ÉS D’APLAUDIR que la Confederació d’associacions de pares i mares d’alumnes faci servir els recursos legals per lluitar contra qui dóna un lloc d’expert a qui no ho és. Duen la consellera Joana Maria Camps als tribunals per haver posat en el Consell Escolar una persona que no té ni la formació ni l’experiència que es requereixen per a la tasca que ha de dur a terme i la cadira que ha d’ocupar. Té gràcia, venint com ve de Joana Maria Camps, aquest nomenament, en té molta de gràcia. No s’ha de sentir tota sola la consellera ni quan trepitja. Deixant això de banda, crec que totes les associacions d’aquest país, col·lectius professionals i no professionals de qualsevol àmbit, i també la societat en general, hauríem de seguir l’exemple de la Coapa i denunciar davant qui correspongui cada vegada que ens trobam amb un cas d’aquests que ens fan pagar per bo allò que no ho és. Perquè el problema no és només que ho haguem de pagar, que també, sinó el que sempre ens acaba costant deixar passar aquests amiguismes o col·leguismes que es donen als partits polítics, desgraciadament a tots els partits (encara que a uns més que no als altres), i sumar tant d’inútil amb responsabilitat pública. No em puc ni imaginar, avesats com estam a tenir tota mena d’inexperts al capdavant d’una quantitat més que considerable d’organismes públics, el que ens hauríem estalviat i fins a quin punt hauríem avançat en tots els àmbits, si aquestes denúncies fossin un costum estès de fa temps i, a més, tinguessin possibilitats de prosperar. La cosa té transcendència, i molta. Perquè segurament si no haguéssim fet la màniga tan ampla en aquest sentit, avui ni nosaltres mateixos no ens reconeixeríem.
