PRIMER DE MAIG

Els sindicats criden a tomar la precarietat a les urnes

1.500 persones es manifesten en una cita amb gust preelectoral i amb tèbia participació

Un 1 de maig molt polític, com no podia ser d’altra manera, a tres setmanes de les eleccions municipals i autonòmiques. Els líders sindicals ho repetiren una i altra vegada. Abans, durant la manifestació i en els tradicionals parlaments finals. “Per aturar aquestes polítiques neoliberals que ens han retallat drets i que han tingut com a conseqüència més atur i més pobresa, cal anar a votar i canviar aquests governs per d’altres que escoltin la classe treballadora i que deixin d’imposar governs autoritaris i de governar per als grans lobbies empresarials”, va dir la secretària general de CCOO, Katina Vicens.

Prop de 1.500 persones, fins a 3.000 segons els convocants, acudiren a la cita d’UGT, CCOO i Stei per caminar, com ja és tradició, des de la plaça d’Espanya fins al passeig del Born i cridar, amb diferents consignes, que els governs autonòmic i estatal són els culpables de la situació de precarització de milers de treballadors. “Així no sortim de la crisi”, era el lema de la mobilització, que complia 125 anys.

“Visca la lluita de la classe obrera”, cridaven els integrans d’una manifestació que no va aconseguir mobilitzar tota la gent que haurien volgut els sindicats, els quals, hores abans, havien explicat que el bon temps i el fet que sigui una cita anual “que surt al calendari” els ha fet perdre participants els darrers anys.

Però el que no va faltar va ser energia a l’hora de’identificar els principals problemes de la classe treballadora i de com s’han anat agreujant els anys de la crisi. “El mileurista era una espècie privilegiada que es va extingir el 2008. Ara hi ha gent que cobra 500 o 400 euros: ha arribat el precariat”, va assegurar Pedro del Amo, membre de la gestora d’UGT durant la seva intervenció.

Qüestionar les dades

Els líders sindicals insistiren a qüestionar les dades que els darrers mesos ofereixen els governs central i autonòmic per apuntalar un missatge de recuperació. “Balears crea ocupació, és cert”, va dir del Amo. “Però és precari, temporal i amb jornades parcials. Dels 11.000 contractes a temps parcial que varen crear al març, el 17% era per menys de 20 hores setmanals. El PIB creix i els macroindicadors generen confiança dels inversors: cert. També un de cada tres aturats de les Illes no rep cap tipus de prestació. Espanya ha rebut lloances d’organismes ‘tan prestigiosos’, com l’FMI o el Banc Mundial, i és el paradigma del creixement, cert. Tamé ho és que, en aquest país, 1,8 milions de llars tenen tots els seus membres a l’atur”, sentencià.

En la mateixa línia, Katiana Vicens va recordar que a les Illes hi ha 40.000 llars amb tots els seus membres aturats, que només el 30% dels desocupats reben prestació i que la pobresa s’acosta al 30% de les llars. “Tenen la barra de dir que ara estam millor, perquè a uns quants els va molt millor”, va assegurar. “I hem hagut d’aguantar durant aquests quatre anys que ells són la majoria, i a nosaltres només ens volen deixar anar a votar un pic cada quatre anys, sense cap opció que els ciutadans puguin participar de veritat en el procés de decisions. Volen el poder concentrat en unes poques persones”, sentencià.

L’exemple d’educació

L’èxit de les mobilitazacions i la lluita educativa es va colar dins el discurs, lògicament, del secretari general de l’Stei, Biel Caldentey, qui va voler transmetre un missatge d’esperança enmig d’un diagnòstic molt dur de la situació dels treballadors: “Amb el conflicte educatiu, volien fer un laboratori i provar a Balears un model que trepitja drets i la nostra llengua i la cultura. Però no ens han guanyat perquè hem anat junts, i així som molt forts”, va assegurar Caldentey.

El secretari general de l’Stei tampoc no va oblidar emplaçar els treballadors al 24 de maig. “Hem de votar contra aquestes polítiques de repressió, retallades i regressió, perquè, per sobre de tot, som ciutadans. Hem de dir no a les polítiques d’austeritat”, que Caldentey va qualificar de “frau”. “Com es pot parlar de sortida de la crisi quan el 20% de la classe treballadora està desocupada?”, sentencià.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF