AVUI QUE FA 77 ANYS de l’afusellament del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, i de tres companys seus d’ideologia, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, és un bon dia per recordar els valors republicans pels quals avui treballa una part significativa de la societat, mentre l’altra la fa caminar en sentit diametralment contrari. Aquells ideals de participació ciutadana, d’igualtat davant la justícia, solidaritat, benestar social, llibertat d’expressió, laïcisme de l’Estat i respecte per les creences individuals, bona part d’aquells valors els va anar recuperant la societat espanyola tot d’una que acabaren les quatre dècades de la dictadura que els va amputar de cop. Avui i aquí, tot el moviment ciutadà i, especialment, la lluita perquè el Govern no s’imposi sobre l’autoritat que dóna als docents la pròpia experiència, són hereus d’aquell esperit republicà. També ho són les grans conquestes socials en l’educació per a tothom, la sanitat pública i de qualitat, la igualtat de sexes i, si haguessin tingut temps, segur que també ho seria el respecte per l’opció sexual. Han passat setanta-set anys d’aquell assassinat de Darder i, com ens recordava Ferran Cano el dia que va retornar el premi Ramon Llull al Govern Bauzá, a l’avi del galerista també l’acusaren de defensar la unitat de la cultura catalana. Han passat setanta-set anys i, lamentablement, aquells valors republicans encara no s’han assentat en la nostra societat fins al punt de poder assegurar que no hi ha marxa enrere. Més aviat, en molts de sentits, d’un temps ençà, ens obliguen a recular. Caminar cap enrere és perillós, sobretot si s’imposa acabar amb uns valors que està costant tantes dècades recuperar.
