Publicitat
Publicitat

POLS ELECTORAL

L’Espanya del bipartidisme se la juga a Catalunya

PP i PSOE situen el Principat com a punt prioritari als comicis del 25-M

Les coses han canviat molt a l’Estat des del 2009, l’última vegada que es van elegir els representants al Parlament Europeu. Aleshores els dos grans partits estatals, PP i PSOE, van superar els sis milions d’electors cadascun. És a dir, van aconseguir més del 80% dels vots. A Catalunya, el gran triomfador de la nit va ser el PSC: més de 700.000 suports, un 36% del total. L’escenari polític s’ha mogut, tant a Madrid com a Barcelona, i les principals formacions espanyoles han engegat la maquinària per mobilitzar com a mínim els seus votants tradicionals. El que passi als col·legis electorals catalans el 25 de maig pot ser determinant per decantar la balança en favor de l’un o de l’altre o, senzillament, per evidenciar un afebliment del bipartidisme que ha governat l’Espanya democràtica.

El desplegament de líders conservadors i socialistes a Catalunya ja ha començat. El PP presenta dilluns a la tarda a Barcelona el programa electoral. Es tracta d’un gest carregat de simbolisme que posa de manifest la importància que els populars donaran al debat sobiranista a la campanya electoral per elegir els diputats a l’Eurocambra. Fa cinc anys, el PP català va fregar els 355.000 vots, i va esdevenir la tercera força. A Catalunya, UPyD -el partit de Rosa Díez- i Libertas-Ciutadans d’Espanya -coalició en la qual participava Ciutadans- van sumar un irrisori 1,16% de les paperetes. Però durant tot aquest temps les dues formacions han agafat múscul i els missatges del PP aniran encaminats a apel·lar al vot útil per intentar frenar la fuga d’electors cap a aquestes opcions i cap a Vox, la nova marca electoral de la dreta extrema que lidera l’eurodiputat popular Aleix Vidal-Quadras.

Els socialistes no perden de vista la possibilitat del vot de càstig a les polítiques de Mariano Rajoy, ja sigui en forma de suport a partits més modestos o bé amb l’abstenció. Fonts socialistes expliquen que, tot i que tradicionalment la baixa participació castiga l’esquerra, aquesta vegada la gran damnificada pot ser la dreta. “El PP té un terra electoral més rocós que el del PSOE”, admeten des de la direcció de Ferraz, però el dubte és si serà capaç d’activar-lo com acostuma a fer, per exemple, a les eleccions espanyoles.

Saltant-se intermediaris

Per aconseguir-ho, els populars dissenyen una campanya molt directa, que busqui la identificació dels seus votants amb les sigles. L’argument central del discurs per reconnectar amb la seva gent serà el de la recuperació econòmica: identificar el PSOE amb la crisi i el centredreta amb el creixement. Però per erigir-se com a autèntic vot útil -mirant de reüll sobretot Ciutadans a Catalunya- l’equip de Rajoy no defugirà el procés català. L’objectiu és explicar que només una majoria conservadora al Parlament de Brussel·les i una Comissió Europea presidida per Jean-Claude Juncker impedirà que Catalunya esdevingui un estat.

El model que volen aplicar és el de les eleccions autonòmiques gallegues del 2009, en què els conservadors van optar pel poble per poble amb la implicació de tota la plana major del partit. La majoria absoluta que va obtenir Alberto Núñez-Feijóo va deixar molt bones sensacions a l’ara president espanyol.

La voluntat de tenir interlocució directa amb els ciutadans, sense intermediaris, ja s’ha començat a veure aquesta setmana, en què Mariano Rajoy i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, han viatjat a Barcelona sense informar-ne la Generalitat ni programar-hi cap trobada. Ahir la número dos de l’executiu espanyol va deixar clar que ells també representen els catalans i que s’han d’ocupar de les seves “necessitats”, en referència a la reunió que va mantenir per la diada de Sant Jordi amb alguns editors. Santamaría va argumentar que havia seguit el protocol habitual en aquests casos: notificar la seva visita només a la Delegació del govern espanyol a Barcelona. En qualsevol cas, però, aquest procediment posa de manifest l’enduriment del discurs públic dels populars de cara a les eleccions europees i la intenció de Rajoy, avançada per l’ARA, de prescindir del president Artur Mas com a interlocutor.

Els socialistes també són molt conscients que se la juguen al Principat el 25 de maig. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va mostrar-se ahir “convençut” de la possibilitat de guanyar els comicis. Però per a això li calen els vots del PSC, de qui va dir que es “mourà” per evitar una derrota. La número dos del partit i cap de llista, Elena Valenciano, participarà demà en un míting a Montmeló, al Vallès Oriental, i dilluns pronunciarà una conferència a Barcelona.

El procés, en segon pla

L’optimisme contingut dels socialistes s’explica, en bona mesura, per les últimes enquestes publicades. Segons diuen en privat, la dada esperançadora per a ells és la constatació que els votants tenen més simpatia cap al PSOE que cap al PP.

Però a l’altre plat de la balança hi ha la dificultat de construir un discurs propi. La dreta els acusa de no tenir una política econòmica alternativa -posant d’exemple les retallades del francès Manuel Valls-, i l’esquerra, de votar el 73% de les iniciatives al costat dels conservadors a la UE. Els socialistes miren de buscar una escletxa, assegurant que, si el PSOE guanya, això els donarà força per condicionar les polítiques de Rajoy. Ahir Rubalcaba va admetre que el debat territorial serà a l’agenda de campanya però va donar senyals evidents que intentaran minimitzar-lo tant com puguin. Els socialistes són conscients que només podran mobilitzar el vot català amb el discurs social. El federalisme, per després del 25-M.

Aznar s’exclou de la campanya electoral de Miguel Arias Cañete

Tot i que la prioritat dels populars en aquesta campanya és no deixar escapar el votant del PP de tota la vida, el president d’honor de la formació, José María Aznar, no hi serà present. La FAES, la fundació que ell lidera, va assegurar ahir que té una agenda internacional molt plena durant tot el mes de maig, fet que li impossibilitarà assistir als actes programats. Aquesta setmana fonts de la direcció popular encara asseguraven que estaven pendents de tancar la planificació per intentar quadrar la campanya amb el calendari de l’expresident espanyol. Si finalment Aznar no fa costat al candidat, Miguel Arias Cañete, es tractarà d’un fet inèdit que evidenciaria encara més la seva ruptura amb el projecte de Mariano Rajoy. Un distanciament que se suma al d’altres dirigents de l’ala més dretana, com Jaime Mayor Oreja -candidat el 2009- o la basca María San Gil. Vox, el partit d’Aleix Vidal-Quadras, ho aprofitarà per reclamar el vot d’aquests sectors. Cañete, que encara no ha abandonat el ministeri d’Agricultura, va dir ahir que el PP complirà el programa electoral i que abaixarà impostos en aquest mandat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF