El Barça continua ancorat en el juliol del 2010

BarcelonaCinc pèrits d’una banda, un de l’altra. Des de divendres, i fins avui, la batalla a la Ciutat de la Justícia ha consistit en l’intent de cadascun dels dos bàndols de demostrar que la seva interpretació dels comptes és la correcta. Els cinc pèrits aportats per la junta de Joan Laporta asseguren que els comptes presentats per la directiva sortint el 2010 “reflectien millor la imatge del club que els números que va aportar la junta entrant”, com va dir un dels declarants ahir, Ramon Safont. A l’altra banda, arguments a favor que la reformulació dels comptes que va fer Sandro Rosell era correcta. Enmig del foc creuat entre els advocats i pèrits d’una banda i de l’altra, el jutge José Manuel Martínez Borrego, que haurà de dirimir finalment quina interpretació comptable és l’adequada.

Durant aquesta fase pericial, l’interès s’ha centrat en les set excepcions i incerteses que va fer l’auditora Deloitte el 2010, en un informe del 15 de juliol, i que va donar peu a la reformulació dels comptes que va fer la junta entrant dels que havia presentat el dia 30 de juny Xavier Sala i Martín. Dels 11,1 milions de benefici que va fer públics l’economista, es va passar a 79,6 de pèrdues. Això va fer que el mandat de Laporta acabés amb un còmput global de 47,6 milions de pèrdues, que és el que reclama el Barça als 17 directius demandats, una decisió que va prendre l’assemblea del 2010, que va decidir emprendre l’acció de responsabilitat per 29 vots de diferència. Dels 47,6 milions, 25 els assumiria l’asseguradora Zurich.

Uns canvis decisius

Així, Laporta va obtenir beneficis en sis anys de mandat, i va tenir pèrdues en l’últim any -d’acord amb la reformulació de Rosell- i en el primer any -després que una sentència judicial determinés que els 8 dies de juny en què la nova junta va entrar a governar (del 22 a 30 de juny del 2003) comptabilitzaven com un any i que s’atribuïssin a Laporta 63 dels 164 milions de pèrdues de l’última temporada de Joan Gaspart, una quantitat derivada de la depreciació dels jugadors que no servien per al nou projecte esportiu (Geovanni, Christanval, Rochemback, Bonano, Alfonso, Gerard i Enke).

“¿La nova junta estava obligada a reformular els comptes?”, va preguntar un lletrat. “No”, van contestar des del banc dels pèrits Ramon Safont i Jacint Soler Padró. “Reflecteixen millor la realitat els comptes de Laporta que els de Faus”, va afegir Safont, que va defensar que la reformulació “beneficiava la nova junta” i va qüestionar Deloitte: “Totes les excepcions menys la de Baena són discutibles”.

Una d’aquestes excepcions va ser la d’Henry. Deloitte va considerar que tot i que l’acord es va oficialitzar al juliol, ja amb Rosell al poder, la pèrdua s’havia d’imputar a l’exercici de Laporta, ja que al maig club i jugador ja havien acordat que marxaria, i se n’havia pactat la sortida al Red Bull de Nova York. Safont va referir-se a Neymar per explicar que un jugador no es pot depreciar fins que s’oficialitza l’operació. “Tenim un nou entrenador que fa jugar menys Neymar, que va costar molt, 80 o 90 milions, i ara sembla que valdrà menys perquè juga menys. ¿El depreciem perquè no juga?”, va interrogar el pèrit.

El gran punt d’interès dels esforços de pèrits i advocats és el que afecta Sogecable, 37,8 milions. Durant els sis dies de judici, aquest ha sigut el punt en què la defensa ha obert l’escletxa més gran per rebaixar la quantitat imputada, ja que l’auditor Artur Amich, de Deloitte, va reconèixer que la xifra es podia rebaixar en “7,5 milions”. Ha sigut l’única concessió de dos bàndols parapetats en la seva interpretació dels comptes, el punt central del judici, juntament amb l’intent d’aclarir si els socis estaven degudament informats quan van votar en l’assemblea del 2010.