“Vull que surti a la llum tota la injustícia que van voler enterrar”

Palmadiuen que la mort iguala. Però aquesta màxima no es compleix quan la mort és imposada, sotmesa forçadament a l’oblit, insistentment negada. “Vull que es doni un valor a tot aquell passat que varen voler tapar, que surti a la llum tota la injustícia que varen voler enterrar: tot allò va passar, va passar i va passar”, repeteix Maria Mir, com un mantra. És neta d’Ignasi Picornell, germà de la llegendària Aurora Picornell, qui, com molts, va morir assassinat pels franquistes. Gairebé vuitanta anys després, les seves restes han estat desenterrades al cementeri de Porreres. És una troballa que empeny a revisar, ampliar i dignificar la nostra veritable història. El torn de paraula ara és per a les víctimes de la dictadura i els seus descendents.

Ignasi Picornell, com Aurora, era membre del Partit Comunista. La revolució corria per les venes dels membres d’aquella família, que no sabia callar davant les injustícies. “On és la meva germana Aurora? Què heu fet amb la meva germana?”, va cridar Ignasi davant l’Ajuntament de Ciutat quan s’assabentà que l’havien detinguda, el 19 de juliol del 1937. Ho recull el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà.

Maria Mir reprèn el fil dels records que li va transmetre de la seva mare, Joana Picornell. Els camions arribaren a la porta de casa. En davallaren els guàrdies, els infants tremolaven. N’Ignasi va ser detingut i empresonat al castell de Bellver. Abans ja s’havien endut n’Aurora. La història es repetia. “Se’ls endugueren un a un”, explica Mir. Joana Picornell, filla d’Ignasi i mare de Mir, tenia només 6 anys quan tot això va ocórrer, però aquella imatge va quedar clavada per sempre en la seva ment. La fotografia que sosté Mir ha immortalitzat aquella família que aviat quedaria rompuda: Catalina Bonet, esposa d’Ignasi, i els seus tres fills: Joana, Catalina i Biel Picornell.

Joana Picornell va explicar als seus fills molts dels malsons que va sofrir a l’internat, durant els cinc anys que hi va viure. “Hi pegaven molt i els nins s’hi morien d’infeccions i de tuberculosi; ma mare ho recordava com un camp de concentració”, explica Mir.

Es confirma la incertesa

Un bon dia, els sentinelles de Bellver van fer saber a Catalina Bonet que no feia falta que tornàs a la presó a visitar el seu espòs. Es confirmava la seva desaparició. La vida d’aquella família va acabar de capgirar-se. Bonet no va veure’s amb ànim de fer-se càrrec dels seus tres fills i va enviar na Joana, la més gran de les germanes, a un internat, on tots li deixaren clar, d’entrada, que allà “les roges eren com a apestades”. “Li van fer la vida impossible”, explica la neta de Picornell.

Catalina Bonet i Joana Picornell explicaren als seus fills, sense massa pels a la llengua, tot allò que varen viure i suportar, malgrat la duresa de les imatges anclades a l’ànima: “Al castell de Bellver fusilaven els presos i els deixaven a terra coberts amb una flassada. Els braços i les cames quedaren fora”. Quan els familiars de les víctimes visitaven els cementeris, presenciaven aquella escena esgarrifosa. “La meva padrina ho va viure molt de prop. Era molt tímida i no ho expressava, però va passar molt a pena per dins, explica Mir.

Joana Picornell va morir fa quatre anys. “Li hauria encantat recuperar el seu pare perquè sempre va tenir present aquell passat”, diu Mir.

La família de n’Ignasi sentia que havia quedat arraconada: “Els Picornell sempre van ser perseguits, eren dels que ficaven canya”, explica. Des que la guerra esclatà, l’hostilitat es respirava en l’aire. La persecució dels dissidents era intensa i augmentava a cada segon. Les famílies s’acusaven entre elles. Mir també recorda amb tristesa un cosí del seu padrí, que era sordmut i que va haver d’amagar-se perquè no se l’enduguessin. “Era una situació terrible”, assevera.

El vel de la mort va recaure com una maledicció sobre aquella família, que va ser especialment represaliada. El final tràgic, però, els ha convertit en símbol de la lluita antifeixista a Mallorca.

“N’Aurora era guapa, molt llesta i carismàtica. Li anaven molt bé els estudis. I, sobretot, batallava”, explica Mir. “També era un poc misteriosa”, hi afegeix. Tenia vint-i-set anys quan la varen matar. Treballava de sastressa i militava al Partit Comunista. Ha esdevingut un personatge gairebé mític dins l’esquerra mallorquina pel seu voluntarisme romàntic al servei de la classe obrera i la seva relació sentimental amb un altre personatge brillant i enigmàtic: Heribert Quiñones. Quiñones va ser afusellat a Madrid amb l’espinada destrossada per les tortures, i, així, tancà amb sang una història d’aventura i rebel·lió. Llorenç Capellà ho escriu al Diccionari Vermell. Al final de la seva vida l’alegria va esdevenir tristesa. El capità de l’exèrcit republicà, Alberto Bayo, s’havia retirat el setembre de Porto Cristo i Mallorca s’havia ofegat en un bany de sang.

Picornell va ser afusellada a Porreres, al costat de les Roges del Molinar, Catalina Flaquer i Antònia i Maria Pasqual i Flaquer. Era la nit de Reis del 1937. L’endemà un home entrà a un cafè del barri del Molinar amb uns sostens ensangonats dient: “són els sostens de n’Aurora”, recorda Capellà.

Ignasi Picornell

Va ser assassinat als trenta-vuit anys. Estava casat amb Catalina Bonet i tenia tres fills: Joana, Catalina i Biel. Pertanyia al Partit Comunista i treballava de fuster. Quan va assabentar-se que havien detingut la seva germana Aurora, el 19 de juliol del 37, va dirigir-se a enfurismat a la Casa del Poble. Era un home de molt de temperament , incapaç de romandre de braços creuats. Va presentar-se a l’Ajuntament fet un fibló. “On és la meva germana Aurora?” “Què heu fet amb la meva germana?” El detingueren i l’empresonaren en el Castell. Un dia va desaparèixer. (Llorenç Capellà, Diccionari Vermell)