Les raons que han catapultat el candidat d’extrema dreta

El creixement imparable de Bolsonaro s’ha forjat pel malestar latent de la societat brasilera amb la classe política

D’ outsider antiestablishment folklòric que en un principi havia de concentrar un vot de càstig al sistema a un fenomen de masses majoritari i transversal, socialment i econòmicament. El creixement imparable, i imprevist per la seva intensitat, de Jair Bolsonaro, del Partit Social Liberal (PSL), s’ha forjat pel malestar latent de la societat brasilera amb la classe política. De fet, l’èxit d’un diputat federal mediocre que ha format part durant 27 anys de l’anomenat despectivament baixo clero al Congrés Nacional del Brasil s’explica per haver fet convergir en la seva candidatura una sèrie de percepcions ideològiques que són majoritàries en l’actualitat.

Anti-Lula

Desgast del partit d’esquerres

Bolsonaro, amb la seva radicalitat, és qui millor s’ha posicionat com l’antítesi de Lula i, principalment, com el portaveu del sentiment anti Partit dels Treballadors (PT), que va mobilitzar milions de persones al carrer a partir del 2015 i va acabar materialitzant-se amb l’ impeachment de Dilma Rousseff l’any següent. El partit hegemònic de l’esquerra té la imatge molt deteriorada pel desgast de quatre governs consecutius, la crisi econòmica durant el mandat de Rousseff -els efectes de la qual encara perduren- i la corrupció. Encara que la corrupció és generalitzada al Brasil, les denúncies selectives dels grans conglomerats mediàtics de dretes, i la megaoperació Lava Jato, que ha acabat portant Lula a la presó, han embrutat la imatge de la formació.

Una nova política

Contra el sistema tradicional

Bolsonaro defensa una refundació moral i institucional. Tot i el seu ideari antic que flirteja amb el feixisme, l’aposta per una campanya electoral digital (fins i tot abans que fos apunyalat el 6 de setembre passat), amb un llenguatge adequat a les xarxes socials, l’ha ajudat a presentar-se com un fenomen nou. L’esquerra representa, en aquestes eleccions, la continuïtat d’un sistema vist com a corrupte. L’èxit de nous polítics a les municipals del 2016 va marcar el camí d’una renovació que l’electorat ha repetit, dos anys després, als comicis presidencials i legislatius.

La ràbia de la dreta

Augment de la polarització

La primavera brasilera del 2013, amb un clamor popular per la reforma del sistema polític, va derivar en una onada conservadora que seguia la tendència de bona part del continent. El discurs populista de dretes i antipolític, defensat de manera entusiasta pels sectors rics i amb un millor nivell educacional, s’ha impregnat d’odi. Un electorat de dretes enfurismat, disposat a castigar les opcions tradicionals i radicalitzat davant la polarització, s’ha vist reflectit amb el llenguatge combatiu, directe, simplista, patriota i políticament incorrecte de Bolsonaro.

Delinqüència i seguretat

Falta d’esperança

El populisme del candidat ultra repetint que els drets humans només serveixen per aixoplugar delinqüents i que són un gran destorb per restablir l’ordre ha fet forat en un país amb un sistema de seguretat en col·lapse: on el crim organitzat domina les faveles i on el 2017 hi va haver 63.880 homicidis i 50.000 dones violades. L’extrema dreta ha sabut canalitzar la desesperança generalitzada i la por de la població predicant una suposada croada moral en benefici del “ciutadà de bé”. Això ha suposat depreciar les minories, a qui Bolsonaro ataca amb un discurs racista, misogin i homòfob, sabent que compta amb el beneplàcit de la inacció del poder judicial.

Poders fàctics

Suport d’empreses i de l’Església

L’agenda econòmica ultraliberal, personificada amb Paulo Guedes, que serà un superministre d’Economia amb plens poders, ha fet que Bolsonaro rebés el suport massís i acrític del mercat financer, les patronals i les grans corporacions amb presència en un país continental, que veuen en el militar a la reserva la possibilitat de portar a terme les reformes estructurals neoliberals que Michel Temer no ha pogut, ni ha sabut, realitzar. Paral·lelament, la defensa dels valors cristians més conservadors, resumits en l’eslògan de campanya “ Brasil acima de tudo, Deus acima de todos ” [Brasil per sobre de tot, Déu per sobre de tots], i de la família tradicional enfront de les discussions de gènere i el creixement del moviment LGBT ha agradat al lobi de les Esglésies evangèliques (que controlen mitjans de comunicació) i ha fet que li donin suport en pes (el votaran un 71% d’aquests creients, segons els sondejos).

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF