Publicitat
Publicitat

ÀSIA

El preu de subestimar Corea del Nord

Els Estats Units afronten les conseqüències de menystenir Kim Jong-un

Gairebé tot el que les agències d’intel·ligència dels Estats Units i els observadors que segueixen Corea del Nord es pensaven que sabien, fa dos anys, del jove líder del país, Kim Jong-un, ha resultat equivocat.

La informació que se li va donar al president Obama després que Kim heretés el lideratge del país deia que el més probable era que el seu oncle, Jang Song-thaek, amb més experiència, el controlaria de prop. En canvi, Kim el va executar. Les primeres apostes eren que Kim Jong-un, que havia estat educat breument a Suïssa, potenciaria la reforma econòmica del país en lloc d’expandir l’arsenal nuclear i de míssils que li van llegar el seu pare i el seu avi. En canvi, el programa nuclear s’ha disparat i les recents proves amb míssils han demostrat que, després d’anys de fracassos espectaculars, els enginyers nord-coreans estan millorant el seu objectiu. El pròxim gran repte és demostrar que tenen un míssil intercontinental -fins ara, només vist en maquetes- per arribar fins a la costa oest dels Estats Units.

Així que quan Barack Obama va aterrar ahir a Seül, en la segona parada de la seva gira asiàtica, va haver d’afrontar la qüestió de si la seva estratègia de “paciència” amb Corea del Nord ha estat superada per la realitat: Kim Jong-un ha resultat ser un imprevisible, tot i que calculador, dirigent, despietat, agressiu i amb moltes més eines tàctiques de les que ningú s’esperava.

“Hem fracassat -diu Evans J.R. Revere, que va desenvolupar la seva carrera al departament d’Estat dels EUA intentant diverses estratègies diplomàtiques per aturar Corea del Nord-. Durant dues dècades la nostra política ha estat provar d’evitar que els nord-coreans desenvolupessin armes nuclears. Ara queda clar que no es donaran per vençuts, independentment de les sancions que imposem i del que oferim. Per tant, ara què fem?” Aquesta és una pregunta que alguns dels col·laboradors d’Obama també comparteixen en privat, tot i que per ara l’administració nord-americana no vol negociar amb Corea del Nord, fins que congeli els seus programes nuclears i de míssils.

Un dels últims intents del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units per trobar un nou enfocament va donar com a resultat una allau de treballs i sessions d’estratègia, i la conclusió que totes les alternatives a la situació actual eren pitjors. L’únic lloc on hi ha hagut algun canvi real visible és en la planificació militar de Seül i Washington, que manté una força reduïda de 28.000 soldats nord-americans estacionats a Corea del Sud. Per primera vegada des de l’armistici del 1953, els oficials diuen que el pla de contingència per un conflicte amb Corea del Nord considera aquest país com un adversari amb capacitat nuclear, tot i la negativa oficial de l’administració per reconèixer-lo com un estat nuclear de facto.

Esquivar els satèl·lits

Oficials de defensa nord-americans asseguren que ara tenen menys temps per advertir del llançament de míssils del que tenien fa dos o tres anys, ja que el règim de Kim Jong-un ha destinat molts recursos a llançadores mòbils, que es desplacen regularment d’un túnel a un altre, i dificulten que puguin ser rastrejades pels satèl·lits nord-americans.

Des que Corea del Nord va bombardejar una illa veïna i va ser culpada d’enfonsar un vaixell de guerra sud-coreà fa quatre anys, Seül disposa de plans de resposta immediata per a petits atacs a zones frontereres. Les forces de Corea del Nord segueixen sent numèricament impressionants, amb un milió de soldats, però ho són menys pel que fa a la seva formació. El país és tan pobre que, segons fonts de l’exèrcit sud-coreà, els pilots del nord poques vegades tenen combustible per dur a terme sessions de pràctica. Per això els experts creuen que el nou règim centra els esforços en armament de baix cost o en armes cibernètiques, més difícils de detectar i d’aturar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF