El guardià de la vinya

P otser us ha cridat l’atenció veure rosers plantats en alguns camps de vinya. Sobresurten a mesura que avança la primavera, quan els colors vius de les roses contrasten amb els verds que embolcallen els ceps. Els rosers hi són sobretot per fer bonic, tot i que també exerceixen altres funcions com la d’atreure les abelles. Però històricament han tingut el mateix paper que un canari a la mina: avisar que ve un mal.

Si el canari deixava de cantar, era un senyal que faltava oxigen i els miners havien d’arrencar a córrer. El roser a la vinya també serveix per avançar-se, en aquest cas davant l’atac d’una de les malalties que més maldecaps pot causar al viticultor, l’oïdi (també anomenat cendrosa o malura), que es detecta quan a les fulles apareix una capa com si fos cendra. És un fong que, si no es tracta a temps, pot provocar la pèrdua de la collita de raïm. Va arribar a Europa a mitjans del segle XIX procedent dels Estats Units. Quan es buscava el remei (es volia saber per què els ceps americans no patien aquesta malaltia), se'n van portar molts més d'Amèrica i amb ells sense voler va propagar-se la fil·loxera, un paràsit que va arrasar la vinya, com recorden a l'Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech.

La pràctica de detectar-lo amb rosers va néixer a França. Malgrat que es veuen afectats per una família d’oïdi diferent, el pagès sap que, si el fong ataca el roser, en uns dies li passarà el mateix a la vinya si no hi posa remei. El més habitual és que sigui el sofre. L’oïdi sol passar a l’atac quan hi ha una temperatura mitjana per sobre dels 15 graus i humitat, o sigui que la primavera li és propensa. Els rosers més sensibles són els de flor gran, mentre que els paisatgístics, aquells que fan moltes roses de petites dimensions, són més resistents a les malalties, expliquen des de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners.

Hi ha diversos cellers on ens podem delectar amb la màgia dels rosers florits a tocar de la vinya. Torres en té a Pacs del Penedès, i n’hi ha de plantats a Gramona, també al Penedès, i a La Vinyeta, a l’Alt Empordà. A Torres indiquen que els rosers “han passat a tenir un paper més aviat estètic i de preservació del paisatge tradicional de la vinya”. Ara funciona la xarxa d’avisos de les plagues o tenir estacions meteorològiques al camp. L’enòleg Jaume Gramona recorda que per als pagesos de generacions anteriors el roser “era una eina més” de la viticultura. Ara “queda més bucòlic” plantar-ne, afegeix, per crear un paisatge visual i olfactiu, a més de servir per atreure les abelles, essencials per a la pol·linització.

Josep Serra, de La Vinyeta, subratlla que tenen rosers per embellir la vinya, ja que en la viticultura ecològica es pot prevenir però difícilment curar quan l’oïdi ja ataca. “Treballem ecològicament i això no ens permet esperar”, afirma, si bé afegeix que el seu ús com a avisador encara és habitual en algunes zones com Bordeus. També hi ha qui recorre directament a la vinya i planta uns pocs ceps de varietats que hi són més sensibles, com la carinyena. Tot amb la finalitat que quan sigui l’hora es tingui un raïm en el millor estat possible, que és la primera condició necessària per elaborar un bon vi.