XINA

El medi ambient paga la factura de la guerra comercial

Pequín redueix les polítiques ecològiques per impulsar el PIB

Durant l’últim any els ciutadans de Pequín han pogut gaudir durant més dies del desitjat cel blau. Però això es convertirà en una entelèquia aviat amb la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units. La lluita contra la contaminació serà una víctima col·lateral d’aquesta guerra, ja que el govern xinès ha anunciat que relaxa les polítiques mediambientals per impulsar el PIB.

La Xina rebaixarà aquest hivern la pressió sobre les empreses perquè redueixin les seves emissions de gasos contaminants davant la desacceleració de l’economia. El creixement econòmic s’imposa a la protecció del medi ambient, malgrat que els efectes de respirar aire contaminat tenen un cost que ja ningú nega. Un estudi calcula que es produeixen més d’un milió de morts a l’any per aquest problema i valora en 38.000 milions de dòlars el cost de la contaminació.

La Xina donarà una treva a la batalla contra el boirum, la densa boira de contaminació que cobreix el nord del país, especialment a l’hivern, a causa de l’ús de les calefaccions alimentades per carbó. El pla, anunciat pel ministeri d’Ecologia i Medi Ambient, afecta fins a 28 ciutats del nord del país, que hauran de disminuir el nivell de partícules PM2,5 -les més contaminants i nocives per a la salut- a l’aire en un 3%, en comptes del 5% que s’exigia l’any passat. La mesura ha de comportar que, de l’octubre al març, es redueixin el nombre de dies de forta pol·lució de l’aire també en només un 3%.

Les restriccions en les emissions s’han d’implementar, en teoria, en sectors altament contaminants, inclosos els de l’energia tèrmica, l’acer, els petroquímics i el ciment. Però, al contrari que l’any passat, en què es va obligar a retallades dràstiques de producció, fins i tot tancant plantes a la megaregió industrial de Pequín-Tianjin-Hebei, aquest any es permetrà que continuïn l’activitat habitual, sempre que les seves emissions compleixin els estàndards.

En els últims anys la Xina havia aconseguit fites importants contra la pol·lució de l’aire, i els dies de cel blau i aire relativament pur havien augmentat no només a la capital sinó en moltes ciutats. Entre el 2013 i el 2017 Pequín va reduir en un 35% les partícules de PM2,5 en l’aire.

La guerra comercial amb els Estats Units també comença a deixar la seva empremta econòmica i diversos indicadors mostren senyals d’una desacceleració. Els índexs de gestors de compres han caigut i augmenta el deute de les llars. El govern ha decidit ser menys dur amb les empreses, però darrere aquesta decisió també hi poden haver pesat els problemes que van sorgir l’hivern passat davant les inflexives mesures de restriccions.

L’obligatorietat d’eliminar l’ús del carbó en les calefaccions va provocar que en moltes zones l’alternativa del gas o del carbó menys contaminant no fos suficient i la població pràcticament es congelés en haver de suportar temperatures sota zero a l’interior de les cases.

A més, aquest any l’executiu central delegarà als governs locals el control de les retallades de producció exigint només resultats en control d’emissions. Precisament, són els governs locals els que més dubtes generen sobre el seu compromís amb la lluita mediambiental, ja que molts temen la reconversió de la seva indústria pesant i segueixen prioritzant les inversions i l’ocupació.

Una recerca de l’organització Coalswarm adverteix que fotos preses per satèl·lit revelen l’ampliació i construcció de noves plantes de carbó en diferents províncies, que multiplicarien la producció malgrat la prohibició del govern central.

Un estudi de la Universitat Xinesa de Hong Kong revela que la pol·lució de l’aire no només es cobra més d’un milió de morts a l’any, sinó que també provoca importants pèrdues en l’economia a causa de les morts prematures, la despesa en assistència sanitària i la retallada del rendiment de l’agricultura. L’informe, publicat a la revista científica Environmental Research Letters, calcula que la contaminació costa uns 38.000 milions de dòlars, una quantitat que representa un 0,7% del PIB xinès. Els investigadors denuncien que l’exposició a l’aire contaminat també provoca que es perdin al voltant de 20 milions de tones d’arròs, blat, blat de moro i soja.

Malgrat els esforços del govern per reduir les emissions, està lluny d’aconseguir uns estàndards de seguretat. La concentració mitjana de PM2,5 a les ciutats xineses és més del doble que la mitjana mundial.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF