Plàstic: l’assassí silenciós

Les societats actuals no s'entendrien sense aquest material sintètic derivat del petroli, que amb menys de dos segles de vida ha revolucionat la manera de menjar, beure, emmagatzemar o escoltar música

Cinc grans illes d’escombraries

Els residus plàstics contaminen mars i oceans

Alguns parlen del sisè continent. Són cinc gegantines plaques formades pels residus plàstics que s’han llençat als oceans i que els corrents marins gairebé han solidificat. Les illes, però, només són la punta de l’iceberg d’un problema mediambiental, ja que el 70% dels residus acaben al fons dels mars amb micropartícules que entren a la cadena alimentària dels animals. Són un cicle de mort.

La història del material

El plàstic inunda les vides del segle XXI fins al punt que no s’entendrien les societats actuals sense aquest material sintètic derivat del petroli, que amb menys de dos segles de vida ha revolucionat la manera de menjar, beure, emmagatzemar o escoltar música. Però, alhora, s’ha convertit en un veritable maldecap. El reciclatge augmenta, però la gestió sostenible és encara una assignatura pendent i, si no es fa res per trobar-hi una solució, els residus plàstics es multiplicaran eternament, ocupant terres i oceans. Un producte útil i també una amenaça mundial.

Una producció que no para de créixer

Un món plastificat

Al món es produeixen cada any 300 milions de tones de plàstic, una xifra que ha anat creixent imparablement perquè es tracta d’un material resistent, manipulable i força barat. En països industrialitzats -multipliquen per 10 el consum dels països empobrits-, les bosses i ampolles de plàstic tenen una vida útil excessivament curta.

Un món sense plàstic és possible?

El món busca alternatives a aquest producte químic

Segurament és inviable imaginar-se un món sense plàstic, però cal tenir en compte que una mala gestió dels residus és una llosa per a moltes generacions. L’incívic acte de tirar una bossa al camp, per exemple, és equivalent a generar un residu que durarà un mil·lenni. Potser no calen més invents, sinó recuperar materials que gairebé ja teníem als museus.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF