Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA AL CONSELLER D'ECONOMIA

Mas-Colell: "La rebaixa d'impostos per als casinos quedarà compensada pels nous ingressos que tindrem"

"Jo, com a català, si disposés de molta sobirania, estaria disposat a cedir-ne molta a Brussel·les, molta més de la que estic disposat a cedir a Madrid", assegura el conseller d'Economia i Coneixement

¿Pot aconseguir més ingressos privatitzant alguna empresa o servei?

La paraula privatitzar està tan carregada que prefereixo no utilitzar-la. ¿Mantindrem la política de vendes d'edificis? Sí. ¿Concessionarem alguna cosa? No ho sé però no hi estem tancats. El govern tripartit, sense anar més lluny, va concessionar estacions de metro de la línia 9.

¿Per a CatalunyaCaixa és millor La Caixa o el Santander?

No tinc opinió sobre aquesta qüestió particular.

¿El projecte Barcelona World pot trobar més inversors aviat?

No interpreti que el que diré és resultat de cap informació particular. Sí, no hi ha res que militi en contra que trobi inversors. La localització és bona, el projecte està molt afinat i ja hi ha uns primers inversors, i és perfectament possible que n'apareguin de nous.

¿Entén la decepció de sentir-li dir que calen més ingressos al mateix moment que rebaixen els impostos dels casinos?

És que els ingressos no baixaran. Es rebaixarà l'impost en el moment en què s'obrin casinos o un casino al Barcelona World. Si no es crea el Barcelona World, això no s'abaixarà. El que no podem donar és incentius fiscals i negar-los als quatre casinos que ja existeixen. Crec que això no seria ni legal. Si es culmina, baixaran els impostos per als casinos que ja existeixen i es generaran impostos en els nous casinos, i, encara més important, si s'obre el Barcelona World, s'obren els hotels i, per tant, es generen nous ingressos fiscals a través de la taxa turística. I en els nostres càlculs, si s'és moderadament optimista sobre el Barcelona World, els ingressos per a la Generalitat que generaran les noves activitats del Barcelona World compensaran la caiguda d'ingressos dels casinos ja existents.

Com definiria aquesta etapa de la seva vida professional? ¿És trista, fins i tot dramàtica?

Si parlo estrictament com un professional i dic que és molt interessant, sonarà fatal. Miri, estar al final de la meva vida professional en el servei públic econòmic de Catalunya és una enorme satisfacció i ho considero un privilegi, i ho considero interessant i no ho canviaria per res. Sóc economista i ara estic fent d'economista a Catalunya. I això no ho considero cap sacrifici, ans al contrari, ho considero un privilegi. Ara bé, podria estar controlant una pujada o controlant una baixada. I estic controlant una baixada. Home, preferiria estar controlant una pujada, no hi ha dubte. No considero el repte de controlar una baixada més interessant que el repte de controlar una pujada. Preferiria, per tant, ser economista al servei de Catalunya en una època de bonança que no pas en una època difícil. El que cal és que entre tots ho fem tan bé com puguem i, per dir llocs comuns, que ens adonem que el futur de Catalunya d'aquí 30 anys dependrà de com sortim d'aquesta crisi. De si en sortim molt bé, bé o malament. Per tant, el sentit de responsabilitat és molt alt.

¿Podem emprendre alguna acció, a Catalunya, que no depengui de Madrid... per sortir millor i ràpidament de la crisi?

Per sortir-ne més ràpidament, no ho crec. Perquè la macroeconomia mana molt. Per sortir entre els enfortits, i no entre els debilitats, són moltes les coses que podem fer. Vam apujar les taxes universitàries, per exemple, complementades amb un sistema de beques. Perquè ens angoixa profundament la idea que la qualitat de les nostres universitats es deteriori. Perquè creiem que és important per al futur de Catalunya que les nostres universitats no perdin competitivitat i fins i tot en guanyin. I, desenganyem-nos, això vol dir recursos. I, per tant, la pujada de taxes era una manera de garantir recursos a les universitats, per mantenir-ne la competitivitat. Que és un dels nostres punts forts a Europa. Necessitem dues coses: augmentar la nostra competitivitat a Europa -mantenir talent, atreure talent, exportar contingut de coneixement important- i mantenir les xarxes de seguretat molt fortes. Necessitem que el nostre sistema de sanitat, de primera línia, es mantingui.

¿La independència és una bona solució per acabar entre els que en surtin enfortits?

Utilitzo poc la paraula independència , perquè he viscut molts anys als Estats Units, i Massachusetts, que de vegades ens hi emmirallem, no és independent. Doncs jo, com a català, si disposés de molta sobirania, estaria disposat a cedir-ne molta a Brussel·les, molta més de la que estic disposat a cedir a Madrid. I la raó és clara: Europa s'ha bastit en el respecte i la diversitat. I jo, com a català, no em sento amenaçat cedint autonomia i sobirania a Brussel·les. Malauradament, l'experiència dels últims 35 anys indica que el mateix no és cert amb la cessió de sobirania a Madrid. Tinc prou anys per recordar l'enorme esperança de la Transició democràtica, vaig creure que la Constitució era un camí que s'obria i que tot això aniria dibuixant una Espanya diferenciada, plurinacional, amb mesetas i mediterráneos al mateix nivell, i ha estat una enorme decepció veure que tot això s'ha esvaït i que l'evolució ha estat justament la contrària.

Però això en comptes de fer-lo més independentista l'ha fet més europeista.

Exactament.

¿S'imagina el president del Tribunal Suprem dels Estats Units ocultant que és membre d'un partit polític?

Hi vaig pensar… I sap què? A mi em colpeja molt més el fet que el nostre president del Tribunal Constitucional hagi pogut escriure i publicat frases que ell presenta com a intel·ligents i altament cultivades que són insults als catalans.

Insults?

Sí, el llibre es diu Parva memoria , i el president del Tribunal Constitucional espanyol hi afirma: " El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña ". O " Cuando un catalán está satisfecho lo expresa diciendo: «A mí, ya me va bien» ", o " No hay en Cataluña acto político que se precie sin una o varias manifestaciones de onanismo ".

No ho havia llegit.

¿Seria possible això als Estats Units? Ho he pensat i la resposta és, en primer lloc, que sí que seria possible que en el seu historial tingués una col·lecció d'insults als californians (posem per cas) que ell hagués escrit pensant que eren pensaments intel·ligents. En segon lloc, però, segurament hauria hagut de demanar perdó per això abans de ser membre del Suprem. I en tercer lloc, mai hauria arribat a president del TS. Em sembla monstruós que un senyor que diu això i publica això com un pensament intel·ligent, que ell deu posar al mateix nivell que Baltasar Gracián, pugui ser membre del Constitucional. És que canvia això de catalans per negres , californians o jueus i veurà la barbaritat que és això.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF