TOT COSTA

Ens importa el futbol base?

Aquesta setmana ha coincidit la titularitat excepcional de dos futbolistes del filial al primer equip a Múrcia amb el retorn de Valverde a San Mamés, d’on va venir amb fama -ves quin remei, amb les dificultats que tenen per fitxar- de ser un entrenador que donava oportunitats al planter, i s’hi ha afegit la marxa de Gabri, l’entrenador del juvenil A, al Sion suís. I si a la majoria de culers els fa mandra anar al Miniestadi per no haver de descobrir els gols i les ruletes d’Arnaiz només quan treu el cap al primer equip, doncs imagina’t si els pot preocupar que marxi l’entrenador del juvenil. Però a mi no em sembla cap nimietat.

Resulta que Gabri, un home de la casa, prefereix deixar un juvenil que juga la Youthleague i en què té a les seves ordres una lleva privilegiada com la que formen Abel Ruiz, Mateu Morey, Miranda i Sergio Gómez per anar al primer equip d’un club que va quedar eliminat a la ronda prèvia de la ronda prèvia de l’Europa League. Això, diners a banda, obliga a preguntar-se si el suís és un estímul superior a la joia de la corona del futbol base barcelonista. I resulta que, no fa ni un mes, Quique Álvarez va preferir marxar a ser segon entrenador del Vila-real que continuar dirigint el juvenil B blaugrana. I preguntes a la gent que en sap de la matèria i els comprenen perfectament. Potser perquè Gabri, igual que Quique o Gerard López, van començar la temporada amb els seus equips sense haver firmat contracte, perquè l’estiu de l’entitat va ser can pixa.

Si l’ascensor de futbolistes cap al primer equip es va espatllar fa temps, el d’entrenadors no funciona millor. Avui, per exemple, el Barça s’enfronta a un equip que, quan va veure marxar Valverde, va apostar pel seu homòleg -Ziganda- al filial de Lezama. En canvi, Gabri, igual que García Pimienta -el seu substitut al juvenil A-, o abans Òscar Garcia, van veure clar que no dirigirien ni tan sols el Barça B.

La petició de sortida de Gabri va enxampar Pep Segura -el cordinador de tot el futbol blaugrana- a Londres, Amor a Múrcia fent de portaveu del primer equip, i Bakero ves a saber on. Ja entenc que, de cara a l’opinió pública, no és cap drama perdre entrenadors de la base, però en aquests casos sempre recordo la teoria de Cruyff en el sentit que els millors entrenadors haurien de ser al planter. I jo em pregunto si, com a club i com a afició, tot i que ens encanta omplir-nos la boca amb els jugadors de casa, tenim cap interès real que la base funcioni correctament.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF