançant un decret llei. De fet, la Cambra va presentar aquest recurs precisament perquè els comptes del govern espanyol per al 2021 no varen incloure l'esmentat factor d'insularitat, una assignació econòmica que havia de col·locar les Illes a la mitjana d'inversions estatals –als pressupostos, les Balears són les terceres per la coa–.

Pedro Sánchez té, com a màxim, vuit setmanes per despatxar l'assumpte dels indults. En aquest termini s'hi inclouen el decret que aprovarà el consell de ministres, la seva pròpia compareixença pública i la defensa de la decisió per part dels ministres, així com, també, aconseguir una resolució favorable de la sala tercera, la contenciosa administrativa, del Tribunal Suprem, respecte a un eventual recurs que sigui presentat -en cas que sigui admès a tràmit- per aconseguir l'anul·lació del decret.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, no ha donat gaire importància al fet que el Tribunal Constitucional (TC) hagi admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Parlament el 30 de març després que una majoria de 30 diputats d'El Pi, MÉS per Mallorca, Més per Menorca, el PP i Cs tirassin endavant la iniciativa a la Cambra. "Admetre a tràmit és una formalitat" ha dit després que la portaveu d'El Pi, Lina Pons, li hagi demanat una valoració en el ple del Parlament d'aquest dimarts. "Com a presidenta, la meva valoració de qualsevol procediment judicial és de respecte. El mateix que amb totes les iniciatives sorgides d'aquest Parlament", ha dit Armengol. "Admetre a tràmit és una formalitat que indica que el recurs es va presentar dins el termini i en la forma escaient", ha continuat. "Aprofit per donar l'enhorabona als serveis jurídics d'aquesta casa", ha afegit amb ironia.

Jordi Turull serà el primer pres polític que podrà portar la sentència de l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquest dijous el Tribunal Constitucional ha tombat el recurs d'empara de l'exconseller contra la seva condemna, de manera que el dirigent de JxCat ja ha esgotat totes les vies internes de l'Estat i pot portar ja el judici del Procés a Estrasburg. El ple del Constitucional s'ha dividit a l'hora de respondre-li: fins a set magistrats han decidit rebutjar el recurs d'empara contra el veredicte de sedició i malversació de fons públics del Tribunal Suprem –per la qual l'exconseller de la Presidència compleix dotze anys de presó–, però hi ha hagut dos jutges que han emès un vot particular. Són dos magistrats del sector progressista del tribunal, la qual cosa dona una bona base a Turull per defensar-se davant del TEDH.

El Parlament ha complert el termini per presentar el recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat, el qual finalitzava aquest dimecres, i l'ha registrat aquest dimarts en el Tribunal Constitucional. Aquesta passa arriba tres dies després de l'aval del Consell Consultiu per tirar endavant el recurs, el qual es basa en la manca del factor d'insularitat en els comptes estatals del 2021, els primers que ho havien d'incloure segons el decret llei del Règim Especial de les Balears (REB) que es va aprovar el febrer de 2019.

La Mesa del Parlament ha rebutjat aquest dimecres un escrit d'El Pi, Més per Menorca, MÉS per Mallorca i Ciutadans que reclamava que un advocat extern i expert en dret constitucional, i no els lletrats de la Cambra, es fes càrrec del recurs contra els pressupostos estatals que s'ha de presentar el 31 de març com a molt tard. Malgrat que el PP va ser un dels partits que va defensar la necessitat d'impugnar els comptes del govern espanyol, no va signar aquest escrit perquè no veia factible legalment que s'apartassin els lletrats del Parlament, segons han explicat a l'ARA Balears fonts dels populars. La Junta de Portaveus ha debatut després sobre la possibilitat de només rebre assessorament extern per aportar més fonaments jurídics al recurs, però el president del Parlament, Vicenç Thomàs, no ha acceptat aquesta opció.

El recurs d'inconstitucionalitat va iniciar una cursa contra rellotge el 2 de març, quan es va aprovar en el ple del Parlament –després d'un intent fallit el 16 de febrer. Fins ara, els lletrats de la Cambra han preparat tota la documentació necessària, la qual ja està en mans del Consell Consultiu de la Comunitat Autònoma. Segons han explicat a l'ARA Balears fonts de la Mesa del Parlament, aquest òrgan ha inclòs el recurs en l'ordre del dia de la sessió plenària de dia 24. A partir d'aquesta data, els membres del Consell Consultiu tindran dos dies per fer vots particulars, i el dictamen es tornarà a enviar després a la Mesa de la Cambra. Ara bé, s'ha de tenir en compte que el 24 de març cau en dimecres, i que això implica que el dictamen no arribi al Parlament fins dilluns 29. Cal recordar que el termini per presentar el recurs d'inconstitucionalitat finalitza just 48 hores després, el 31 de març.

El Parlament tornarà a debatre dimarts si presenta un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat per haver incomplit el decret llei del REB, que fixava una dotació econòmica, el factor d'insularitat, per col·locar les Balears a la mitjana de les inversions estatals. La Junta de Portaveus ha inclòs aquest punt en l'ordre del dia del ple del 2 de març per unanimitat. A més, la Cambra haurà de decidir si crea una comissió d'investigació sobre la vacunació de càrrecs, una iniciativa de Ciutadans que ja té el suport del PP i de Podem.

El Pi, MÉS per Mallorca i Més per Menorca han tornat a presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat i han sumat el PP i Ciutadans a la iniciativa, la qual han signat de manera conjunta els cinc partits. Tots han acudit aquest dimecres al registre del Parlament, un dia després que el recurs no es tiràs endavant en el ple de la Cambra. Cal recordar que, malgrat tenir els 30 vots de la majoria absoluta, varen faltar un diputat del PP i un altre de Cs i que Vox, que havia assegurat abans del ple que votaria a favor, va canviar de parer en el darrer moment i se'n va posicionar en contra –juntament amb el PSIB i Podem.

L'absència de dos diputats del PP i Cs ha fet impossible el suport de la majoria absoluta del Parlament al recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat per no incloure la dotació econòmica del factor d'insularitat del REB. Aquesta iniciativa d'El Pi, MÉS per Mallorca i Més per Menorca ha tingut els vots a favor dels populars i el partit taronja, però no han votat ni Maxo Benalal (Cs), que estava fora de les Balears per assistir a un funeral d'un familiar, ni Mariano Juan (PP), ingressat en un hospital. D'aquesta manera, els 30 vots que donaven la majoria absoluta al recurs han quedat en 28. I malgrat que Vox havia deixat veure que donaria suport a la iniciativa, finalment ha optat per votar-hi en contra, igual que han fet el PSIB i Podem. El resultat inicial de la votació ha estat de 28 a favor, 28 en contra i cap abstenció. Com que hi ha hagut un empat, s'ha aplicat l'article 101 del reglament del Parlament i s'ha hagut de repetir. Després d'uns moments de confusió i que alguns diputats hagin sortit de la sala de plens, la votació final ha quedat amb 22 vots a favor i 27 en contra. Per això, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha anunciat que impugnaria la votació perquè és antireglamentari que hi hagi interrupcions o que surtin diputats de la sala abans d'acabar. L'argument del president del Parlament, Vicenç Thomàs, per donar-la per vàlida ha estat que ell en cap moment havia decretat el final de la sessió.

El Pi, MÉS per Mallorca i Més per Menorca han reclamat aquest dijous que el recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat tingui el suport de tots els partits el pròxim dimarts en el ple del Parlament. Els partits promotors d'aquesta iniciativa han aclarit que l'objectiu no és impugnar els comptes del govern espanyol per al 2021 completament, sinó el compliment del REB i la consideració de la insularitat inclosa en l'article 138 de la Constitució i l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia. "Feim una crida a tots els partits perquè hi hagi unanimitat en la defensa de la insularitat i del REB", ha dit el diputat d'El Pi, Josep Melià, qui ha considerat "insultant" que no s'hagi inclòs en els pressupostos estatals el factor insularitat del REB, aprovat el febrer del 2019 mitjançant un decret llei. "Tots hauríem d'aixecar la veu i manifestar la nostra oposició a aquest greuge cap a les Illes Balears", ha continuat. Melià ha considerat que hi ha arguments sòlids per interposar el recurs i lluitar perquè "les Balears tinguin el tracte que aquestes normes determinen".

El ple del Parlament debatrà dimarts si presenta un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat per a 2021 per l'incompliment del REB, segons ha acordat aquest dimecres la Junta de Portaveus. El PP ha reiterat el suport a aquesta iniciativa d'El Pi, MÉS per Mallorca i Més per Menorca, que també rebrà els vots a favor dels cinc diputats de Ciutadans i, amb tota probabilitat, dels tres de Vox –en aquest cas, hi hauria majoria absoluta a favor de presentar el recurs–. "Donarem suport a qualsevol acció que dugui recursos a les Balears", ha indicat respecte d'aquest tema el portaveu del PP, Biel Company. Per part seva, la portaveu de Cs, Patricia Guasp, ha destacat que "és molt important que el govern espanyol sàpiga que deim 'basta' a un altre menyspreu". "Tots els governs han donat l'esquena a les Balears i les seves necessitats", ha afegit.

Nou moviment d'Oriol Junqueras per intentar exercir d'eurodiputat. Després que el Tribunal Suprem decidís el 9 de gener mantenir l'exvicepresident a la presó, ignorant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la defensa del republicà reclama a l'alt tribunal que plantegi a la justícia europea una nova qüestió prejudicial per saber si se'l podia condemnar sense presentar el suplicatori al Parlament Europeu; és a dir, sense demanar que se li suspengués la immunitat que el TJUE li reconeixia des del moment en què va ser escollit membre de la cambra.