Joves en el camp
Coincidint amb la crisi, hi ha més joves que volen incorporar-s’hi
La Unió Europea manté una línia d’ajudes en tot el territori comunitari i en el marc del PDR (Pla de Desenvolupament Rural) que serveix per donar suport econòmic als joves que vulguin iniciar l’activitat agrària. L’ajuda és significativa, una bona empenta, encara que, com és obvi, no resol els greus problemes de rendibilitat que té el sector. Des de fa uns anys, coincidint amb la crisi econòmica, hi ha més joves que hi sol·liciten la incorporació. En el període 2008-2014 hi hagué a les Balears 462 joves que es proposaren la incorporació a l’activitat agrària a través d’aquesta mesura d’instal·lació de joves agricultors, 374 dels quals foren aprovats. L’èxit de la mesura demostra que l’agricultura, tot i la seva situació precària, ha continuat funcionant com un àmbit amb capacitat d’atreure població jove.
El TTIP i els llocs de feina
Les multinacionals s’establiran on les normatives siguin més laxes
Establir un tractat de lliure comerç que confereix a les corporacions privades el dret a “denunciar” els estats que acordin normatives que limiten les seves possibilitats comercials és una passa més cap al predomini dels interessos de les corporacions sobre els interessos de la població. L’objectiu del tractat, entre altres coses, és homogeneïtzar les normatives que puguin representar dificultats al comerç. Com que és impensable que s’augmentin els nivells d’exigència, cosa que representaria acostar la normativa més laxa dels EUA a la normativa europea, és segur que les mesures de convergència seran en sentit negatiu i reduiran les exigències laborals, socials o mediambientals. I, si es mantenen diferències, les empreses multinacionals tractaran de reduir els costos establint-se allà on les normatives siguin més poc exigents, i s’incentivarà la deslocalització. Segons un estudi fet per una universitat de Boston, en contra de la tesi oficial, tan sols a Europa es perdran uns 600.000 llocs de feina.
La porcella mallorquina
Les importacions s’utilitzen per enfonsar el mercat insular
Hi ha productes alimentaris que tenen una tradició molt arrelada. Aquest és el cas de la porcella mallorquina, un producte que forma part de la gastronomia popular. Potser per aquest fet un dels sectors ramaders mallorquins que han conservat una entitat fins ara mateix ha estat el dedicat a produir les porcelles. Però des de fa un temps els productors illencs es troben amb dificultats greus que n’obstaculitzen seriosament la producció. És freqüent l’entrada d’animals procedents del continent que no responen als mínims nivells de qualitat, però que en un moment donat va bé d’enviar a les Illes per desembafar els mercats d’origen. Aquestes importacions s’utilitzen per enfonsar el mercat insular i posar-lo a preus per davall dels costos. Segons sembla, des de fa setmanes estam en aquesta situació. Els ramaders suporten preus de 20 € per animal, tot i que per empatar el preu hauria de ser de 40 €. Sols la identificació i la diferenciació del producte pot salvar la nostra producció ramadera.
Bona campanya de patata
El mercat s’ha vist afavorit per la reducció de superfícies sembrades
La campanya d’exportació de patata de sa Pobla ha estat positiva. Les circumstàncies eren difícils, perquè els mercats europeus de patata primerenca estan molt sol·licitats. Són moltes les regions, sobretot mediterrànies, que es dediquen a produir patata per cobrir aquestes setmanes en què, a causa del fred, les produccions a l’Europa del centre i del nord no poden atendre’n el consum. La bona feina dels portals exportadors poblers ha aconseguit col·locar tota la patata mallorquina a un preu correcte i han enflocat una glopada d’aire als productors, que l’any passat no havien cobert despeses. La situació de mercat s’ha vist afavorida per la reducció a molts de llocs de les superfícies sembrades. Això ha contribuït que hi hagués poca patata emmagatzemada i el subministrament dels mercats fos just, i ha contribuït a la millora dels preus.
Menorca i el contracte agrari
La bona aplicació contribuiria a garantir la supervivència del sector
Els contractes agraris de la reserva de la biosfera de Menorca es posaren en marxa el 2005 i constitueixen un dels millors exemples de política agrària lligada a la gestió sostenible del territori. Tot i això, han tingut dificultats en la legislatura passada, amb reducció pressupostària i el pas de la convocatòria d’anual a bianual. L’important, però, és el compromís per reactivar-lo i la possibilitat que es recuperi la seva entitat, millorat i ben dotat econòmicament. La importància d’aquesta mesura és considerable per al camp menorquí i la seva bona aplicació podria contribuir a garantir la supervivència del sector.
