EL MAL POLÍTIC no escolta els tècnics. No sé si he de pensar que ho fa perquè, per una d’aquestes manies tan habituals entre la classe política, creu que el tècnic no és dels seus (si no l’ha posat per servir-lo), o si, per evitar enfrontaments dins l’administració i filtratges per actuacions inconvenients, li és més senzill externalitzar el servei a la seva conveniència. Avui, al diari, teniu un bon treball de Mercè Pinya i Jaume Perelló sobre les carreteres que ja ha començat a fer el Consell de Mallorca i els projectes que té previst desenvolupar abans que no acabi aquesta legislatura. És clar que una de les preguntes a fer-se és si la descomunal inversió és necessària en un moment en què el benestar social es veu retallat per tots els costats (amb l’excusa de la crisi econòmica que pateix l’administració). També n’hi ha un altre, d’interrogant: Quina necessitat hi ha d’un segon cinturó a Palma quan els que feim servir sovint el primer poques vegades ens hi trobam embossats o no hi hem d’estar més de cinc minuts retinguts? Però tornant al reportatge Carreteres en temps de crisi, trobam que el criteri dels tècnics és menystingut i també una externalització del control de les obres que podrien haver fet els funcionaris experts del Consell i que, per donar-lo a externs, s’augmentaran significativament els costos de tot plegat. No té gens de sentit i ens costa una ronyonada. A més, encara tenim molt present l’esborrany que ha fet una UTE per a la Conselleria de Medi Ambient i que advertia que les aus de les muntanyes d’Artà corrien el perill de ser atropellades per l’AVE. Qualsevol tècnic dels que coneixen Mallorca i els seus espais naturals mai no hauria dit aquest doi.
