Publicitat
Publicitat

Per què Obama està perdent la partida contra Putin?

Les sancions d’Occident no han aturat la intervenció de Rússia

La teoria de jocs explica l’equilibri de forces que van mantenir els Estats Units i Rússia durant els anys de la Guerra Freda a través del concepte de destrucció mútua assegurada : l’amenaça de la pròpia destrucció atura l’altre actor d’intentar destruir el contrari. Així, les dues potències apostaven per una estratègia de joc de suma no-nul·la perquè era el millor per a les dues.

En la crisi ucraïnesa, els Estats Units i els seus aliats europeus segueixen aquest paradigma de guanyar-guanyar (win-win ), que es fonamenta a optar per la cooperació en lloc de per una acció militar. Rússia, en canvi, liderada per Vladímir Putin, sembla haver escollit el joc de suma nul·la, en el qual l’únic resultat és guanyar o perdre.

El president nord-americà, Barack Obama, va insistir dilluns per telèfon a Putin que una sortida diplomàtica a la crisi encara és possible. Però només si el líder rus deixa de donar suport als manifestants pro-russos a l’est d’Ucraïna. Les seves paraules van anar acompanyades de l’amenaça d’augmentar les sancions contra Rússia. De moment, però, les sancions d’Occident -retirada de visats i bloqueig de comptes de les elits russes implicades en el conflicte- no han aconseguit reduir la tensió ni les aspiracions de Putin. Els experts creuen que el president rus vol recuperar la influència i el poder del seu país als països de la seva òrbita i al món.

Putin, disposat a pagar un cost

És per això que Putin està disposat a pagar el preu per obtenir aquest objectiu. Fins i tot si la crisi ucraïnesa posa en perill la dèbil economia russa. De fet, segons Robert Khan, analista del Consell de Relacions Exteriors, Rússia ja ha pagat un preu mesurat: “Una disminució del 9% en el seu mercat de valors, amb un descens més o menys del 10% del ruble, i l’estimació d’entre 60.000 i 70.000 milions dòlars en fugida de capitals durant el primer trimestre de l’any”. Però els efectes de les sancions no han causat cap canvi del Kremlin a Ucraïna.

Així, Putin està guanyant la partida a Obama i als seus aliats perquè està més disposat a suportar el cost per les seves accions a Ucraïna que Occident a assumir el cost d’actuar-hi en contra. El president nord-americà està disposat a incrementar les sancions i ampliar-les contra el sector financer i el sector energètic russos per intentar aturar la intervenció russa. Però els líders europeus s’han mostrat menys entusiastes sobre l’abast d’aquestes mesures, ja que la seva economia, més lligada a la russa, en pot sortir perjudicada. Així, Obama, el líder de la primera potència mundial, mostra una imatge de debilitat, amb poc marge de maniobra i sancions impotents, mentre que el seu rival, el president Putin, s’enforteix. La primera batalla, Crimea, ja l’ha guanyat, i no sembla voler aturar-se.

Els manifestants pro-russos de l’est ucraïnès continuen els enfrontaments amb Kíev amb l’objectiu d’acabar formant part de Rússia algun dia. Per la seva banda, el Kremlin insisteix per activa i per passiva que no vol apoderar-se de més territori ucraïnès. De fet, Putin va assegurar a Obama, en la seva trucada telefònica, que les acusacions d’Occident sobre la implicació del seu país a l’est d’Ucraïna són “especulacions basades en informació imprecisa”. Sobre el terreny, però, el líder rus sembla haver traçat una nova línia per incrementar el territori ucraïnès que entra en la seva esfera d’influència.

El final d’aquest conflicte és incert. Els dirigents ucraïnesos estan convençuts que Rússia es vol annexionar la part oriental del país com ho va fer amb la península de Crimea. Alguns analistes creuen el mateix i asseguren que només sancions més dures i el desplegament d’una missió de l’OTAN a la zona podria aturar Rússia. D’altres, però, creuen que és una demostració de força de Putin per debilitar Ucraïna i mantenir-la al seu costat.

Els focus, a Ginebra

Els Estats Units i la Unió Europea esperen que les negociacions d’aquesta setmana a Ginebra redueixin la tensió. Segurament també anunciaran més sancions si Putin no reacciona, però difícilment obtindran el seu objectiu si no són més severes. Per això alguns creuen que els països europeus haurien de deixar de comprar gas rus.

Les exportacions russes de petroli i gas a Europa són de més de 350.000 milions de dòlars anuals i suposen el 52% del pressupost del seu govern. Putin i la població russa en notaria l’impacte, però també la UE, ja que el 24% del gas que consumeix és de Rússia. El president rus guanya perquè sap que els països d’Occident no volen que les seves economies paguin cap cost ni tampoc estan disposats a iniciar un nou conflicte militar. Sobretot els Estats Units, on després d’una dècada de guerres els seus ciutadans no volen saber res de l’exterior.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF