Andreu Palou: “En aquests moments és vital mantenir actiu el sector agroalimentari”

Entrevista al catedràtic de la UIB i investigador del Ciberobn

Reconegut com una autoritat europea en nutrició, Andreu Palou (Palma, 1952) és catedràtic de Bioquímica de la UIB i director del grup d’investigació en nutrigenòmica del Ciberobn. Fou el primer president del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició i vicepresident del Panell Científic de Nutrició de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i del Comitè Científic de l’Alimentació Humana de la Comissió Europea. Amb ell, en la distància imposada pel coronavirus, parlam de la importància de l’alimentació, també en la situació actual.

Hi ha relació entre el coronavirus i l’alimentació?

No hi ha cap evidència que els aliments siguin via de transmissió del coronavirus. Ara bé, una bona alimentació contribueix al nostre sistema de defensa. Moltes vitamines -la D, la C, etc.-, minerals essencials i altres nutrients, en una dieta equilibrada, són necessaris per al bon funcionament de les defenses. A més, s’ha de dir que en aquests moments es demostra que és vital mantenir actiu el sector agroalimentari.

La nutrició és la millor manera de seguir la màxima del “prevenir millor que curar”?

Sí, efectivament, però cal considerar-la dins d’un estil de vida saludable on l’exercici físic moderat és també molt important, sense oblidar que el concepte de salut s’estén al benestar en el camp cultural i social.

Quins hàbits alimentaris s’han de seguir i en quins perills es pot caure en estar tancats a casa?

El principal perill és la sobrealimentació, condicionada per la inquietud o incertesa. És recomanable retallar les racions, fer menys consum d’energia, i més de fruita i hortalisses. Hem de procurar que, en el consum moderat de greixos, hi predominin els insaturats (peix blau, fruits secs, oli d’oliva) i els omega 3. A més, no s’ha d’abusar dels molt rics en proteïnes i mantenir-ne alguns de rics en vitamina D (iogurts, ous). Cal mantenir un bon estat d’hidratació (aigua) i controlar els excessos de sal, greix saturat i sucres senzills. Menys calories, menys ingesta energètica, ja que hi ha menys activitat física.Val a dir, més en general, que, de mitjana, una reducció del 20-25% de la ingesta energètica ens allargaria la vida i la funcionalitat.

El Glòria o ara el coronavirus han demostrat la dependència alimentària de l’exterior que tenim a les Balears. Deis que el sector agroalimentari és vital. Què s’ha de fer per mantenir-lo actiu?

A Europa els enormes recursos invertits en la PAC (Política Agrària Comuna) donen idea d’aquesta importància. Em consta que els responsables del nostre Govern en són ben conscients i han traslladat un document al Ministeri perquè la insularitat s’inclogui en la PAC. Els sobrecostos de la insularitat són un llast per al sector agroalimentari. Necessitam un pla de revalorització dels nostres productes amb atenció especial als més acreditats, PDO i IGP.

L’augment de la producció ecològica a les Illes reflecteix una major consciència de la importància de l’alimentació sana i de proximitat? És suficient?

Té molta importància i no és suficient. És clar que els aliments de proximitat són els més recomanables. Més enllà de qüestions nutricionals, que s’haurien de conèixer més, s’ha d’ajudar a l’economia local. Hi ha molts aspectes dels nostres productes que es desconeixen i requereixen un esforç d’I+D, que és la base de la credibilitat de les relacions aliments-salut. La legislació europea d’etiquetatge i de declaracions de salut, en les quals he pogut participar a la EFSA, des del vessant científic, són la guia.

Ha arribat l’hora de la nutrició personalitzada?

La nutrició de precisió, com la medicina de precisió, basades en les noves tecnologies òmiques, combinant la bioquímica i la biologia amb les tecnologies de comunicació i intel·ligència artificial, ocuparan la major part de la medicina i la nutrició, però ja són aquí. El nostre grup ja col·labora amb empreses relacionades i a la UIB s’apunten iniciatives de concentrar els esforços multidisciplinaris en I+D. Cadascú respon de manera diferent a nutrients, medicines, agents infecciosos, etc., i, consegüentment, requereix quelcom diferent.

El vostre equip va ser pioner en la investigació de la leptina. La llet materna encara és el gran aliment per preparar-nos per a una vida adulta més saludable?

Cal tenir en compte que la llet materna és l’únic aliment que reben els infants en la primera etapa de la vida. Si la composició de la llet no està alterada, com passa en certes condicions, conté tot l’essencial per programar un saludable desenvolupament i en les etapes de la vida adulta. Descobrírem que una proteïna de la llet materna, la leptina, que no està en les llets substitutes, és responsable d’aquesta correcta programació metabòlica. La rellevància és tal que si no es pren leptina després de néixer, hi ha una mala programació metabòlica que augmenta la predisposició a l’obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars en l’edat adulta.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF