Les noves majories polítiques a Espanya

JORDI MUÑOZ
JORDI MUÑOZ Professor de ciència política a la Universitat de Barcelona

Mai un partit abans de constituir-se i estructurar-se havia provocat un terrabastall semblant en la política espanyola. El fenomen Podem, si no hi ha res que ho alteri significativament, està cridat a reconfigurar profundament el sistema de partits espanyol. Tot el que hem après del joc de majories i minories se’n pot anar en orris.

Tot i que alguna enquesta puntual els col·locava com a primera força en intenció de vot, si agafem la mitjana de les últimes enquestes publicades a nivell estatal potser hem de concloure que l’escenari més probable a hores d’ara seria una victòria del PP, seguit a poca distància de Podem i del PSOE. Un escenari inèdit de conseqüències gairebé imprevisibles. Ara bé: cal no oblidar que el sistema electoral espanyol, a les províncies menys poblades, té efectes majoritaris importants i que beneficia el partit guanyador. En aquest sentit, no és irreal l’escenari que dibuixava fa uns dies Pedro Arriola, el principal assessor del PP, segons el qual, tot i una davallada molt forta de suports, si el PP aconseguís mantenir-se al capdavant podria mantenir una majoria relativa però àmplia al Congrés de Diputats, de manera semblant a la UCD d’Adolfo Suárez, que amb un 35% dels vots va governar l’estat espanyol dues legislatures amb prop de la meitat dels escons.

Actualment les enquestes situen el PP per sota del 35% dels vots, però només una lleugera recuperació de suports en l’últim tram de legislatura podria permetre als conservadors mantenir-se en el poder.

A més, cal tenir en compte que Podem juga al tot o res: han dit repetidament que no tenen intenció de donar suport a petits ajustaments i recanvis de governants, sinó que busquen un canvi de rumb més radical. Per això tenen una estratègia i un discurs que els orienten de manera bastant clara a evitar coalicions amb el PSOE, com ha fet sovint IU. Possiblement haver defugit el rol de crossa del centreesquerra que tradicionalment tenia l’esquerra espanyola és una de les claus del seu èxit.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF