El llenguatge de la decapitació

La política de comunicació de l’Estat Islàmic és tan brutal com eficaç: decapites gent designada com a enemiga i ho acompanyes d’un llenguatge literalment pretecnològic: els croats (collita Bin Laden) almenys eren guerrers en temps passats, ara parlen “del poble de la creu, de l’Església hostil”. L’objectiu és obvi, aprofundir la seva “guerra mundial”, però ja no va només contra “Occident i els jueus”, sinó contra tothom. Són brutals, i generen impacte a les xarxes. Però a base de matar no només cristians i jueus, sinó també coptes, xiïtes, kurds, iazidites, sunnites moderats o laics, potser s’estan fent molts més enemics dels que podran processar amb èxit. A hores d’ara els bombardegen més avions de països àrabs que de cap altre lloc. Ahir Egipte, perquè Al-Sissi no és un demòcrata exemplar però la tradició social ha considerat sempre els cristians coptes com els seus cristians, ciutadans del Nil, el 10% de la població. Aquesta versió del jihadisme radical és terrible, i per fer hi front es necessitarà temps, fermesa i molta cintura política. És a dir, construir una sòlida “coalició d’amenaçats”, i alguns desacords i incompatibilitats s’hauran d’ajornar.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF