Birmània estrena el Parlament més democràtic en 50 anys

BangkokBirmània va fer ahir un nou pas en la seva transició política amb la formació d’un nou Parlament que estarà dominat per la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), cosa que renova les expectatives de canvi en un país que ha estat sotmès per l’exèrcit des del 1962. La històrica formació de la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, que durant dècades va patir la repressió dels militars, tindrà majoria suficient per escollir el nou president i el govern del país gràcies a la seva històrica victòria en les eleccions del novembre passat.

Als comicis, els primers després de la dissolució de l’última junta militar, la NLD va obtenir 390 de 491 escons en joc -el 80%-, mentre que el Partit per al Desenvolupament i la Solidaritat de la Unió (USDP), l’artefacte polític creat per l’exèrcit per tutelar el procés de reformes, només en va aconseguir 41.

La humiliació patida a les urnes, però, no impedirà que els militars segueixin condicionant la política del país i limitant el marge de maniobra del futur executiu. Així l’hi permet la Constitució del 2008, redactada per l’última junta, que reserva a l’exèrcit una quarta part dels 664 escons del legislatiu -just la minoria necessària per bloquejar qualsevol intent de reforma constitucional- i ministeris clau com els de Defensa, Interior i Fronteres.

Aquesta mateixa Constitució és la que van haver de jurar els nous diputats per prendre possessió del seu escó al Parlament bicameral de Naypyidaw, inclosa Suu Kyi, que hi va entrar sense fer declaracions.

En la breu sessió parlamentària, els diputats de la NLD, vestits tots amb camisa taronja, van fer valer la seva majoria per escollir el seu candidat a presidir la cambra baixa i en els pròxims dies ho faran també a la cambra alta.

La incertesa, en canvi, es manté en la nominació del nou president del país. Suu Kyi, que té dos fills amb passaport britànic, no pot optar al càrrec per culpa d’una norma de la Constitució feta a mida, que veta els candidats amb familiars estrangers. Alhora, el seu hiperlideratge fa que la NLD no tingui una alternativa clara a la Dama. Abans de les eleccions va dir que si guanyava el seu partit ella “estaria per damunt” del president i tindria el control del nou govern, si bé de moment no ha aclarit com pensa fer-ho.

Això ho va dir després que fracassés un intent de reforma de la Constitució que buscava eliminar el poder de veto dels militars. En l’operació Suu Kyi comptava amb el suport de l’aleshores president del Parlament i ex número 3 de la junta militar, Shwe Mann, que va acabar purgat i defenestrat pel sector oficialista de l’USDP.

El procés d’elecció del nou president es farà probablement a finals de mes. Cada una de les dues cambres del Parlament proposarà un candidat i l’exèrcit en nominarà un tercer per a una votació en què el guanyador serà el nou cap d’estat i els altres dos serviran com a vicepresidents. Un cop escollit, el nou president proposarà un govern que prendrà possessió l’1 d’abril, un dia després que acabi el mandat de l’actual president, l’exgeneral Thein Sein, i del govern de l’USDP, impulsor del procés de reformes que ha permès a Birmània sortir de la dictadura.

Suu Kyi, que va passar 15 anys en arrest domiciliari després que els militars es neguessin a acceptar la seva victòria en les eleccions del 1990, no ho tindrà fàcil per satisfer les esperances de canvi dels seus seguidors. Ja sigui encapçalant-lo formalment o dirigint-lo a l’ombra, el seu govern tindrà el repte de reformar una economia controlada per l’exèrcit i malmesa per anys d’aïllament.

També haurà de consolidar el precari acord de pau amb la vintena de guerrilles de les minories ètniques i afrontar la discriminació que pateix la minoria musulmana al país de majoria budista, l’herència més enverinada que li deixen els militars.