A hores d'ara, aquest cafarnaüm de què en deim xarxes socials ja ha fet tots els acudits imaginables a partir de la tesi que assenyala Mart com l'origen de la vida. Per si no bastava aquesta adscripció planetària, el professor Benner, de l'Institut Westheimer per a la Ciència i la Tecnologia (EUA), ha subratllat que "l'evidència sembla indicar que en realitat tots som marcians". Aquestes paraules han fet la volta al món els darrers dies d'agost, i, com és natural, l'enginy fi i la sal gruixada han deixat poc a dir.
Era d'esperar. Els comportaments humans es multipliquen a pesar de la seva creixent uniformització. Ja no ens escandalitza res. I si alguna performança humana resulta insuportablement desvergonyida, YouTube la neutralitza mitjançant la seva difusió ad infinitum . Allò que abans ens costava anys d'assimilar ara desfila a una velocitat supersònica per les nostres pantalles: és dubtós que ho hàgim assimilat, però aquesta expansió instantània n'ha suposat la seva banalització -contribució al que Lluís Duch en diu la banalització de la paraula.
Ara potser queden per dilucidar alguns temes menors entorn de l'origen marcià de les nostres vides: p.e., la desigual concentració d'indicis d'aquest origen. El meu poble no queda enrere percentualment, però això faria riure a alguns felanitxers, dels quals es mofarien potser els sollerics, que serien superats pels menorquins -i aquests pels pitiüsos.
Però som molts els que creim que no és menester remuntar-se a Mart per explicar les rareses, les follies, les desmesures humanes. Cada dia veim com uns conciutadans nostres treballen incansablement per semblar marcians, tot i que Déu els creà de terrossos d'aquí prop. I de quantes urbanitzacions diríeu que han caigut de Mart?
