ENTREVISTA

Guillem Colom i Montero: “La mirada del turista ha influït en les transformacions sofertes per Mallorca”

‘Cultura, conflicte i nous subjectes socials en la Mallorca contemporània’: aquest és el títol de la jornada de conferències i debats que ahir va dur-se a terme a la Universitat de les Illes Balears. Guillem Colom i Montero (Palma, 1981), professor d’Estudis Hispànics i Catalans per a la Universitat d’Exeter, n’era un dels organitzadors juntament amb la professora Mercè Picornell, de la UIB. Colom també va presentar-hi una comunicació titulada Cultura mallorquina contemporània i la mirada del turista: contactes transnacionals, despossessió espacial i identitat.

En la comunicació, analitzau cinc productes culturals de creadors mallorquins que han representat l’impacte del turisme en la realitat de l’illa.

A partir de cinc productes culturals mallorquins realitzats entre el 1994 i el 2014 -dues novel·les, un còmic i dues cançons-, he analitzat com el turisme ha estat representat com un fet traumàtic. Des d’un punt de vista sociocultural, el turisme és vist com un fet que ha trasbalsat la societat mallorquina, la qual, si bé històricament ja tenia tensions culturals i diferències de classe, a partir del boom turístic va quedar trastocada en termes d’identitat.

De què parlam quan parlam de “la mirada del turista”?

És el títol d’un llibre de John Urry que va aparèixer el 1990. Per examinar els efectes negatius mediambientals i socioculturals del turisme, Urry posa d’exemples la ciutat de Florència i l’illa de Mallorca. Li serveixen per subratllar el caràcter transnacional del fet turístic i per concloure que el turisme és l’agent de transformació més important de la segona meitat del segle XX europeu. La mirada del turista del nord d’Europa -sobretot anglès i alemany-, i la representació que ha fet de Mallorca, ha influït en les transformacions sofertes per l’illa.

Reivindicau la utilitat de les eines proporcionades pels Estudis Decolonials.

Si feim servir les eines que ens donen els Estudis Decolonials i les teories de Walter Mignolo, veim que la lògica de les transformacions provocades pel turisme segueixen les dinàmiques de poder -de poder desigual- que hi ha entre el nord i el sud europeus. Això vol dir que, a partir de la mirada del turista, s’ha fet que, des de Mallorca i des de tota la Mediterrània, la modernització s’equiparàs a l’assumpció dels valors propis de la modernitat del nord d’Europa. És a dir, al fet d’entendre la vida com una experiència eminentment individual, en què allò que importa són el consumisme i l’ascens social. Aquests valors, els cinc productes culturals que analitz, els representen com a relativament aliens a la identitat i a la tradició pròpies.

Olympia a mitjanit de Baltasar Porcel tracta aquesta dicotomia entre nord i sud.

Clarament. Porcel fa servir l’arribada a Mallorca d’una turista islandesa, l’Olympia del títol, per explicar com el turisme ha trasbalsat la societat mallorquina en tots els seus estrats socials. Olympia representa la modernitat i en Sinibald, el seu amant mallorquí, li retreu que no entén com és la població d’aquí. Això també permet veure que les diferències geogràfiques entre nord i sud sovint són representades com a diferències temporals, com si els països de la Mediterrània estiguessin en un estadi de desenvolupament anterior al del nord d’Europa.

Una altra novel·la que analitzau és Hotel Indira , de Melcior Comes.

Comes se centra en l’impacte del turisme en forma de corrupció i també en la nostàlgia per un tipus de turisme diferent del que hem tingut. L’hotel Indira del títol va ser fundat, significativament, el 1959, quan el turisme de masses encara era a les beceroles. A més, funciona amb uns valors preturístics: té una clientela fidel -que hi va cada estiu durant trenta anys-, és un negoci familiar, el propietari tracta bé els empleats... Hi ha, però, dos grans grups hotelers mallorquins que volen comprar l’hotel -que és un anacronisme perquè representa un model anterior al boom- per convertir-lo en un típic negoci d’explotació turística, amb el que això comporta de corrupció. Aquesta nostàlgia pel turisme que hauria pogut ser es veu bé al final de la novel·la, quan l’hotel s’incendia i acaba reduït a un munt de cendra.

El còmic Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí , de Toni Planissi i Xisco Fuster, aborda el tema d’una manera més desenfadada.

El més interessant és que mostra molt bé el trasbals sociocultural que provoca l’arribada del turisme. A les dues primeres pàgines, es veu una Mallorca romàntica, idealitzada, que es representa a través d’una sèrie de postals de l’illa acompanyades de frases de visitants il·lustres. A partir de la tercera pàgina, però, tot això canvia: s’expliquen les transformacions mediambientals i demogràfiques del turisme, els conflictes lingüístics i culturals causats pel Govern de Bauzá... La idea que el turisme és traumàtic es mostra formalment, també: les pàgines semblen desorganitzades, hi ha pàgines sense marges... Aquest desordre representa el trauma provocat pel turisme. També és interessant perquè representa el paper de la població local: l’aquiescència, la manca de resistència davant el que està passant...

Finalment, analitzau dues cançons d’Ossifar.

Tant Vacaciones en Mallorca com Deutschland in Mallorca mostren la mirada del turista i alhora l’experiència del fet turístic de la població local. Cantant en una mescla de llengües -castellà i mallorquí, o castellorquí, i anglès i alemany-, Ossifar mostra, a la primera cançó, els estereotips associats al turisme de masses als països de la Mediterrània -sol, platja, festes...-, després mostra els problemes que això causa en la població local -contaminació, construccions il·legals...- i, finalment, també mostren com la població accepta l’impacte del turisme. La veu mallorquina de la cançó admet: “Soy felís viviendo aquí a Mallorca / en una urbanisasión (ilegal)”. A la segona cançó, la representació de les dinàmiques de poder nord-sud torna a ser molt clara: un alemany vol comprar una possessió a un mallorquí -el flux de capitals sempre es representa del nord cap al sud- i el mallorquí vol que li pagui una part en negre però a la vegada dubta de si ha de vendre o no...

Quines particularitats presenta Mallorca a l’hora de ser tractada com un objecte de crítica cultural?

La professora Mercè Picornell ho va explicar molt bé en un article. Mallorca és un espai complex perquè no s’ajusta del tot a cap marc. S’insereix dins el marc català -el de la cultura catalana-, dins el marc hispànic o ibèric, dins el de la Mediterrània i també dins el marc europeu. A més, cada illa té una especificitat molt clara. A tot això que diu Mercè Picornell, jo hi afegesc que Mallorca és un espai subaltern, perifèric tant de la cultura catalana com, encara més, de l’espanyola.

Quins són els canvis provocats pel turisme en la societat mallorquina que més han estat explorats des de la cultura?

La desculturació -que és la pèrdua de la cultura pròpia quan entra en contacte amb una de més forta-, la presència d’una excessiva construcció, la despossessió de l’espai -la venda de terres i cases a ciutadans de fora-... S’ha explorat sobretot allò que provoca una ruptura amb els valors propis, amb un desarrelament de la identitat i la tradició, amb la pèrdua de referents. És per això que els moviments populars més forts que han aparegut a l’illa d’ençà del boom turístic són els de defensa de la terra, la cultura i la llengua, els dos aspectes més erosionats pel turisme.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF