“Jo no pens gaire, jo pint”

Palma“Tota la meva obra està fortament lligada a la infantesa, que consider que representa una època d’incoherències i contrastos accentuats, un període d’aprenentatge i descobriment que simbolitza la innocència i la puresa en contraposició amb tot allò que és groller i cruel”. Així s’expresà Bel Fullana (Son Carrió, 1985), en presentar als Ciutat de Palma dues pintures de gran format, una de les quals li ha valgut el premi Antoni Gelabert d’arts visuals 2017. Es tracta de Marquinha, un quadre realitzat ara fa un any, de 3 x 2 m, pintat combinant la pintura a l’oli aplicada directament des del tub amb l’esprai, i que representa una dona en un entorn salvatge d’animals exòtics i vegetació exhuberant, “practicant la tendència brasilera del bronzejat radical de la pell”, segons paraules de la mateixa artista.

Bel Fullana confessa que és “molt feliç” de ser reconeguda amb el premi Ciutat de Palma d’arts visuals, després d’haver-s’hi presentat en nombroses ocasions i només haver estat seleccionada el 2015 per a l’exposició de finalistes. El premi està dotat amb 12.000 euros. Valora el reconeixement -li agrada especialment que s’hagi donat a una pintura- i també el fet que, amb motiu d’aquest premi, l’any que ve el Casal Solleric organitzarà una mostra de la seva obra. En aquests moments, Bel Fullana ha acabat de preparar una exposició que tindrà lloc el mes de març d’enguany a la galeria Herrero de Tejada de Madrid, amb la qual assisteix a la propera edició de la fira JustMad, el mes de febrer.

Pintura directa sense planificar

L’artista mallorquina defuig fer un discurs sobre la mateixa obra: “Em sent còmoda pintant i no tant parlant de la meva pintura. Som de fer, d’acció, no de planificar. El quadre va sortint, sovint a partir d’una taca vaig formant una imatge a la qual després vaig donant sentit. Som bastant imprevisible. Jo no pens gaire, jo pint”, assegura Bel Fullana. Segons l’artista, aquesta manera de pintar directa, un poc caòtica i gamberra però amb la consciència de deixar espais blancs entre altres de més intervinguts, una pintura intuïtiva i poc reflexiva, reflecteix la pròpia personalitat. “Em sent molt identificada amb la meva obra. Diuen que faig una pintura irreverent, i ja m’està bé que es vegi així”, confessa.