EL MAL VE D’ENFORA, però mai no s’hi ha posat un vertader remei. Ara que hi pens, hauria de dir que el mal ve d’aquí mateix, perquè el problema que pateix Son Boter, la casa que va comprar Joan Miró a finals dels anys 50, és el problema que pateixen la majoria de cases de foravila a Mallorca. I Son Boter, en aquell temps, estava com qui diu a foravila. Torn a començar: el problema que pateix Son Boter és d’humitat per capilaritat que provoca la nostra tipologia constructiva. I això, qui viu en una casa assentada directament al terra, a foravila, i en menor grau també dins la vila, ho coneix molt bé. Aquí la diferència és que la casa de Son Boter no és una casa qualsevol, ni tan sols és una casa de Miró qualsevol (sense anar més enfora, la casa a la qual visqué l’artista, la veïna de Son Abrines, ja ni existeix). Aquesta casa és el testimoni de tot un procés de creació de l’artista, d’un artista universal, un artista que vagis on vagis al món en coneixen el nom pel carrer. Son Boter guarda els esbossos de Miró, dibuixos i paraules que, a més de ser cabdals per explicar la manera que tenia de treballar i el seu pensament durant el procés creatiu, el conjunt de grafits és una obra d’art en si mateix, un conjunt de singularitat absoluta, que aquest país no es pot permetre perdre. Amb aquest objectiu se li han fet moltes petites intervencions, o un poc més grans, però tanmateix han estat actuacions parcials i d’urgència que no han atacat la causa o l’origen del problema. Ho diuen els experts i ho diu tothom: cal afrontar una reforma total de la casa. Que això costa un parell de milions? Idò si hi ha un tema en el qual s’han d’involucrar administracions balears, estatals o internacionals és aquest. No badem.
