OPINIÓ

Un club desorientat, una afició perduda

El Barça necessita  improvisar quan toca, i no fer de la improvisació el teu full de ruta.

Un club desorientat, una afició perduda / CHRISTOPHE PETIT / EFE

Malgrat que la manera de trencar el mercat del PSG es pot considerar competència deslleial i cal posar l’accent en com regular el mercat futbolístic, no deixa de ser sorprenent que molts aficionats del Barça es queixin tant i demanin un mercat igualitari, quan el club blaugrana, històricament, també ha gaudit de beneficis que li han permès pispar jugadors a entitats més petites.

El mercat, en absència de normes clares, funciona així. El peix gran es menja el petit. I la manera d’actuar del PSG ha fet sentir el Barça com un peix petit, que ha acabat a la panxa d’un gegant que es permet rebutjar ofertes per Verratti i endur-se Neymar, aquest geni del futbol que mai ha sigut un exemple de valors. Ni al Santos, ni al Barça, ni al PSG. Aquest sentiment d’indefensió o desorientació del barcelonisme té la clau en dos factors. Un és no poder competir amb un club, el PSG, que viu dels diners d’un estat ric sense cap mena de complex a l’hora de convertir el futbol en un tauler on juga la seva partida geoestratègica. Reclamar una regularització del mercat és tan necessari com recordar que el Barça, quan les normes l’han beneficiat, ha callat. Ara, el segon factor que permet explicar la desorientació són les errades pròpies d’un club que ha perdut Neymar just en un període de temps en què la directiva de Bartomeu ha intentat recuperar el control de la situació. Obertament no es farà l’autocrítica, però la quantitat de canvis interns al Barça, a tots els nivells, és una prova ben clara que el club havia perdut el camí cap a l’excel·lència.

Els noms i les cares han anat canviant als despatxos on s’havia de marcar la ruta esportiva. I malgrat que Neymar ja volia marxar el dia del casament de Messi, tal com va admetre un Piqué que segueix sent el millor portaveu del club malgrat aquella famosa piulada, el club no va saber mai com actuar en el cas del brasiler. El resultat és una sensació de desorientació que només pot aturar l’equip. Els de sempre, els Messi, Piqué i Iniesta. Si la pilota entra, el barcelonisme tindrà un lloc on agafar-se i no sentir-se a la deriva. Paulinho per exemple, és bon jugador, però talla la progressió de jugadors de la casa i arriba per reforçar una posició ja plena de cromos.

El Barça està perdent la capacitat de fer sentir als seus que sap què vol. El mercat de fitxatges n’és una nova mostra. El repte és mantenir el Barça a l’elit i evitar que passi a ser un club de segona fila europeu. La clau és estar a punt per improvisar quan toca, i no fer de la improvisació el teu full de ruta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF