Hem agafat el mal vici de donar per bo tot allò que ens arriba embolicat amb una promesa de llocs de treball. Només una societat derrotada admet aquesta coartada sense exigir clarícies sobre la promesa. Els governants que assumeixen aquesta situació de partida estan en condicions de donar als empresaris unes facilitats que, en un context de bonança, substituirien per una aplicació més severa de les lleis.
L'anunci de creació de llocs de feina se'ns insinua sovint com a prova de la magnanimitat empresarial. Tu em deixes fer tal i jo et regal trenta llocs de feina.
- Moltes gràcies.
- Apunta-ho on no se t'oblidi mai.
Els treballadors hem arribat a interioritzar la desoladora fal·làcia que som prescindibles en qualsevol iniciativa. I no anam tan desencaminats: amb taxes d'atur com les que gangrenen la nostra societat, potser no siguem imprescindibles, però sí substituïbles per qualsevol altre dels milers i milers que estan com nosaltres. La nostra irrellevància ens és recordada a cada instant, sobretot des d'on les empreses ens diuen en quina consideració se'ns té: el departament d'administració, que és on posen preu a la nostra competència, dràsticament rebaixat per la necessitat.
Així, semblaria un doi enquimerar-nos a examinar aquestes ofertes de treball amb què tan generosament alguns obsequien la societat. La qualitat d'aquests llocs de feina, amb la retribució inclosa, erosiona severament l'oferta, sovint vexatòria just que la considerem amb respecte a les nostres necessitats bàsiques.
Els polítics no haurien de sumar-se a les operacions que ofereixen feina per obtenir avantatges, sovint escandalosos. Però, és clar, ja no parlaríem d'ara i aquí, sinó d'un país que preserva un sentit decorós de la justícia. I un polsim d'humanitat.
