L’independentisme busca rumb en ple debat sobre Puigdemont

GEMMA CALVET/ADVOCADA

ADVOCADA“No hi ha marge sense canvi d’actitud de l’Estat”

1.El repte és la normalització democràtica i l’exercici de la política en una democràcia espanyola que ha de fer un gir absolut respecte a la qüestió catalana. Catalunya no té marge de maniobra sense un canvi d’actitud de l’Estat. Des d’aquí, s’ha de gestionar el resultat del 21-D, amb el que implica la investidura d’un president i el reconeixement de la pluralitat política, tenint en compte que hi ha una oposició no independentista important.

2.És possible si hi ha voluntat política de tothom. Per exemple, es permet que els partits independentistes es presentin a les eleccions, però no se’ls permet convocar un referèndum; i es permet que Puigdemont sigui candidat, però no que pugui ser president. Ara bé, en termes de pragmatisme polític, el més urgent és garantir la governabilitat sense metabolitzar el 155.

MONTSERRAT GUIBERNAU/ CÀT. CIÈNCIES POLÍTIQUES

CÀT. CIÈNCIES POLÍTIQUES“Exercir des de Brussel·les no és impossible”

1.Veig una Catalunya desitjosa de tirar endavant, restaurar la normalitat i a la recerca de nous líders, noves persones amb esperit de diàleg. Hem d’entendre que no estem a la banda dels guanyadors ni de bon tros, però també és cert que en algun moment les coses canviaran perquè hi haurà eleccions i potser canvis importants a Espanya. No es pot anar indefinidament en contra de Catalunya. Quan un és conscient de quina posicio ocupa, pot fer passos endavant malgrat que no siguin tan ràpids com es voldria. Sense córrer, pas a pas, hem d’anar enfortint el sentiment de pertinença.

2.Puigdemont no ha d’arriscar-se i venir. No hauria de tornar si el resultat és anar a la presó. Exercir des de Brussel·les, a través de les tecnologies, no és una cosa impossible. Podria ser una idea pionera. No veig que sigui un impediment si no hi ha algú que vol que ho sigui.

JOAQUIN URÍAS/ PROF. DRET CONST. I EXLLETRAT DEL TC

PROF. DRET CONST. I EXLLETRAT DEL TC“El més pràctic és buscar un altre candidat”

1.El problema de la legitimitat del Govern i la intervenció de l’Estat es resoldrà en els pròxims mesos. Ara bé, el conflicte social no desapareixerà: la demanda d’obtenir més autogovern seguirà existint, i l’Estat no farà cap procés de reforma constitucional per satisfer aquesta demanda. Cs estarà en un segon pla a l’espera que els independentistes cometin algun error.

2.El govern espanyol no permetrà que Puigdemont sigui investit de cap manera. I si ho fos, no deixaria que arribés a prendre possessió, segurament amb un recurs al Tribunal Constitucional. Si jo fos l’advocat dels sobiranistes, els diria que el més pràctic és que busquin un altre candidat. Que esperin que el TC impugni la investidura de Puigdemont, i en dos mesos presentin un altre candidat. Qualsevol altra opció porta al bloqueig.

GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS/ECONOMISTA

ECONOMISTA“L’anomalia de ser a l’exili no és culpa seva”

1.Veig el futur amb grans desitjos però també amb dosis elevades de realitat. El país anirà fent, desanimat i a l’espera que es recuperi la democràcia a Espanya. No entenc com un partit amb quatre escons vol i creu que pot imposar-se des d’Espanya sobre la majoria del país. Sense una reconciliació factible i amb la restricció econòmica des del juliol, és impossible ser optimista.

2.L’anomalia de tenir un president a l’exili no és culpa seva, però crec que, per treure’ns de sobre el 155, Puigdemont farà un pas al costat tard o d’hora. No seran els més de dos milions de votants els que faran un pas enrere. També és veritat que qui vol ser president de tots els catalans i tots els espanyols no pot menystenir la voluntat democràtica d’un poble. Malgrat que facin les nostres penúries, seran també la llavor de la seva ruïna.

JAVIER PÉREZ ROYO/CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL A LA UNIVERSITAT DE SEVILLA

CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL A LA UNIVERSITAT DE SEVILLA“L’única possibilitat de ser president és tornant i sent detingut”

1.És impossible plantejar escenaris d’aquí un any si no hem passat la pantalla de la investidura. Tot dependrà del que vulguin fer els independentistes i fins on volen portar el desafiament a l’Estat. Hi ha tres opcions: investir Carles Puigdemont i que l’empresonin, investir una altra persona o noves eleccions. La primera i la tercera opció són terribles per a Catalunya. Mariano Rajoy no té res més a fer que marxar. Amb la seva conducta s’ha convertit en un obstacle insalvable, ha quedat políticament inhabilitat per enfrontar-se al problema.

2.Puigdemont no pot ser investit telemàticament, ni mitjançant una altra persona que faci un discurs d’investidura. La condició de candidat no es pot delegar. L’única possibilitat que té de ser president és tornant, sent detingut, anant al debat d’investidura i quedant a disposició del jutge. La imatge d’un president empresonat seria molt negativa per a Espanya i Europa no podria quedar-se indiferent, però hi ha d’estar disposat, i això no desencallaria el conflicte a Catalunya.

JORDI AMAT/ESCRIPTOR

ESCRIPTOR1.La recuperació de l’autogovern és una condició necessària per engegar una nova etapa política. Les forces independentistes han d’actuar amb una doble intel·ligència: primer, per recuperar les institucions sense renunciar a la via unilateral i, després, per entendre que la situació ja no passa per eixamplar la base social amb la mobilització, sinó amb un bon govern.

2.Crec que és altament improbable amb Carles Puigdemont al capdavant. Entrar en l’atzucac de Puigdemont sí o sí és un problema. La independència és un ideal que la majoria ha de defensar, però hi ha situacions que l’obstaculitzen, i Puigdemont ara dificulta l’ideal d’independència. Ara bé, per al projecte independentista és veritat que el president té un valor molt gran i és fàcil parlar quan no et trobes en una situació com la seva.

“Puigdemont dificulta l’ideal de la independència”

ISABEL VALLET /JURISTA

JURISTA“Només hi ha dos camins: acatament o desobediència”

1.M’agradaria que es recuperés l’esperit de l’1 d’octubre i la desobediència que es va imposar mitjançant la mobilització popular. Que hi hagués passos efectius per fer efectiva la República. Ara bé, com crec que ens trobarem? En un escenari diferent, perquè JxCat i ERC han evidenciat la voluntat de retornar a la gestió autonomista. Amb el 155 i la pròrroga dels pressupostos estatals, que són gairebé 800 milions d’euros menys, trobarem una autonomia buida de sobirania i que administrarà la pobresa per a la classe treballadora. Només hi ha dos camins: desobediència de la llei espanyola i recuperació de la República o acatament.

2.Per desgràcia es torna a parlar del qui i no sobre què s’ha de fer. Per a mi, la pregunta és si Carles Puigdemont retornarà als valors del referèndum de l’1-O i farà passos cap a la independència o no.