HISENDA

Armengol es torna a desmarcar del PSOE per l’objectiu de dèficit

La presidenta adverteix que els seus continuaran amb vots en clau de regió i no de partit

Les Balears continuen fent front a les polítiques de Madrid. El canvi de govern no ha suposat una millora de les relacions ni de les intencions de l’executiu central. D’altra banda, tampoc no es noten encara símptomes d’entesa entre el PSIB i el PSOE. El posicionament de les Illes aquest dijous, al Consell de política fiscal i financera on s’aprovà la nova senda d’objectius de dèficit i deute que han de complir les comunitats, fa paleses aquestes dues qüestions.

La consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, es va mostrar aquest divendres força taxativa pel que fa a les oposades inquietuds que es mouen entre el govern espanyol i el de les Illes. “Una dècima més no arregla la situació que tenim”, expressà després de l’acord de l’Estat de traspassar el límit de dèficit per al 2017 del 0,5% a 0,6%. D’altra banda, la presidenta, Francina Armengol, recalcà minuts abans que, al Consell, el PSIB hi anava en representació del territori. Una actitud que Cladera reiterà: “Al Consell de política fiscal i financera no hi som en clau de partit sinó de regions. Vaig representar els ciutadans balears”.

El posicionament contrari amb l’Estat ja l’advertí Cladera durant l’abril. “No estam d’acord amb la distribució vertical que fa el govern d’Espanya amb el dèficit”, assegurà ahir la consellera d’Hisenda. També criticà que l’Estat es quedi amb la major part del dèficit que atorga la UE al territori espanyol -un 1,5% del 3,1% total. La intenció del Govern balear és que es pugui redistribuir per competències: tres terceres parts, per a les administracions central, autonòmica i local. “És una manera de protegir l’estat del benestar, per tal que tinguem més marge de despesa”.

Passes contràries

La decisió del Consell de política fiscal i financera es va aprovar amb el vot de vuit comunitats autònomes a favor, sis abstencions i l’opció contrària de les Balears, Catalunya i el País Valencià. És a dir, van fugir de l’acord entre el PP i altres comunitats governades pel PSOE . “El repartiment del dèficit és injust”, advertí Armengol, mentre que Cladera secundà les paraules de la presidenta en la roda de premsa posterior al Consell de Govern que se celebrà.

“Complir el dèficit també depèn dels ingressos”, va dir Cladera. En aquesta línia, criticà la política estatal de davallada d’impostos que hi ha hagut fins ara. “S’haurien d’haver combatut les polítiques d’austeritat amb polítiques d’ingressos”, sentencià. Unes polítiques, per cert, que arribaren ahir mateix, hores després dels acords establerts en el Consell de Ministres. Un acord que, pel Govern balear, “arriba tard”. En aquesta direcció, Cladera va treure pit, va dir que “les Balears ja fa deures en temes d’ingressos” -posà l’exemple de l’ecotaxa- i tornà a demanar un “finançament just”.

Tot i l’anunci d’aquest increment del dèficit al 0,6%, que el 2018 es rebaixarà fins al 0,3% -el 2019, s’equilibraran comptes-, Cladera advertí que s’ha d’estudiar si les Illes se’n podran beneficiar de manera completa. A banda de recordar que el dèficit suposa endeutament i que les Balears ja estan suficientment endeutades, Cladera va matisar que per aprofitar els 30 milions d’euros que suposaria aquest increment s’ha de tenir en compte el sostre de despesa. L’Arxipèlag se situa al límit. Ara mateix, els pressupostos de les Illes no es veuran modificats, encara que es van projectar amb un límit de dèficit del 0,5%. En el futur, si el sostre de despesa ho permet, “podria tenir alguna incidència en l’execució”. Cladera aprofità per recordar que la despesa pública balear està “molt per sota de la mitjana”.

Advertència al PSOE

Els que sí que encara s’ha de debatre són els pressupostos estatals. Armengol es mostrà contundent sobre l’actitud del PSOE. “Si han de ser austers i de retallades, el PSOE no hi haurà de ser [en l’elaboració]”. En aquesta línia, Armengol assegurà que “un pressupost defineix la política d’un govern”.

Aquestes declaracions les féu durant la trobada que tingué amb el president de les Canàries, Fernando Clavijo, per firmar un protocol que marqui línies d’acció conjuntes per “tenir més veu” davant l’Estat i la UE en temes com el transport, el turisme i la hisenda. Una actitud critica i “urgent” va ser la de posicionar-se contra la limitació del descompte de resident per a grups. De fet, les Illes han fet un requeriment a l’Estat perquè la mesura presa per la Direcció General d’Aviació es retiri o, almenys, sigui suspesa cautelarment. Per ara, entraria en vigor a partir de l’1 de gener del 2017.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF