L’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol participà ahir en un col·loqui sobre el futur polític de les Illes Balears i del País Valencià davant el procés sobiranista organitzat per la Fundació Emili Darder i l’Ateneu Pere Mascaró. Analitza l’actualitat des de l’experiència, sense la cotilla del càrrec, però sense trepitjar calls. Defensa que el procés sobiranista no ha de tirar endarrere i avisa que Catalunya ha estat ofegada abans i se n’ha sortit.
Quina diferència hi ha entre l’actitud cap a Catalunya de Suárez i la dels actuals governants espanyols?
No hi entraré perquè es munten teories... En el moment de la Transició vam creure que era possible que Catalunya recuperés les seves institucions i estigués en condicions de tenir un projecte col·lectiu potent en el marc d’una Espanya que sortia de la dictadura i que entrava en la democràcia i a Europa. Nosaltres no només havíem de reclamar aquest reconeixement, sinó que ens havíem de comprometre que aquesta Espanya anés endavant. Era un doble compromís. I això va ser el plantejament de Catalunya a finals dels setanta i fins fa poc. Això des de fa uns anys s’ha acabat. I a Espanya ha reaparegut la vella idea que ens havien d’anar ofegant de mica en mica, amb l’ofec financer, administratiu i identitari. I hi ha hagut una reacció que era impensable, perquè fins fa poc les opinions independentistes eren molt minoritàries i ara són molt importants. S’ha arribat a la conclusió que aquella idea que ens havíem fet d’Espanya i de com Catalunya es podria desenvolupar dins d’Espanya no és possible. I ha donat lloc a la reacció independentista.
I ara el procés té marxa enrere?
No ho sé. Jo allò que crec és que ara no ha de tirar endarrere. La manca de respecte vers Catalunya que es produeix per part del conjunt de l’estat espanyol fa que en aquests moments s’hagi de persistir en aquesta línia. Jo no he estat mai independentista. M’he fet un tip de dir que no, que ho havíem de fer dins d’Espanya. Ara sí, però per què? Un dia, un de Madrid em va dir ‘mira, todo esto de la lengua y la identidad y la Generalidá, tal como evoluciona la cosa, dentro de dos generaciones no se va acordar nadie’. Quan l’opinió majoritària espanyola és aquesta, no tens opció de marxa enrere.
Es podria acceptar ara una millora del finançament a canvi...
No m’hi faci entrar perquè això és parlar d’una cosa que no existeix. I el dia que això es produís no sóc jo qui ha de contestar, són les forces polítiques catalanes, el poble de Catalunya. Jo personalment, el dia que es produís una cosa així, si és que es produís, que de moment no es produeix ni sembla que s’hagi de produir i ara diuen que no es produirà, jo faré el que digui el president Mas.
Si Madrid diu que no a tot, quina opció queda?
Queda una opció molt important, que és ser un mateix a casa. Com vagin les coses a Catalunya en bona part depèn que tinguem diners o no, que la legislació ens vagi molt en contra, però en darrer terme la voluntat del poble de Catalunya, si és majoritària per tirar endavant malgrat tot, és el que compta. Hi ha hagut èpoques que estàvem ofegats per totes bandes i ens n’hem sortit. És qüestió de no rendir-se.
Com creis que pot afectar el procés sobiranista a Balears?
Jo sempre he dit que Catalunya havia de tenir una relació molt intensa amb Balears i el País Valencià des d’un punt de vista lingüístic, cultural i econòmic, tant com puguem. Això pot portar que de vegades també s’estableixin col·laboracions polítiques, evidentment. Però les decisions que es prenguin, els balears les han de prendre a Balears, els valencians al País Valencià i nosaltres a Catalunya.
Un president que impulsa lleis contra la llengua pròpia és un bon president?
Això suposo que fa referència a Balears. A Balears no ho sé, que quedi clar, amb Balears no m’hi fico. Ara, si el president del Quebec digués que ell està decidit a disminuir el paper del francès al Quebec i que ja li està bé que la pressió de l’anglès vagi arraconant el francès, jo crec que efectivament el Quebec reaccionaria en contra. En el cas del Quebec, hi reaccionaria en contra el poble quebequès i França.
Creis que casos com el de Millet o les ITV poden deteriorar la imatge de Convergència?
El que passa és que jo, francament, tinc confiança en la gent de Convergència. El conjunt del partit nostre el conec de fa molts anys i hi tinc confiança.
